Ja ha sortit el número de gener-febrer de la revista Infància. En aquest número trobareu reportatges de bones experiències, d’anàlisi i de reflexió pedagògica i una entrevista amb una mare satisfeta de l’escola dels seus fills.
Entre les bones experiències que es publiquen a la revista n’hi ha una que s’aplica a l’hora de les postres amb el títol “Experiència amb mandarina” de l’equip de la Llar d’Infants Lola Anglada; o una altra que explica el dia a dia en una escola bressol a partir de la relació d’amistat entre la Martina i l’Ivan “Detalls d’una petita història” d’Eva Jansà; o la darrera de Dolors Todolí, en la qual les famílies i els infants han pogut viure de primera mà, i participar en el procés d’incubació, naixement i els primers dies de vida d’uns ànecs.
A part d’aquestes bones experiències, en aquest número d’Infància també trobareu articles d’anàlisi i de reflexió: “Créixer entre la lectura i la literatura”, de Roser Ros, en què l’autora ens fa reflexionar sobre la importància de l’acompanyament adult en el complex procés d’aprenentatge de la lectura de l’infant; “La documentació per donar valor a les relacions entre els nens“, de Gloria Tognetti, que parla de l’escola bressol com una comunitat de nens i nenes que comparteixen experiències entre ells i amb els educadors; “La llengua escrita”, de Rosa Boixaderas, en referència al procés d’aprendre a llegir i a escriure, i en què l’autora reflexiona sobre l’actual “dèria social i escolar” per fer que els nens i les nenes sàpiguen llegir en finalitzar el parvulari; i “Què fem amb els mocs“, de Júlia Estela Esteve, sobre la incidència de les malalties respiratòries en la infància i les seves causes.
El número de gener-febrer també inclou una conversa amb Beatriz López, a càrrec de Bet Madera. La Beatriz és mare de dues criatures i viu a Sant Llorenç Savall. La Bea du els seus fills a l’escola del poble, perquè pensa que aquesta és sempre la millor opció i perquè, a més, n’està satisfeta. És una escola petita i d’una línia, on el tarannà de molta gent que hi treballa, o que hi ha treballat, fa que sigui una escola oberta, amb ganes d’establir connexions amb altres persones o centres que l’enriqueixin i als quals, a la vegada, pugui enriquir.
I el conte d’Elisabet Abeyà Contes amb vareta màgica. Potser aquest any 2012, més que mai, a tots ens agradaria tenir una vareta màgica. Què en faríem? Crec que els que ens dediquem a l’educació dels més petits ens posaríem fàcilment d’acord en unes quantes coses bàsiques que no hem obtingut amb altres mètodes. No ens podem quedar de braços plegats esperant la nostra vareta. Us proposem per a aquest any contar «contes amb vareta màgica» i així, contant, contant, potser ens ve alguna bona idea.
Pots veure el sumari de la revista i subscriure-t’hi aquí.
