Si una cosa hem après durant la quarantena és en la importància de parar atenció a la cura del benestar físic i a la pràctica d’activitats com l’esport, la meditació o el ioga. Com imaginem, però, una formació basada en el moviment i l’expressió corporal sense la possibilitat de relacionar-nos amb el grup ni compartir espais? La resposta la trobem en la formació “I ara què? Girar l’escola de les emocions a l’aprenentatge”: una formació coordinada per Gisela Colell, que ha modificat la forma per mantenir-ne l’essència i energia, que s’ha transformat i adaptat.
Durant la segona sessió de la setmana vam poder assistir, entre d’altres, a un espai anomenat “Expressió corporal i global” a càrrec de Mercè Mariné, amb l’objectiu de connectar amb el cos en tota la seva diversitat, i especialment amb la respiració: una tasca tan senzilla en aparença com complexa en el fons. També va tenir lloc l’exercici “Paisatges del meu cos: inèrcies i ritmes”, a través del qual es conduïa les participants a través d’una excursió pel seu propi cos. En ella es va treballar de nou la respiració, la meditació o els automassatges.
Si fa un temps la nostra llar era sovint un lloc de pas, aquesta formació convida a relacionar-se amb l’espai d’una manera diferent: quina llum hi ha? Quin tacte té la paret? Quins objectes triem per a treballar amb ells? Aquest exercici d’autoconsciència pot servir per relaxar-nos o activar-nos depenent de cadascú, però, serveix per sobre de tot per generar autoconeixement. La percepció corporal, que molts cops abandonem, és imprescindible per tal de connectar amb el nostre interior.
El segon bloc de la sessió es va anomenar “La diversitat com a eina d’aprenentatge”, dirigit per Artur Noguerol, proposava un espai de debat entre mestres sobre la diversitat lingüística i cultural a les aules. En ells es proposaven continguts teòrics sobre espais multilingüístics a les aules, que van deixar pas perquè els docents participants poguessin compartir experiències personals sobre l’aprenentatge de la llengua. La formació va acabar amb una activitat d’interpretació de diverses expressions corporals de la qual se’n van extreure molts significats. Per a algunes de les participants, un gest com portar-se les mans a la boca significa sorpresa, però per altres pot significar moviment o vergonya: l’expressió corporal és clau en espais d’ensenyament multiculturals, on conviuen alumnes de diferents orígens i per això és important donar importància a l’ensenyament de la llengua però també a l’expressió corporal i a la interpretació que en fem.
