Som els mestres prou autoexigents amb la nostra formació? Llegim prou els mestres? Parlem sempre de l’hàbit de lectura dels nostres alumnes. Del foment de la mateixa. Però ens hem preguntat quants de nosaltres hem llegit alguns llibres en els darrers mesos? I quins llibres? Portem regularment llibres a l’aula? Com és que ens queixem tant del poc que llegeixen els nostres alumnes si nosaltres no som lectors permanents? Algú que hagi llegit aquestes primeres línies pot pensar: ostres! Més moralina sobre la responsabilitat dels mestres… No, no és això. Plantegem aquí un tema molt seriós, perquè la lectura a més de significar una eina de la màxima vàlua en l’enriquiment cultural, és també una estratègia de formació de primera categoria. online casino singapore
I la formació i la cultura dels mestres és un fet transcendent. Sense cultura no hi ha formació. I quan no hi ha formació (permanent) oferim als nostres alumnes una versió molt limitada per l’adquisició de coneixements i de la formació integral de la persona. Poca broma.
Anem a pams. Si, amic lector, continues llegint, si has arribat fins aquí, para atenció perquè no serem gens condescendents amb aquest tema.
Les escoles s’han omplert darrerament de bones pràctiques (poques innovadores) que tenen anys d’història. I en l’apartat de la lectura n’hi ha una bona colla. Receptes que estols de bons mestres, carregats de bona fe i bones intencions, s’esforcen en aplicar. Però per fer l’escola del segle XXI no n’hi ha prou amb això. Perquè l’escola, avui i sempre, necessita i es nodreix dels bons mestres. Millor dit, són els alumnes el qui, sense bons mestres, veuran escapçat el seu projecte vital a mitjà i llarg termini.
Afortunadament hi ha molt bons mestres a la nostra escola, al nostre país. El missatge doncs no és d’alarma. Si que ho és de millora.
I la primera millora per un mestre és la formació. I en aquest punt la formació esdevé un coll d’ampolla per a molts mestres que es perden en el ventall variat i prolífic d’una oferta sovint poc aprofundida o que respon a moments puntuals on les modes educatives prenen força en un sentit o altre. I amb això no volem dir que l’oferta sigui dolenta, ans al contrari, però no tota és profitosa. I no ens enganyem, els que regularment assistim a jornades, congressos, cursos i conferències, sabem sobradament que quasi sempre són les mateixes cares que en trobem arreu. I doncs, què passa? Doncs passa que la formació, en general, s’ha convertit en un tràmit obligatori en el qual els mestres tenen poc a dir. No hem sabut generar un cos de mestres en general autònom en aquest aspecte de la formació. Un col·lectiu de mestres inquiet, al dia d’aquesta oferta i que d’una manera regular sàpiga triar i descobrir d’una manera autònoma que és el que li convé en cada moment (i als seus alumnes). Compte lector que has arribat fins aquí… tu no et sents identificat amb aquesta situació. I tens raó, perquè tu formes part dels mestres que s’autoexigeixen per estar sempre al dia de les novetats, tant pel que fa al coneixement com als aspectes de la nostra feina, didàctica i pedagògica. Tu formes part dels mestres que saben el que els farà créixer com a bons mestres i ho saben cercar. Tu formes part dels mestres que no es queixen: “necessitem formació… per a quan aquesta formació?”. Si la necessito m’hi poso. L’oferta és rica i variada. Un altre tema és com es finança aquesta formació autogestionada, no imposada i professionalitzadora en el sentit que em fa millor cada dia. N’hauríem de parlar un altre dia.
Sí, no volem ser condescendents en aquest tema que ens ocupa de la cultura del mestre. Volem ser exigents a costa si s’escau de ser poc políticament correctes. El tema s’ho val. Com formarem alumnes encuriosits, autònoms, amb ganes d’aprendre i engrandir horitzons de cultura si som tan poc exigents en aquest aspecte de la nostra autoformació?
L’altre punt que volem tractar en aquest article és el de la lectura. La lectura dels mestres. Perquè una de les maneres més importants de l’autoformació és la lectura. Autoformació i enriquiment cultural. Dèiem al començament que si els mestres no llegim, si no portem de manera regular llibres a l’aula per recomanar i comentar amb els nostres alumnes, difícilment el nostre discurs de fomentar la lectura serà creïble. I amic lector, ara et tornes a sulfurar amb raó. Perquè sembla que avui vagi de reprimenda… res més lluny. Mira, fem autocrítica de debò? Quants llibres creus (potser no ho saps perquè això no es comenta entre col·legues a les sales de mestres i passadissos tot esmorzant… malament… o potser ets afortunat i sí es comenta) que han llegit els teus companys mestres en els darrers dos mesos? En saps els títols? Quants llibres has vist comentar a classe als teus companys en el darrer mes? Sí, a les activitats de ciències, les artístiques, d’esport… no només a les de literatura o llengua. Estan els teus companys al corrent de les novetats editorials dels seus àmbits de coneixement? I de les novetats editorials relacionades amb la nostra feina de mestre o literàries i culturals en general? No t’enfadis si estàs tu en aquests grups diguem-ne poc lectors… Sempre som a temps de començar… i no s’hi val allò de dir que ets un assidu d’internet i les xarxes… Aquí estem parlant de llibres, també digitals, però de llibres. Llibres de caire professional, llibres necessaris per alimentar la nostra cultura, llibres interessants pels alumnes… N’hi ha per triar i remenar i sorprèn el que arriben a interessar als nostres alumnes quan ens veuen sincerament apassionats en la seva lectura, quan ens endinsem en el comentari crític d’allò que llegim i els oferim un tast de cultura i formació constant i enriquidor… “és que les programacions no ens ho permeten, no tinc temps…”. Enterrem les programacions per una vegada i siguem conscients de la força del mestre cult i en formació permanent. Com ho van ser els mestres de la República, com ho són tants mestres avui. Referents pedagògics imprescindibles que van fer de la lectura i de la seva autoexigència de millora un fet constant. Hem llegit sobre aquests referents? Rosa Sensat, Marta Mata, Galí, Ferrer i Guardia, Pere Vergés… Ens hem apassionat amb la seva passió que traspua tota la literatura que ens han llegat? Biografies de grans mestres tan necessàries avui. Les coneixem, les hem llegides? Les hem comentat amb els nostres alumnes? Els hem parlat per exemple del mestre Benaiges (quin gran llibre i exposició recent al Museu Marítim de Barcelona) i dels mestres de la República que van lluitar a les aules, amb autèntica innovació pedagògica, seguint Freinet, Decroly, Montessori…? Segur que sí. Tu ets un d’ells. Enhorabona perquè has fet crèixer i ser millors, en coneixement i en aquest tan anhelat esperit crític, els teus alumnes.
Un mestre ha de ser una persona erudita i culta. En parlem poc avui… són paraules que hem esborrat sovint del nostre imaginari del bon mestre, i les hem substituït per mots que ens distreuen de les essències del bon mestre: innovador, estratega, motivador… i és que un bon mestre com tu ho ha de tenir tot, sí, tot. Erudit i culte també.
I deixem per aquest final dos aspectes més. Un d’atàvic i un altre de recent: el mestre que escriu i el mestre connectat al món. L’exercici d’escriure és també un hàbit que genera una habilitat que té molt de competencial. Escriure és necessari per recollir les nostres idees i pensaments, comunicar-nos, reflexionar i criticar, en definitiva per construir el nostre pensament. El mestre que escriu, i parlem d’escriure bé, és el mestre que podrà transmetre als seus alumnes aquesta capacitat d’expressar-se tan necessària, que després podran traspassar a la seva oralitat i capacitat comunicativa, argumentativa i de debat. I viceversa. Amb la lectura com a eix vertebrador entre l’escriptura i l’oratòria.
I és clar, no podíem acabar aquest article sense tractar el tema del mestre connectat al món a través de la xarxa i internet. Certament, aquest darrer punt donaria ell sol per un altre article, però la cultura avui dia no es pot concebre sense internet i la xarxa. Recursos com Twitter o Instagram i tots els que ens arriben i aniran venint en els propers anys, són un magnífic recurs per estar al dia, alimentar la nostra cultura i esdevenir un magnífic recurs d’aula també. I amic lector, et donem per endavant tota la controvèrsia que vulguis trobar en el tema. Tens raó. Però un mestre cult i erudit ha d’estar avui connectat al món. Oi que ens la dones tu també?
Resumint, no podem substraure als nostres alumnes el benefici de gaudir d’un bon mestre, un mestre cult i erudit que faci de la formació autònoma i permanent, de la lectura, l’escriptura i la connexió al món, un estil ètic per donar als seus alumnes el millor de sí mateix.
Enhorabona, tu ets un d’aquests. Els teus alumnes t’ho agrairan de per vida.
Bon Sant Jordi i bons llibres i lectures en un dia tan assenyalat com avui… i que durin tot l’any.
