El mes de juny els equips de les escoles tenim, a banda de tot el tancament del curs, la feliç tasca de redactar la memòria. És una feina que es trepitja amb les avaluacions de grup, el tancament de redacció de les documentacions que han quedat per enllestir, dels informes individuals de final de curs… Però és un exercici important si som capaços de viure-la amb positivitat, de redactar-la després d’haver fet una bona reflexió d’equip i de donar-hi una bona forma perquè acabi esdevenint un document que ens orienti el curs vinent.
Redactar la memòria és un exercici important si som capaços de redactar-la després d’haver fet una bona reflexió d’equip.
Per la meva experiència haig de dir que sovint la memòria acaba essent un document amb una forma que ofega el contingut. L’estructura del document, sovint feixuga i plena de graelles, pretén abordar-ho tot, valorar-ho tot, i ja se sap que qui tot ho vol tot ho perd. Es fa difícil poder encabir en els tres o quatre dies que ens donem per fer la memòria del curs, la valoració crítica i positiva de totes les decisions organitzatives i metodològiques que s’han pres!
Crec que els equips de mestres hauríem de fer l’esforç de simplificar aquest document per fer-lo més viu, més dinàmic, de lectura més fàcil i que resulti molt més útil per a poder-lo fer servir al moment d’iniciar el curs i enfilar el que s’anomena PGA, la Programació General Anual. El nom d’aquest document donaria per una altra reflexió, perquè l’estratègia de la programació convida a l’immobilisme i a la inèrcia i, en canvi, convida poc a la reescriptura in itinere, a la modificació de les intencions inicials. I ja sabem que l’escola, plena d’infants, té un dels elements més extraordinaris amb els quals es pot comptar per a poder construir els nostres quotidians: la imprevisibilitat. Imprevisible, però, no vol dir improvisat. La imprevisibilitat de l’escola es pot planificar, projectar, preveure amb un seguit d’intencions acompanyades d’accions, així i tot, obertes al canvi i a la modificació.
Els equips de mestres hauríem de fer l’esforç de simplificar aquest document perquè resulti molt més útil per a poder-lo fer servir al moment d’iniciar el curs
Tornem a la memòria. Amb aquesta dinàmica del programa, si a l’hora de fer la memòria no s’aconsegueixen els objectius que s’havia definit a la PGA, pels motius que siguin, es pot córrer el risc de viure-ho com a fracàs. A l’escola, sovint qui ha de donar més explicacions és qui surt dels propòsits prefixats, qui prova de fer les coses diferents de com les havíem previst, i, en canvi, qui fa el mateix de sempre no és mai convocat a justificar-se.
La imprevisibilitat de l’escola es pot planificar, projectar, preveure amb un seguit d’intencions acompanyades d’accions, així i tot, obertes al canvi i a la modificació.
L’escola és doncs una institució que ha pensat una burocràcia interna que convida més a la inèrcia i a l’immobilisme que no pas a la renovació, pensada, justificada i crítica de les estratègies dels equips de mestres.
Ara que tant es parla de “transformació educativa”, des del meu punt de vista se’n parla de manera exagerada, convé que els equips de mestres visquem la redacció de la memòria com a moment per fer crítica, autocrítica, identificant quines continuïtats, quines modificacions i si convé també (però no únicament) quines transformacions pensem que convé per millorar la qualitat del que hem pensat pels nostres infants. Aquesta dinàmica és la que ens pot ajudar a renovar l’escola, a reescriure-la per fer-la oberta als canvis mentre els allunyem d’una dinàmica burocràtica i estèril que la paralitza.
