Miquel Àngel Essomba (Barcelona, 1971) és comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Fora de la seva responsabilitat política, Essomba, de pare camerunès i mare catalana, és professor agregat del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i un expert en educació inclusiva i diversitat. Ha estat portaveu de SOS Racisme, director del Centre UNESCO de Catalunya, director de formació en educació intercultural del Consell d’Europa, consultor expert en diversitat i educació de l’OCDE, la Unesco i la Comissió Europea, i director de la revista Perspectiva Escolar.
Enllaçant el seu càrrec polític amb la seva expertesa universitària, quin estat de salut té avui l’escola inclusiva a Barcelona?
Jo crec que la presència de diversitat a les escoles és molt bona. Barcelona és una gran ciutat i acostuma a rebre gent ben diversa, tant des del vessant lingüístic –la nostra ciutat acull més de dues-centes cinquanta llengües– com religiós –tenim més de vuitanta confessions– o cultural. I tot això és una gran riquesa que arriba a les escoles, i que els mestres gestionen de la millor manera que saben i poden. Aquest poder vol dir que han de tenir els recursos adients per fer-ho. A Barcelona la diversitat ja hi és de per si, i el sistema educatiu el que ha de fer és veure com l’acompanya.
Caldria fer alguna cosa més per garantir millor aquesta diversitat a les escoles?
L’atenció a la diversitat cal que millori en dos àmbits: un de temàtic, relacionat amb les diferents dimensions de la diversitat. Hi ha algunes dimensions de la diversitat que avui dia han quedat més amagades. L’altre àmbit és el de les etapes educatives, ja que hi ha certes edats en què l’atenció a la diversitat es fa més difícil. A Barcelona la diversitat ja hi és de per si, i el sistema educatiu el que ha de fer és veure com l’acompanya.
Des del punt de vista temàtic, creiem que la interculturalitat té molta importància i hi ha molta cosa a fer encara, igual que amb la coeducació. La diversitat cultural i la diversitat de gènere són dimensions que afecte la totalitat de la població. I des del punt de vista de les etapes educatives, a l’educació secundària, i sobretot a la secundària obligatòria, és molt important que seguim explorant noves vies per veure com podem atendre més i millor la diversitat, perquè als instituts s’està implantant la lògica dels grups especialitzats per nivell acadèmic – els A, B, C – i això suposa un atac frontal a l’heterogeneïtat que han de tenir les aules.
Estem parlant de diversitat, però també hauríem de parlar de desigualtats…
Les desigualtats no són una qüestió que afecta solament l’educació. Afecta el conjunt de la ciutat. Avui Barcelona no només és més pobra, sinó que és més desigual si ho comparem amb la situació de fa quatre o cinc anys. Les desigualtats han crescut i l’educació n’és una víctima. Per això, l’eix central de la política educativa de l’actual Ajuntament és el combat contra les desigualtats educatives. I això ho farem a partir d’un projecte educatiu de ciutat que es focalitzi preferentment en aquells barris prioritaris, i a partir d’un canvi de les mesures estructurals existents, tant pel que fa a la dignitat dels equipaments públics com a la dotació de professionals entre altres factors.
A part d’aquest combat contra les desigualtats, quines altres prioritats en matèria educativa té l’actual Ajuntament?
Tenim clar que el combat contra les desigualtats no es pot fer des de l’única perspectiva de la professionalització, sinó també des d’una lògica d’apoderament de la ciutadania. D’alguna manera, les persones que estan vivint als barris prioritaris han de buscar els seus propis recursos, que els tenen, per tal que es facin seva aquesta lluita. El nostre model no és subcontractar empreses de professionals que aterrin als barris vuit hores al dia cinc dies a la setmana, i després desapareguin deixant una certa sensació de dependència, sinó que la mateixa població ha de ser capaç de detectar les seves pròpies necessitats i, amb tot l’ajut dels professionals que calgui, tirar endavant projectes i programes que facin una reducció efectiva d’aquestes desigualtats.
Una de les primeres decisions de l’actual Ajuntament va ser treure el concert a determinades empreses que gestionaven algunes escoles bressol municipals. L’educació de la petita infància és una prioritat per l’actual govern municipal?
Certament, l’educació 0-3 és una prioritat per a l’actual govern. Per a nosaltres, però, no és només una obligació sinó que és un plaer treballar-hi, i sintonitza amb el nostre programa polític, perquè creiem que invertir recursos educatius en la petita infància afavoreix que els infants puguin esdevenir ciutadans de ple dret, i a més permet prevenir comportaments i dificultats per un l’èxit educatiu posterior. La inversió en la petita infància és una prevenció de comportaments i dificultats en l’èxit educatiu posterior.
Ho fem des de la confiança que la ciutat de Barcelona té una llarga tradició d’atenció educativa a la petita infància, i durant el mandat anterior es va començar un procés, valorat per nosaltres com a negatiu, d’externalització de la gestió d’algunes escoles municipals. Aquest no és el model òptim al nostre parer, perquè creiem que la titularitat pública és garantia d’inclusió. Però, a més a més, en aquesta política d’externalització dels serveis educatius les condicions laborals de les treballadores eren molt pitjors que no pas les de les treballadores del sistema públic. Per tant, per dignitat del treball, per la concepció inclusiva de l’educació i per una aposta clara en la voluntat de fomentar l’educació pública a Barcelona hem portat endavant un procés per revertir-ho, i al setembre ja hi haurà el cent per cent de les escoles bressol municipals de nou amb gestió municipal directa.
Fa poques setmanes es va presentar a la ciutat un projecte d’àmbit de país que té com a objectiu millorar i renovar l’educació a casa nostra, Escola Nova 21. Des d’una ciutat que històricament ha estat al capdavant de la innovació i la renovació pedagògica a Catalunya, com es valora aquest projecte?
Des de l’Ajuntament ens felicitem sempre per qualsevol iniciativa de caràcter innovador que pugui sorgir a Barcelona. Escola Nova 21 neix a la ciutat amb vocació de país. Per tant, com a Ajuntament no podem fer menys que felicitar-nos pel sorgiment d’aquesta iniciativa. Dit això, també és cert que, com tota proposta pedagògica, Escola Nova 21 té unes potencialitats que no cobreixen el cent per cent de les necessitats d’innovació a la ciutat. Per exemple, no hi caben tots els centres que hi ha a Barcelona, i l’Ajuntament ha de vetllar per tots els centres de la ciutat, i no solament per uns quants.
També és cert que el model d’innovació d’Escola Nova 21 està marcat per un accent fortament curricular, i que des de l’Ajuntament posem l’accent en el caràcter social de la innovació, vinculat a la lluita contra les desigualtats. D’altra banda, Escola Nova 21 pivota a partir de les dinàmiques socials i les pedagogies del centre, i la proposta que fem des de l’Ajuntament ha d’anar molt més enllà dels centres, per estendre’s pel teixit social i el territori com a espai natural per desenvolupar projectes educatius innovadors.
Per tant, des de l’Ajuntament de Barcelona el que farem serà contribuir des de la nostra actitud constructiva que aquesta proposta prosperi, i complementar-la en allò que creiem que aquesta iniciativa social no acaba de cobrir, en aspectes com ara la territorialitat i el combat contra les desigualtats. A més, ja anuncio que a la tardor presentarem el nostre propi programa amb relació a la innovació, que adreçarem a tots els centres de la ciutat.
Parlant d’innovació i de moviments de renovació pedagògica, quina valoració fa de la tasca que ha fet i continua fent l’Associació de Mestres Rosa Sensat?
Barcelona porta Rosa Sensat al cor. L’educació a Barcelona no es pot entendre sense l’existència d’aquesta associació. Moltes de les mestres que durant els anys setanta i vuitanta van fer el tomb cap a la construcció d’una escola pública i de qualitat van sortir de Rosa Sensat. Molts professors i mestres que a Primària i Secundària han tirat endavant projectes innovadors –no d’ara o de fa un any o dos, sinó de fa dècades– a les escoles i instituts de Barcelona s’han nodrit d’experiències innovadores a les trobades, les revistes i els llibres de Rosa Sensat. L’educació a Barcelona no es pot entendre sense l’existència de l’associació Rosa Sensat.
L’associació ha estat un bressol d’innovació per a Barcelona, i un testimoni que ha sabut, des de la foscor del més trist franquisme, agafar la llum de l’educació del primer terç del segle XX a la ciutat, portar-la cap a l’època de la transició democràtica, i llegar-nos avui un sistema educatiu de molta més qualitat i molt més innovador. Sense Rosa Sensat, l’educació a Barcelona no tindria la qualitat que avui té.
