Fotos: Maribel Calopa
El dia 5 de juliol es va celebrar una conferència a càrrec del doctor en filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, Joan Manuel del Pozo, reconegut també per la seva tasca com a catedràtic a Figueres i tutor d’humanitats a la UOC.
Del Pozo va començar abordant la confusió que sovint envolta els conflictes. Citant els clàssics, va recordar que “la victòria més important és la victòria sobre un mateix, i la revolta més important és la revolta sobre nosaltres mateixos”. Aquesta reflexió va servir com a introducció per a una crida a la revolta educativa, destacant la necessitat de superar la ignorància i crear coneixement, amb l’obligació moral de revoltar-nos contra les inèrcies que ens mantenen estancats.
Del Pozo va definir el conflicte com una lluita de poders i va subratllar que la voluntat de poder és clau en qualsevol conflicte, i que la resposta més elaborada no és la violència sinó canviar el terreny de joc. Aquesta perspectiva permet entendre els conflictes no com una pèrdua de pau, ordre o estabilitat, sinó com una oportunitat per desconflictivitzar i crear noves dinàmiques.
“Si no hi ha poders en lluita, no és un conflicte; és un problema, una incidència”.
Del Pozo va distingir entre poder i autoritat amb una diferència subtil però molt important. Va definir el poder com l’exercici de la força, mentre que l’autoritat es basa en la credibilitat i la legitimació ètica. Va explicar que el poder genera expectatives de tensió, mentre que l’autoritat crea un clima de confiança. Aquesta diferenciació és fonamental en l’educació, on la bona “autoritas” és la que intervé mínimament, estimulant l’autonomia de l’alumne i generant confiança.
La dignitat, segons del Pozo, expressa la condició fonamental de cada persona i és la base de tots els drets humans. Citant Kant, va dir: “Les coses no importants tenen preu, les importants estan fora de preu”. Va defensar que la dignitat dels humans és exactament la mateixa per a tothom, independentment de les seves diferències. El respecte que ens hauríem de tenir els uns als altres hauria de ser màxim i absolut. “Si es produís això… seria el cel”, va afirmar
Del Pozo també va parlar sobre la capacitat de veure’s amb perspectiva, una qualitat pròpia de persones madures, que considera essencial per a la resolució de conflictes. Va concloure que una bona autoritat no és sincronitzadora, és a dir, que no intenta uniformitzar o igualar a tothom segons un mateix patró. En lloc d’això, una bona autoritat reconeix i respecta les diferències individuals i permet que cada persona tingui el seu propi espai per créixer i desenvolupar-se al seu ritme. Per això és necessari un procés de formació continu i un exercici regular de les millors virtuts socials com el diàleg, la cooperació i la formació.
Finalment, en la seva conclusió, Del Pozo va reiterar la importància de veure el conflicte com una lluita de poders que necessita ser desconflictivitzada i abordada amb autoritat ètica. Va emfatitzar que l’educació ha de fomentar l’autonomia i el respecte mutu, i que els docents tenen el repte de crear un entorn de confiança on l’aprenentatge es produeixi de manera autònoma i respectuosa.
