A l’entorn de l’anomenat Pla d’Impuls de la Lectura, recentment presentat pel Departament d’Ensenyament, se’ns plantegen diversos dubtes:
És difícil de creure que en una societat no lectora com és la nostra, de cop i volta, amb un pla, es produirà un canvi en una conducta o tradició tan poc arrelada, per desgràcia, a casa nostra.
Els infants de l’escola primària hauran de llegir, com a mínim, 25 llibres cada curs, i els joves de secundària, 30. El pla, doncs, es planteja com una qüestió de quantitat, quan el problema que tenim amb la lectura és de qualitat, entenent per qualitat la comprensió del que es llegeix, sigui un conte o una novel·la, un problema de matemàtiques, un poema, un article, una metàfora, una piulada, un SMS, etc.
Quan el Departament fa una proposta, més que basar-se en una comparació de resultats amb altres països del nostre entorn, caldria que analitzés en profunditat totes les variables que hi intervenen, senzillament per poder actuar de manera que la proposta ajudi realment a establir un procés de millora a mig termini.
També a l’entorn de la lectura tenim algunes certeses:
Els mestres tenim el deure de garantir que tots els infants entre els 6 i els 8 anys podran aprendre a llegir. Per garantir-ho cal donar-los temps i permetre que cada un ho pugui fer al seu ritme. Així doncs, en aquestes edats, lluny de sentir-se pressionats, el que els cal és valorar de manera positiva els seus progressos, descobrint el que els agrada, el que els és més atractiu dins de l’ampli ventall del que és llegir avui. El plaer, la voluntat de saber-ne més, també és una qüestió clau per a tot aprenentatge.
També com a mestres ens cal transmetre, als infants i a les famílies, la confiança que el seu procés és positiu. Per poder transmetre veritablement aquesta confiança, cal que nosaltres mateixos, com a mestres, n’estiguem convençuts. Un convenciment que obliga a garantir el dret de tot infant a aconseguir-ho, a aprendre a descobrir el goig de la lectura, que li serà un goig perquè comprendrà tot el que llegeix.
Avui se sap també que sota pressió no hi ha aprenentatge, i encara menys goig per aprendre a llegir, que és un aprenentatge fonamental.
En conseqüència, des del nostre punt de vista, no es pot millorar ni el goig de la lectura ni la comprensió lectora des d’una perspectiva de quantitat, ni de temps, ni de nombre de llibres a llegir, sinó des de la qualitat de l’ensenyament d’aquest aprenentatge clau per a tot infant. I això demana descobrir en cada un dels nens i les nenes la seva manera personal d’arribar a llegir. També hem de ser coneixedors que en l’aprenentatge de la lectura no hi ha un mètode únic, i cal trobar per a cada infant el més adequat per garantir el seu aprenentatge.
