Enguany, el guardó individual s’ha atorgat a Oblit Baseiria, llibretera de Casa Anita, i el Guardó col·lectiu a la revista Camacuc, del País Valencià.
Aquest divendres 13 de desembre es va celebrar el Lliurament dels Guardons Marta Mata i del 44è Premi de Pedagogia. Un any més, la seu de l’Associació es va omplir per acollir els més de 100 assistents que van formar part d’aquest acte que neix amb la voluntat de donar a conèixer realitats positives dins del món de l’educació i també de reconèixer el treball de qualitat, tant a escala individual com a escala col·lectiva.
Una edició que s’endinsa dins del món de les revistes
El tret de sortida dels guardons el va donar Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, conjuntament amb Gemma Ventura, conductora de l’acte. En aquesta edició va tenir un protagonisme especial el paper de les revistes dins del món educatiu. Tots els que van pujar a l’escenari, van tenir l’oportunitat de parlar d’aquelles revistes que els havien marcat com a professionals.
Hurtado va explicar la importància que havia tingut per a ella, en els seus inicis com a mestra, una de les publicacions de la casa, la revista Infància:
«Per mi la revista Infància era un referent per emmirallar-me en bones pràctiques, era aquell lloc que m’explicava noves maneres d’ensenyar, maneres que no podia trobar als llibres ni tampoc m’explicaven a la universitat. Gràcies a la revista vaig poder intuir les dificultats d’ensenyar, cosa que em va permetre comprendre millor la meva professió i no espantar-me davant les adversitats. Això per mi té un valor incalculable».
Tot seguit, David Pujol, membre del jurat del XLIV Premi Marta Mata de Pedagogia, va pujar a l’escenari per anunciar que, aquest any, el premi ha quedat desert, ja que cap dels treballs presentats complien les bases de la convocatòria.
A continuació, Eva Sargatal, secretària de la Comissió Executiva de l’Associació i directora de la revista Infància, va anunciar els guanyadors dels Guardons Marta Mata 2024. Enguany, la junta rectora de l’Associació ha atorgat el guardó individual a Oblit Baseiria per la seva trajectòria professional al capdavant de la llibreria Casa Anita i per la seva vinculació i el seu treball de difusió de la literatura infantil i juvenil.
Amàlia Ramoneda, antiga cap de la Biblioteca infantil i juvenil de l’Associació, va pujar a l’escenari per lliurar el guardó a Baseiria, que va donar les gràcies pel reconeixement: «Quan vaig obrir la llibreria Casa Anita vaig haver d’aprendre moltes coses, entre elles les relacions del món del llibre amb el món de l’escola. Jo no havia treballat mai dins del món de l’ensenyament, així que gràcies a tots els i les mestres que han passat per la llibreria he après la relació entre el món del llibre, l’escola, la infància, la llengua i la biblioteca escolar. I ara, vint anys després, no puc concebre el projecte de Casa Anita sense les relacions que es creen amb l’escola».
El guardó col·lectiu es va lliurar a la revista Camacuc, una publicació en valencià que nascuda l’any 1984. Des de l’Associació es vol donar suport a la revista després dels esdeveniments de la DANA i, de manera excepcional, la Junta Rectora ha dotat econòmicament aquest guardó col·lectiu amb mil euros.
Mònica López, en representació de la revista Cavall Fort, va lliurar el premi a Joan Escrivà Torres i Joan Escrivà Avinyó, pare i fill, creadors de la publicació. Joan Escrivà Avinyó va agrair amb molta emoció el ple suport de l’Associació en moments tan difícils com aquest: «Rebre un premi, sobretot per a la gent que no tenim ànim de lucre, sempre és una motivació, ja que és un reconeixement de la gent. Camacuc sempre ha estat una editorial de la resistència; encara que d’ençà que vam començar ens ha passat de tot, seguim aquí lluitant per la normalització lingüística i pel foment de la lectura entre els xiquets i xiquetes. Tot i això, haig de dir que, amb tot aquest suport i solidaritat ja no ens sentim resistents, ens sentim indestructibles».
Finalment, Josefa Beltrán Bertomeu, secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació i Albert Salmerón, conseller del districte de Ciutat Vella, van intervenir per fer el tancament de la primera part de l’acte.
Presentació del Diccionari inesperat de pedagogia amb Philippe Meirieu
En la segona part de l’acte, l’Associació de Mestres Rosa Sensat va tenir l’honor de poder acollir a Philippe Meirieu, una eminència del món de l’educació, perquè ens parlés més detalladament d’una de les últimes publicacions que ha fet conjuntament amb la casa: el Diccionari inesperat de pedagogia. La presentació es va fer en format conversa entre l’autor, Roger Fusté, professor de filosofia, i Elena Ferro, professora de matemàtiques.
Durant més d’una hora, vam poder gaudir de totes les reflexions de Meirieu, el qual va reflexionar sobre l’educació, posant especial èmfasi en la irrupció de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial (IA) a les aules: «La IA és un gran repte per a l’educació i canvia el rol de la transmissió en oferir un torrent d’informació immediata. Però potser obre l’oportunitat de repensar el rol docent: esdevenir mestres d’inquietuds més que de certeses, fer descobrir el que no tenim directament a l’abast de la mà». A més, va exposar que: «En temps de xarxes socials, el docent, ha de fer anar l’alumnat més enllà de l’algorisme que reforça les eleccions, els biaixos previs i que pretén que ens relacionem només amb els que pensen com nosaltres».
Al Diccionari inesperat de pedagogia, Meirieu comparteix la seva filosofia de l’educació mitjançant entrades inesperades que exploren totes les facetes de l’ensenyament escolar i familiar, formal i informal, i articulen plantejaments personals i teòrics, experiències i investigacions per qüestionar de manera diferent aquests temes educatius que ens preocupen a tots. Més que un diccionari tradicional, més que un assaig, aquesta obra és un passeig reflexiu per a tots aquells que s’enfronten diàriament a aquesta difícil empresa que és l’educació. Un llibre filosòfic i teòric, amb un llenguatge irònic i amè, una lectura que es pot fer de mica en mica, en petites dosis, fins a omplir el pensament de cadascú.
