La biblioteca escolar de qualitat al servei de l’èxit educatiu

Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran.

Des de fa uns mesos estem immersos en una mena de tornado pedagògic molt emocionant que, amb més o menys encert, permet que es parli de noves maneres d’ensenyar i es plantegi com aprenen els infants, com experimenten, com es fan preguntes, com relacionen conceptes matemàtics, com col·laboren entre ells, etc.

En aquest debat trobo a faltar la presència de la biblioteca escolar. És conegut que, en general, a les escoles no hi ha hores per a les tasques de catalogació, esporga, préstec, compra de documents, recomanacions, programació i altres necessitats que requereixen una aportació de temps (i s’entén que aquest “no hi ha temps” no es pot traduir com “no ens interessa”) i d’energia.

Algunes aportacions de mestres implicats en experiències innovadores m’agraden per originals, d’altres fa anys que s’implementen, i m’adono que l’argumentari es podria relacionar amb el que s’ha anat promovent des de les biblioteques escolars, sovint per part de mestres entusiastes capaces d’encomanar la seva passió i el seu convenciment en les bondats de la biblioteca escolar.

El concepte de “biblioteca escolar” sempre ha estat present, i ha tingut moments d’eufòria: a la República, als anys vuitanta, i, més recentment, el 2005 amb el «Puntedu», que durant tres cursos va dotar de mitja jornada les escoles (tres cursos, ah!, queden lluny del que recomana Howard Gardner quan diu que per avaluar un projecte cal que passi una dècada com a mínim). Ara estem en un moment d’”anar fent”, i es percep un cert cansament i declivi. El debat és atiat només per algunes veus, com les del grup Bibliomèdia, format per mestres i professors capaços d’encomanar il·lusió; només cal veure la fantàstica jornada que han preparat per a l’11 de març.

Un aprenentatge no és significatiu ni útil si no tracta temes que preocupin

Sento comentaris sobre educar en el valor de la col·laboració i penso que justament això és el que s’aconsegueix llegint històries antigues com «Els músics de Bremen» i també amb àlbums il·lustrats com De què fa gust la lluna?, que a més a més ens recorda Plató, ens endinsa en la cosmogonia hindú i ens mostra una manera d’actuar allunyada de la competitivitat.

També es parla d’emocions, i en aquest punt els contes que tracten sobre la por, l’enveja, l’amistat, etcètera, són una bona eina per mostrar les pautes de conducta que ens fan reflexionar sobre els nostres propis comportaments. El monstre de colors o Endevina com t’estimo ofereixen tantes possibilitats de conversa, obren tants camins, que les mestres de cicle infantil se’ls han fet seus i han esdevingut un magnífic cabdal de recursos per afrontar les situacions que es produeixen a l’aula.

Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet

Que l’aprenentatge ha d’estar connectat al món real és un altre dels missatges que es llencen. S’entén que un aprenentatge no és significatiu ni útil si no tracta temes que preocupin. Si es vol explicar què és la crisi humanitària que pateixen els refugiats, la lectura d’Amic meu o Emigrantes aportarà una mica de llum; si el que ens amoïna són els brots racistes, llavors El autobús de Rosa és lectura imprescindible; si volem saber de sexualitat, Sóc la Jazz ens ofereix una visió diferent, etc.

De la mateixa manera, podem anar relacionant els conceptes que es discuteixen amb accions experimentades amb èxit en escoles on la biblioteca escolar de qualitat és valorada i potenciada per l’equip de mestres i rep el suport dels familiars. En aquestes biblioteques escolars es fan lectures motivadores, lectures que estiren la corda exigint un esforç de comprensió, lectures que es relacionen amb altres lectures, en definitiva, lectures per a la vida, per a l’ara i també per al demà.

Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud

Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud —tal com assenyalen tots els estudis des de fa quaranta anys; vegeu el darrer, que es va publicar a Escòcia el 2013— en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran.

La biblioteca escolar és facilitadora de les eines que permeten que els nois i noies se’n surtin, que autoregulin les seves necessitats, que tinguin maneres de trobar informacions i que la seva «experiència adaptativa», en paraules de Jennifer Groff, sigui reeixida.

M’agradaria que des de l’Administració educativa es donés un impuls real a les biblioteques escolars. No és difícil; només cal que hi hagi una dotació de personal amb un nivell adequat, finançament econòmic, revisar l’horari escolar per flexibilitzar-ne l’accés, dissenyar un programa de gestió i avaluació dels resultats i poca cosa més.

Els mestres que no han tingut l’oportunitat de disposar d’una bona biblioteca a l’escola potser no entenen que aquest equipament —si està ben atès i disposa de bons materials i horaris adequats— es correlaciona amb l’augment del rendiment acadèmic. A països europeus com Suècia, Noruega, Finlàndia (és clar), Croàcia i també Portugal, on disposen de mestres bibliotecaris qualificats, saben que donar suport a les biblioteques escolars és bàsic per a la vida intel·lectual i cultural de l’escola i la comunitat.

Jaume Centelles

Mestre jubilat. Forma part del Grup de treball “Passió per la lectura” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.