Ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. Aquestes cinc paraules conformen en anglès l’acrònim STEAM. Bernat Rios coordina una formació dedicada a apropar aquest mètode educatiu, el qual defineix com “una manera alternativa de plantejar els processos d’aprenentatge en la qual s’intenta que hi hagi una interdisciplinarietat entre les diferents matèries i connexions i alhora que sigui transformadora”. Aquest últim punt és important, ja que un dels objectius principals és que els alumnes facin les seves pròpies preguntes, fer-los “més crítics, fer-los lliures pensadors i que puguin utilitzar aquestes eines per ells mateixos”.
A partir d’un experiment químic utilitzant elements com cola, bicarbonat i colorant, els assistents de la formació “Ens STEAM fent les preguntes correctes?” han creat un slime (una mena de massa enganxosa i elàstica). En el procés, com si es tractés d’una recepta de cuina, s’ha de seguir un protocol, unes proporcions i un ordre. Però què passa si ens qüestionem aquestes directrius? En Bernat anima els docents, avui alumnes, a buscar maneres alternatives per intentar l’experiment. Seguidament, un segon intent, aquesta vegada eliminant un dels elements, o alterant l’ordre o les proporcions. Els resultats obtinguts ajuden a treure conclusions, com ara la importància del bicarbonat, que és l’encarregat de neutralitzar la reacció química. Aquest mateix experiment es porta a classes de totes les edats amb “l’objectiu d’empoderar-los, perquè la ciència és humana i l’hem de saber utilitzar i saber fer-la servir per a les nostres metes”.
Per cada grup i edat es pot aplicar un grau diferent de contingut i de dificultat, així que els requisits passen pel docent. En comptes de competències específiques en una matèria, el que és especialment rellevant és “primer de tot una ment molt oberta, perquè és un canvi de paradigma: no només és deixar de fer classes magistrals, que podrien arribar a ser una bona eina també. Es tracta d’obrir la ment i veure que no podem compartimentar tant el pensament, l’hem d’interrelacionar.” Això obliga al docent a demanar ajuda als seus companys de claustre, així que ha d’haver-hi treball en equip.
També cal entendre els processos d’aprenentatge científics com una riquesa en ells mateixos, és a dir: estimar l’aprenentatge científic. Aquesta és la voluntat que hauria de tenir el mestre”. De manera que no només es requereix una competència, sinó també una predisposició per entendre els processos i deixar-se ajudar.
Els beneficis d’aquest mètode es tradueixen en motivació. “Després això ho has de saber gestionar, però el que generes és una certa excitació de l’alumne, que veu que està deixant d’una banda les preguntes que no li interessen per començar a remenar, trastejar, crear i generar un coneixement científic que el mateix alumne pot veure que li és útil”.
