Parlem amb Laia Colell, membre fundadora de l’associació cultural ‘A Bao A Qu‘ dedicada a la creació i desenvolupament de projectes que vinculen l’educació i l’audiovisual, al voltant de la necessitat d’una cultura audiovisual que formi espectadors d’imatges crítics i, consegüentment, productors conscients, en un context ple de pantalles com ho és l’actual. Perspectiva artística, pedagògica i social amb nens i nenes, creadors i creadores i mestres.
- El model pedagògic actual no incideix molt en assignatures artístiques com per exemple la cultura audiovisual. Creus que és necessari i urgent en una societat com l’actual explotar la vessant més artística dels alumnes?
Sí, nosaltres, des de ‘A Bao a Qu‘, pensem que les arts han d’ocupar un lloc central en l’educació dels nois i noies. Les arts ens fan reflexionar, no només internament sinó també sobre els altres i el món que ens envolta. Per elles mateixes ja són essencials pel nostre dia a dia, però, a més, en l’àmbit educatiu poden aportar molt a les dinàmiques i els processos de treball. Per exemple, promouen el treball transversal i globalitzat i situen els nois i noies com a subjectes actius protagonistes del seu aprenentatge.
- Ets codirectora de ‘A Bao A Qu‘. Des de 2004 treballeu amb perspectiva artística desenvolupant processos de creació col·lectiva amb alumnes, docents i creadors/es. De quina manera heu vist que poden arribar a millorar les habilitats artístiques dels joves? Aquest enriquiment creatiu es produeix en els tres agents?
El treball conjunt entre alumnes, docents i creadors és essencial, ja que d’alguna manera, en la nostra proposta de treball, situem a tots tres en un espai d’aprenentatge en el qual surten de la seva zona de confort.
Els processos artístics sempre et situen a un punt d’incertesa, s’ha de pensar des de zero, construir, reflexionar i això demana una escolta activa de tothom. Sobretot, és bonic veure com les relacions entre els mateixos alumnes i amb els docents canvien totalment.
L’enriquiment dels nois i noies ve a partir dels processos de creació, alguns manifesten “això de pensar és molt cansat”; per a mi, aquesta reflexió ja té valor per ella mateixa: que diguin que és cansat implica que el procés està sacsejant a la persona tant en l’àmbit individual com col·lectiu, perquè ara l’alumne s’està plantejant coses que abans no feia.
Pels creadors també és un repte, sobretot en intentar traslladar la seva passió pel cinema a una aula, un espai en el qual no estan acostumats i que els nois/es i joves els facin reflexionar sobre què vol dir fer cinema.
Per últim, els docents surten totalment del seu rol de saber i s’encarnen en una altra posició en la qual col·laboren de manera molt activa amb els seus alumnes.
- La vostra perspectiva no només és artística, també social. Com definiries la consciència social dels joves en aquest moment?
Hi ha dues qüestions socials en les quals les generacions de joves estan aportant moltíssim i estan generant un canvi a la societat. Aquests temes són, a grans trets, l’ecologisme, la qüestió de gèneres i el feminisme.
El que treballem nosaltres en relació amb la perspectiva social és aprendre a mirar allò que t’envolta i apreciar el lloc on vius, les persones amb qui vius i la història que hi ha darrere del teu barri.
Promovem aquesta connexió amb el món on viuen els alumnes a través de converses i també els hi donem la gran responsabilitat d’explicar-ho al món elaborant una pel·lícula.
Pensar com les històries arrelades al barri es poden plasmar en un documental fa que els nois i noies generin un vincle molt diferent del que tenien abans amb el seu barri i, a partir d’aquí, es comprometen més perquè l’han fet més seu.
- Ens podries descriure el procés que viuen els joves que passen de ser espectadors a crítics de la mà d’A Bao A Qu?
Xacio Baño, cineasta de l’equip de Cinema en curs, en una conversa amb els Joves Programadors va definir el cinema d’autor com un cinema que no et diu “mira això” i t’obliga a mirar, sinó que et pregunta “i tu aquí què hi veus?”.
Per a nosaltres, és molt important acostar aquest tipus de cinema, que t’interpel·la directament i et fa pensar.
Des de ‘A Bao a Qu‘ establim aquest procés en el qual els nois i noies comencen a mirar el cinema, no només com una imatge en moviment sinó que es comencen a plantejar que hi ha darrere d’aquesta imatge o i què ha mogut al creador/a a fer el film.
- Un dels projectes d’A Bao A Qu és Cinema en Curs. Qui és el principal objectiu que persegueix?
El principal objectiu és que siguin capaços de mirar: una imatge, un pla cinematogràfic, l’arbre que veus cada dia quan surts de l’escola o, fins i tot, que es fixin en el rostre del seu avi, les arrugues i es qüestionin què signifiquen.
Aquesta capacitat de mirar el que t’envolta és essencial, ja que és transformadora: canvia la perspectiva i la manera de relacionar-te amb el cinema i amb el món que t’envolta.
- Així, apropant infants i joves a l’art cinematogràfic, quines són les principals habilitats que observeu que desenvolupen i que els pot servir per a un futur?
A mesura que han passat els anys i el projecte va creixent, la reflexió s’ha anat aprofundint i cada vegada són més els aspectes que treballem: des d’aspectes que estan al currículum com la millora de l’expressió oral i escrita i també competències personals com el compromís individual i amb el grup o l’autoorganització. Això, també com aspectes més tecnològics com la utilització de càmeres o so.
Però crec que un dels aspectes més importants és la possibilitat i la capacitat d’aturar-se a pensar i a mirar, entendre que els processos artístics comporten temps i l’hem de donar aquest temps.
- Creus que a partir del nexe que s’estableix entre l’alumnat i la càmera, els adolescents aconsegueixen exterioritzar millor els seus sentiments? És a dir, treuen els temes que més els hi preocupen, busquen una forma de plasmar les seves inquietuds i les pors?
Sí, totalment. Des de ‘Cinema en curs’ treballem el cinema d’autor, que és justament quan les autores i els autors parlen des de la subjectivitat.
Per nosaltres és molt important donar als alumnes temps per reflexionar sobre les emocions i situacions de què volen parlar, poden semblar petites, però són les més genuïnes perquè són les que viuen ells i elles.
Si ho penses fredament, en els grans blockbusters de la indústria cinematogràfica, no parlen mai d’aquestes petites coses, expliquen històries que no tenen res a veure amb nosaltres.
Des de ‘Cinema en curs’ pensem que és important que els nois i noies tinguin un espai per reflexionar i expressar el que els passa i el que els preocupa. De fet, l’altre dia, uns alumnes ho explicaven a la presentació de la seva pel·lícula: “El personatge que hem creat és com la nostra companya 22”; és a dir, una noia de la seva edat amb les mateixes preocupacions i anhels.
- Què en penses del contingut audiovisual massiu que ara reben els joves a través de ‘instagram’ o ‘tik tok’?
No sóc experta en xarxes socials ni en l’ús que fan els nois i noies. Estic segura de què estan passant coses molt interessants en aquestes xarxes socials en l’àmbit de contingut audiovisual i tinc la impressió que els joves distingeixen molt bé els usos que fan de cada aplicació.
Molts d’ells, després de fer ‘Cinema en curs’, tenen dos comptes diferenciats: Una que pengen el seu dia a dia i l’altre més artístic amb fotografies i vídeos.
Entenc que els usos de les xarxes són diversos, encara que sí que hi ha una qüestió que val la pena ser pensada: Totes les imatges que passen al nostre voltant es tornen indiferents en un doble sentit:
Si mirem un compte d’Instagram de nois i noies d’una mateixa edat es repeteixen les posicions, la manera de mirar a càmera, les llums… s’estableix un ‘clixé’ molt determinant amb un vessant capitalista, en el sentit que t’imposen una imatge, una manera de posar.
D’altra banda, establim un altre sentit, una indiferència per la gran quantitat d’imatges que ens arriben, ja que si les miréssim totes si les miréssim totes amb sensibilitat, no les podríem soportar.
Per això un dels grans reptes dels creadors i creadores contemporanis és crear imatges que ens afectin, ens commoguin, que ens obrin un espai per pensar.
