Aprofitant l’obligat confinament dels infants i joves a casa, acompanyats en molts moments, potser massa, dels respectius progenitors, la xarxa s’ha omplert de falsos profetes, autèntics venedors de fum. Son nous xarlatans que han volgut aprofitar l’avinentesa per difondre la seva suposada art en la narració oral de contes i dels beneficis d’aquests. Però desconfieu de tot aquell que vulgui transmetre, a imatge i semblança de l’antiga catequesi, missatges unívocs envoltats d’emocions i sentiments que llueixen des de la primera paraula que surt per la seva boca.
Així mateix desconfieu d’aquells que, ocultats sota l’anomenada bona fe, de l’ocultisme d’una realitat en pro d’evitar «traumes» als seus fills, es vesteixen d’oradors i profetitzen, com autèntics apòstols, les benaurances d’uns contes mancats de relleu, on el missatge resta en primer pla. Perquè, per fer això ja hi va haver un personatge que, mitjançant les paràboles, transmetia amb gran eficàcia una determinada doctrina, i el seu nom va ser Jesús.
Però sortosament els infants i joves són molt més intel·ligents del que ens pensem, i si malgrat sopar amb les notícies de la televisió a tot drap creixen prou serens, quin mal els hi pot fer un conte fantàstic on un parell de germanastres es tallen el taló per encabir el seu peu dins d’una sabateta de cristall?
I és que la narració oral, la forma de comunicació ancestral i primigènia de la nostra espècie, és un art depurat fins a extrems d’expertesa.
I és que la narració oral, la forma de comunicació ancestral i primigènia de la nostra espècie, és un art depurat fins a extrems d’expertesa. És aquí on, com a sedassos que hem d’esdevenir, la nostra responsabilitat rau especialment en engrescar en el coneixement d’aquests fonaments culturals que formarà els infants en una cultura que els hi és pròpia. I com que el millor del confinament és i serà la relació estreta entre pares i fills, res més interessant que començar a esmerçar el temps en una dedicació plena en pro de la cultura popular i la lectura.
Sé del cert que molts creiem que no sabem explicar contes, que no tenim l’art dels experts, però és que aquest darrers han passat pel mateix procés que tots i cada un de nosaltres: trencar el gel un primer dia davant de l’audiència amb contes especialment seleccionats per atraure, com la flauta d’aquell flautista d’Hamelin, els oients més rebels.
Per què no aprofitem el temps i esdevenim nosaltres autèntics narradors?
Així, doncs, més que buscar aquell narrador que, amb mitjans escassos i expertesa migrada, s’han dedicat a penjar vídeos de contes a la xarxa, per què no aprofitem el temps i esdevenim nosaltres autèntics narradors? I és que no només seran beneficiosos els contes populars, si no que aquestes estones esdevindran l’autèntica cola que engalza les relacions afectives entre els membres de la comunitat. Compartir una estona a l’entorn del conte, dedicar una sessió de narració oral als nostres infants, és la baula més ferma d’una cadena relacional que durarà per sempre.
Però, per on comencem?
Doncs sabent quins són els elements bàsics d’un bon narrador: el domini de la veu i les seves possibilitats. Per conèixer una mica més al respecte res millor que prendre exemple d’Anna Ballester qui ha gravat un seguit de vídeos a l’entorn de com explicar contes, amb la col·laboració de la Fundació Bromera (https://www.youtube.com/watch?v=fGk90Rj9MmM). Així mateix, només cal que us fixeu amb els autèntics referents del tema, com en Carles Cano, des del País Valencià, la Caterina Valriu, des de les Illes o el Pep Duran, la Roser Ros o el col·lectiu MARC (Mestres Àvies Recuperadores de Contes), al principat.
Tots ells han esdevingut autèntics referents de la narració oral. Si, a més, voleu ampliar el vostre camp i esdevenir uns autèntics rapsodes, feu passada pel Ricard Bonmatí, de ben segur que les seves poesies us deixaran bocabadats. De tots ells en trobareu múltiples i variats exemples a la xarxa i, a més d’enriquir el vostre bagatge com a pares i educadors, assentareu les bases d’amistat i culturals amb els vostres fills. I darrere la porta hi ha un sac ple de confits on tots els infants hi fiquen els dits!
Dr. Joan Portell Rifà
Departament de Publicacions de l’AMRS
