La Sala d’Actes de l’Associació va acollir ahir la presentació del llibre ‘La Colla del Besòs’, a càrrec de les seves autores, les mestres Mariona Escobar i Neus Sanmartí, i l’autor del pròleg, el mestre i escriptor Jaume Cela. Carme Alemany (1939-2021), també autora de la publicació, va ser-hi present “emocionalment i a través de la seva família”, destaca la Mariona.
Després d’una càlida benvinguda per part de la presidenta Francina Martí, qui va agrair la bona acollida del llibre i convidar als assistents a acompanyar a les autores al segon acte de presentació amb mostra fotogràfica al Centre Cívic Besòs, Escobar va voler tirar del fil de la seva memòria per relatar els inicis del projecte, que avui és una realitat. “Arran de la nostra jubilació, ara ja fa deu anys, vam decidir tirar endavant el projecte de llibre. Es va allargar perquè fèiem trobades permanents i no volíem que aquestes acabessin”.
Al llarg de tot el procés i durant totes les trobades, va haver-hi una pregunta que va acompanyar a les autores: per què volem fer aquest llibre. Mariona explica que la intenció no era fer un llibre acadèmic i que, per això, vam decidir escriure a sis mans i de manera vivencial. També, des del principi, van tenir clar el títol: La Colla del Besòs. “És aquest nom el que ens identifica quan parlem de la nostra colla i el Besòs és l’escenari i context obrer on tot això va passar”.
El llibre recull vivències d’una part de les professores que van compartir docència entre els anys 1967 i 1971 a les filials 1 i 7 de l’Institut Maragall i des del 1969 al 1972 a l’Escola de Formació Professional Joan Maragall del barri del Besòs, juntament amb veus d’alumnes i de famílies.
Com era la Barcelona dels anys seixanta en l’àmbit social i en l’educatiu? Què eren les filials d’institut? Com neixen els diferents barris del sud-oest del Besòs? Com era la infraestructura escolar en aquells anys?
El llibre és una magnífica trobada entre la història i l’experiència (els relats, la memòria), Jaume Cela
L’autor del pròleg considera que “la història, com a ciència, necessita evidències” i, per això, fa una crida a trobar-se i explicar-les, cosa que troba a faltar en aquest país de rica tradició pedagògica. Aprofita la seva intervenció per encoratjar a tothom a llegir el llibre i es dirigeix especialment als joves amb un missatge: “no tot està per fer, perquè alguns ja ho han fet abans, com La Colla del Besòs, ni tot ha de ser possible”.
L’experiència d’anar aprenent a ensenyar.
“Va ser la nostra primera experiència com a docents, i el primer any de professió et marca. En aquell moment, no hi havia cap formació de mestres i va ser molt interessant tenir un grup amb punts de vista diversos, però tots coincidint en la idea d’innovar“, diu Neus Sanmartí.
En el llibre les autores relaten la seva experiència d’anar aprenent a ensenyar, introduint noves pràctiques que anaven generant, moltes vegades a partir de detectar que les aplicades no eren prou adients per aconseguir una bona formació personal i acadèmica de l’alumnat. “La primera part del llibre és de context, ja que per a nosaltres és molt important situar el moment històric, en ple Franquisme encara, de canvi, d’il·lusions, de comissions obreres i de barri…”. Sanmartí insisteix: “el nostre institut era l’únic on les noies podien estudiar Batxillerat!”.
“Recordo fer sortides fora del centre els caps de setmana i amb les famílies, que els alumnes de quart tenien representació en el claustre de mestres, parlar de sexualitat a l’aula…”, Conxita, exalumna
La presentació va concloure amb un torn obert a testimonis emotius d’exalumnes, paraules d’agraïment dirigides a les mestres que en una època de foscor i de grisos, van obrir una finestra que donava una visió de la vida molt il·lusionant i esperançadora que un altre món era possible.
‘La colla del Besòs’. Una experiència de compromís, il·lusió, reptes i aprenentatge’. “El compromís que hem de mantenir i la il·lusió que hem de recuperar per a l’escola d’avui. Gràcies, mestres”, Àngel Domingo, membre de la Comissió Executiva de Rosa Sensat.
