La motivació és un factor clau en el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat. Existeix una relació clara entre la motivació, l’èxit i el fracàs. Sense anar més lluny, és l’èxit qui fa créixer la motivació i és la motivació qui porta a l’èxit. També es coneix que és el fracàs qui redueix la motivació i la manca de motivació porta al fracàs. És en aquest context en què entren en joc les metodologies innovadores. Aquestes metodologies són una oportunitat per a la transformació de la realitat educativa actual.
Un dels principals entrebancs de la tasca docent a l’aula és la desmotivació per part de l’alumnat. S’entén per motivació aquell estat impulsor que sorgeix dins l’organisme i que s’activa per necessitat i que determina una conducta. Per altra banda, les metodologies innovadores o actives són una sèrie d’estratègies i accions que fomenten l’aprenentatge dinàmic, és a dir, un procés d’ensenyament aprenentatge pràctic, actiu i significatiu.
La nostra societat cada vegada és més diversa, no només pel que fa a la procedència i els orígens culturals, sinó també pels interessos, les maneres de veure les coses, els ritmes d’aprenentatge, etc.
Les metodologies innovadores són una bona opció perquè basen fonamentalment el seu potencial educatiu en el fet de ser inclusives, no exclouen a ningú.
Com diu P. Pujolàs, al llarg dels anys s’han introduït moltes mesures innovadores per atendre la diversitat a les aules, així mateix, també s’han pres moltes mesures en el moment d’adequar el currículum a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Però, pràcticament no s’ha canviat l’estructura de les activitats en la majoria de les classes, de manera que la més habitual continua sent una estructura individual o competitiva.
El treball cooperatiu, les capses d’aprenentatge i la gamificació són bones estratègies metodològiques per promoure la participació de tot l’alumnat.
Una oportunitat per millorar la interacció, la comunicació, el treball en equip real i per potenciar el respecte per la diferència. Així doncs, fugen de l’aprenentatge memorístic i busquen un pensament reflexiu i crític. És en aquest marc, on el professor exerceix de guia amb la finalitat de dirigir el treball cap als objectius a assolir.
Així mateix, interpreto les metodologies innovadores com una necessitat i no una moda. El fonament d’aquestes metodologies no és una cosa nova, ha estat defensada i utilitzada des dels inicis científics de la pedagogia. Des de Piaget (1969), la relació entre iguals és la més apta per afavorir el veritable intercanvi d’idees i la discussió, és a dir, totes les conductes capaces d’educar la ment crítica, l’objectivitat i la reflexió discursiva.
No obstant això, també s’ha de tenir present que passar d’una manera de treballar a una metodologia activa suposa fer canvis estructurals destacats que comporten dedicació i esforç per part dels docents i del centre que decideix implantar-les.
Per concloure, destaco que la motivació és important per aconseguir l’èxit educatiu, i té una influència directa amb la capacitat d’adquirir coneixement per part de l’alumnat. Són les metodologies innovadores educatives una nova oportunitat per transformar la realitat actual de l’aula i obtenir millors resultats.
