Deu temes, des de tres perspectives diferents van fer present l’infant fort, en una trobada que havia començat a les 10 del matí amb un diàleg sobre la vella Europa i la nova Amèrica Llatina, entre el sud i el nord. Un diàleg que va fer evident que el món no és un de sol, sinó que hi ha molts, i que entre ells és possible descobrir confluències.
El dissabte 4 de juliol a quarts de vuit del vespre, en un magnífic CosmoCaixa, el secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI), Paolo Speller, i Sergio Díez, en representació de les revistes Infància, posaven el colofó d’una jornada que amb el títol «La força dels més petits» va mantenir l’interès, el diàleg i l’entusiasme dels prop de 400 participants.
Mestres i educadors entusiastes van gaudir de múltiples mirades i experiències sobre la infància de 0 a 6 anys en un intercanvi, un diàleg entre persones d’aquí, d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica Llatina.
La jornada es va obrir amb un diàleg entre Carmen Barbosa i Peter Moss, entre cultures, entre llengües dels dos costats de l’Atlàntic, que des del nord i el sud comparteixen la convicció que els infants de les primeres edats són forts i potents, fins i tot els que ens poden semblar més febles. S’expressen amb cent o més llenguatges; només els cal que les persones adultes siguem capaces d’escoltar-los.
Carla Rinaldi desgranà, a poc a poc i amb profunditat, el conegut poema de Loris Malaguzzi, una narració que només poden fer les persones que com ella han participat en la construcció de l’extraordinària realitat educativa de les escoles bressol i els parvularis de la ciutat italiana de Reggio Emilia, que aquest any també celebren els cinquanta anys.
Són persones que coneixen a fons el que ha significat la construcció de la realitat reggiana i el procés col·lectiu al costat d’un mestre excepcional com Malaguzzi. El poema «Els cent llenguatges dels infants» és una síntesi, una metàfora, feta de molta reflexió i debat, sobre la pràctica a Reggio, i Rinaldi la va compartir dissabte amb tots nosaltres per ajudar-nos a anar més enllà.
Durant la jornada deu temes, des de tres perspectives diferents, van fer present l’infant fort, en una trobada que va començar a les deu del matí amb un diàleg sobre la vella Europa i la nova Amèrica Llatina, entre el sud i el nord. El diàleg va fer evident que el món no és un de sol, sinó que n’hi ha molts, i que entre ells és possible descobrir confluències.
En aquest context, un grup de set noies i nois del Centre de Música i Escena per la Inclusió Social del barri del Raval de Barcelona Xamfrà ens van regalar un bell concert, breu però intens, alegre, feliç, ple de vitalitat, com ho va ser tota la jornada. Un dia és poc per aprendre, però és molt engrescador per desitjar aprendre si et deixes portar per l’entusiasme, un entusiasme que es va encomanar a totes les persones que van participar a la jornada anual de les revistes Infància.
