Foto dels mestres fundadors (2011). D’esquerra a dreta Enric Lluch, M.Teresa Codina, Anna M. Roig, Jordi Cots, Pere Darder, Marta Mata i M. Antònia Canals.
El meu record de la creació de Rosa Sensat és el d’un projecte que es va gestant i concretant durant un període llarg per part de mestres, pares, escoles i ciutadans col·laboradors, amb l’aportació fonamental i continuada de mestres de l’època republicana.
Va ser amb el desenvolupament i l’evolució de la renovació pedagògica a les diferents escoles, la seva relació i actuació, que va anar sorgint la necessitat d’una institució on poder impulsar i organitzar les diferents aportacions.
En aquells moments la dedicació dels professors a les seves respectives escoles era indispensable i constant. La creació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat representava una bona eina per incidir en el desplegament global de la renovació pedagògica.
En el document de presentació dels actes i accions de caràcter divers organitzats per la celebració dels cinquanta anys de Rosa Sensat hi ha un text que pot servir de punt de partida per exposar, al meu entendre, una part del recorregut realitzat a partir de l’aprofundiment en els nous enfocaments:
«Cinquanta anys després, tant les persones com el context com Rosa Sensat han canviat. Però l’objectiu inicial, el de renovar l’escola perquè mestres i nens aprenguin sent feliços i perquè desenvolupin tot el seu potencial, segueix donant sentit a Rosa Sensat».
Del text destaquem l’objectiu inicial de «renovar l’escola perquè mestres i nens aprenguin sent feliços i perquè desenvolupin tot el seu potencial».
Renovar l’escola…
Es tracta d’un principi que s’incardina al centre educatiu, com a forma d’impulsar la qualitat de la docència i de l’educació, en un context com l’actual de canvis accelerats i complexos. Rosa Sensat representa especialment un espai permanent per a la renovació, en contacte amb les escoles renovadores, cadascuna amb el seu segell particular, i en contacte també amb institucions internacionals.
Alhora, dona a conèixer els propòsits i reflexions als professors i als centres a través dels cursos, l’escola d’estiu, els seminaris, la recerca… les diverses reunions, tot incentivant l’aposta i la il·lusió i dedicació dels alumnes mestres per la seva formació.
La manca de resposta adequada per part de l’escola del moment als interessos reals dels alumnes, a part d’incrementar el fracàs, els desmotiva.
En part és el que ha passat amb l’impacte de les noves tecnologies a través de la compensació emocional, l’aprenentatge individualitzat, l’intercanvi en el grup i altres aspectes.
Abans de passar al punt següent, s’ha de destacar que a partir dels pedagogs i psicòlegs més reconeguts de la primera meitat del segle passat d’altres països, escollits com a punt de partida de la innovació, es pot descobrir la referència al món emocional i la seva presència en l’educació, lluny encara de les aportacions de la intel·ligència emocional, en el marc més ampli de la teoria de les intel·ligències múltiples.
Perquè mestres i nens aprenguin sent feliços perquè desenvolupin tot el seu potencial
Aquesta afirmació vincula l’aprenentatge a una emoció fonamental, la felicitat, que té efectes positius en l’activitat que hagi de realitzar el subjecte.
L’aprofundiment i la generalització d’aquest aspecte ens aproparia a l’afirmació que les emocions són presents, i indispensables, en totes les activitats vitals humanes, des del creixement i l’aprenentatge fins a l’afecte i l’estimació.
Enfront del predomini exclusiu del raonament, s’afirma la vinculació entre raó i emoció, que és la base per al desenvolupament personal i social de professors i alumnes.
Per tal que el coneixement es transformi en saber és indispensable l’entusiasme i la il·lusió de l’alumne com a base de l’interès pel saber, és a dir, l’activitat racional i emocional de cada individu.
Semblantment passa amb el desenvo-lupament social: es demana el reconei-xement de la individualitat, la diversitat i la interdependència; escoltar els alumnes i intercanviar-hi parers freqüentment. El treball en equip, el diàleg en grup, el debat, la col·laboració, l’assemblea, la revista escolar… són elements presents a moltes de les nostres escoles que impulsen aquest reconeixement.
Volgudament hem destacat diversos aspectes de la teoria de les intel·ligències múltiples per establir similituds.
El conjunt de les reflexions anteriors fa pensar que en el moment actual l’educació ha de ser necessàriament renovadora. I l’educador, també renovador.
