OPINIÓ
David Aparicio
En aquests darrers anys, el concepte de família s’ha diversificat i ampliat, reconeixem noves estructures familiars i constatem que no hi ha models ideals sinó relacions reals, i cada persona mira de trobar la seva forma de relació.
Tots tenim uns referents, però hem de possibilitar un diàleg entre els nostres models interns de família i altres models familiars, tenint consciència que no hi ha una recepta per viure bé.
Les famílies es construeixen adaptant-se a circumstàncies ben diverses i, actualment, és cada cop més freqüent la visibilitat d’altres models familiars diferents del tradicional:
- Famílies que han patit migracions en les quals hi pot haver molts dols i tristesa, que es reagrupen amb la il·lusió de ser de nou família, després de llargues separacions. Arribats de països llunyans, la família s’hi pot construir de formes ben diverses, com poden ser els llinatges. Poden tenir fills separats durant anys de la mare o del pare, que ho poden haver viscut com un abisme.
- Famílies amb fills adoptats, a vegades d’altres cultures, i que aquí inicien relacions vinculars, per crear una nova família.
- Famílies monoparentals, sovint mares, amb baixos nivells de suport social i alts nivells d’estrès.
- Famílies homoparentals, en què la figura del pare o de la mare tampoc no hi és present, i aquest rol tradicional es dilueix i és assumit per dues persones del mateix sexe, sovint ambdues molt compromeses en la criança.
- Famílies separades o divorciades, que, quan hi ha fills en comú, normalment posen fi a la convivència però no a la relació. Perquè com a pares o mares, malgrat es separin, no perden les seves funcions. Poden deixar de ser parella, però no de ser pare i mare.
Moltes d’aquestes parelles es tornen a reconstituir creant noves famílies. Podríem continuar fins a incloure la particularitat i la singularitat de tantes famílies que aspiren a construir un marc de relacions amorós i que faciliti el benestar dels seus membres.
L’Espai Familiar acull la diversitat
A l’Espai Familiar arriben les famílies en un moment delicat de la criança i es troben amb estils i formes de relació molt diferents, però amb una gran necessitat de compartir el que els està passant: hi ha un fet comú que les uneix i és el fet de tenir un fill.
A causa del context sociolaboral, que no és gens favorable, avui les famílies porten una vida molt estressada. Hem d’afegir que les cases s’han quedat buides i tota la companyia, la disponibilitat i l’ajuda de la família extensa es concentra bàsicament en la figura de la parella, si és que hi és.
 |
Imatges de l’Espai Familiar del Raval. |
De la família, avui la societat n’espera molt. Hi ha una consciència de protecció de l’infant que provoca una exigència envers la conducta de les famílies. Però el desenvolupament infantil no depèn exclusivament de les característiques de l’estructura familiar, sinó que aspectes com ara la qualitat de les relacions interpersonals dins de la família, el clima que s’hi crea o el suport social amb què compten, són factors bàsics per al desenvolupament dels infants.
Hi ha famílies que es senten molt soles i cerquen espais on compartir les seves vivències, espais de suport social.
L’Espai Familiar, un espai de comunicació
“Entrar a la vida de l’altre, a casa seva, en la seva quotidianitat, en les seves relacions familiars i, per tant, sovint, dintre de la seva experiència de cansament i de dolor, demana una gran capacitat de modular gestos, paraules i silencis, presències i absències, que poden al mateix temps contenir el sofriment i ajudar a créixer.” (Janssen, 2005.9, pàg. 19)
Amb tota aquesta complexitat, l’Espai Familiar es converteix en un espai singular de trobada, intercanvi i comunicació. Cada dia acull un grup estable de catorze famílies, on la complexitat de la vida es pot manifestar. Com un retrobar-se amb aquella enyorada tribu dels nostres ancestres. I com en un ritual màgic, deixem un temps per a l’expressió, que no sempre és paraula. A vegades hem vist mares que s’han fidelitzat al servei sense tenir la possibilitat de parlar el nostre idioma, però han respirat que el que allí es tractava anava amb elles. Aquí l’infant i la família es troben en un lloc de relacions fora de la família.
 |
Imatges de l’Espai Familiar del Raval. |
L’Espai Familiar pren un compromís amb l’infant, que sap que mentre sigui allí la seva mare o l’adult que l’acompanya no marxarà. Això pensem que li permet sentir-se en un lloc fiable i segur. Hi ha elements de joc que l’infant pot gestionar tot sol. A l’Espai Familiar no fem activitats i les famílies no s’han de sentir pressionades a jugar amb els fills.
L’actitud dels professionals que treballen a l’Espai Familiar és de no fer, “sóc al vostre costat per si em necessiteu”. Un no fer que a vegades sembla difícil. No empenyem, però estem compromesos amb el que allí passa. Estem a l’escolta. El treball és estar present, connectat al que és important en aquest moment. Acompanyem camins de fer conscients dificultats i també habilitats de les famílies.
La postura de la persona que acompanya és molt delicada i aquesta manera d’estar s’aprèn practicant. Hi ha d’haver un fort desig per fer aquesta feina. A França diuen que s’aprèn per transmissió.
A cada trobada acollim allò que arriba i el que les famílies tenen ganes de compartir. Mai relativitzem el que la família diu. Les famílies que expressen un malestar, les mirem amb legitimitat. Quan una mare diu “no puc més” està obrint una porta al diàleg i ho recollim confiant en la paraula que podem compartir junts. Volem tenir una mirada sense judici i sense consells, que dona força i és integradora de la veritat que porta cada família. Ens hem de presentar com a persones humils que no saben més del que saben les famílies.
Les famílies necessiten altres famílies, algú que faci de testimoni, per parlar de les coses que en aquell moment són importants o els preocupen i compartir com van construint la seva història.
Amb tota aquesta diversitat familiar, a l’Espai Familiar constatem, com diu Jacques Lacan, que “un infant necessita ser algú per a un altre, sentir-se mirat des d’un desig que no és anònim”. Els fills han de sentir que les seves arrels són legítimes i que d’allà on ells venen és un bon lloc. Els infants, per créixer en una terra fèrtil, necessiten que els pares es mirin amb bons ulls i s’encarreguin de gestionar el que els passa a la vida. No hi ha res més difícil per als fills que el fet que els pares no estiguin bé. Quan els pares es reconeixen, cadascú amb les seves funcions, els fills poden créixer més lliures. A l’Espai Familiar intentem transmetre el valor integrador de tots els membres de la família i com la vida flueix si ens posem en pau amb ells. Els infants necessiten sentir tranquil•litat i alegria a la família.
 |
Imatges de l’Espai Familiar del Raval. |
Quan les famílies es senten reconegudes, llavors prenen força. També quan hi posem confiança. No hi ha res que generi més resistència que voler canviar algú. Com diu en Joan Garriga, “la gent tenim el mal costum de ser com som”.
Nosaltres intentem parlar amb un llenguatge personal que ajudi a entendre la diversitat i la riquesa d’aquest món plural. Podem explicar que hi ha famílies a qui els ha funcionat una determinada manera de fer, però mai que aquesta és la millor manera, ni l’única. Perquè, si generalitzem, impregnem el món del nostre desig i ens porta a un camí unidireccional molt allunyat de la pluralitat del nostre entorn.
Hi ha també un temps que defineix el servei, i és quan marxen les famílies, el temps de trobada de l’equip amb la vivència de cada dia. Un temps per elaborar el que cadascú de nosaltres ha sentit i viscut en el temps d’acompanyament, on podem revisar les nostres respostes i actituds. És important que les tres persones que treballen a l’Espai Familiar tinguin la mateixa categoria, que siguin iguals. És bo que les famílies sentin que hi ha un equip. Un equip que reflexiona.
Cada grup familiar té la seva cultura, i és bo respectar-ho i poder compartir-ho. D’aquesta manera sentir-se pensat com a família, amb tota la diversitat que avui podem acollir, es converteix en un element reparador.
David Aparicio
Espai Familiar del Raval
Article publicat a la revista Infància 216 (maig-juny2017)
