Ángel i Ferrer, Carme; Pujol i Vilallonga, Rosa M.; Villanueva i Margalef, Maria. L’Escola de Mestres Sant Cugat (1972-1992): una mirada coral.
Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2020 (50 anys d’experiències AUB; 5)
Arumí, Joan; Juncà, Albert; Pla, Gil. Des de la graderia: el llibre per als que tenen nens i nenes que fan esport.
Vic: Eumo, 2020
Carbonell Sebarroja, Jaume; Martínez Bonafé, Jaume. Otra educación con cine, literatura y canciones.
Barcelona: Octaedro, 2020 Recursos educativos)
García Cuestas, Mercè; Taulé Tello, Albert. Les escoles republicanes a Olèrdola: Freinet i les paraules els nens.
Vilafranca del Penedès: Grup de recerca històrica de l’Ateneu Mogenc, 2019 (Quadern històric; 2)
Giné, Climent; Duran, David; Font, Josep; Miquel, Ester (coords.). L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat.
Barcelona: Horsori, 2020 (Quaderns d’educació; 92)
Gertrúdix, Sebastià; Bernal, Sergi. Els vaig prometre el mar.
Barcelona: Rosa Sensat, 2020 (Referents; 17)
Consulta el llibre
Investidura com a doctora honoris causa de la senyora Pilar Benejam Arguimbau: sessió acadèmica extraordinària, 29 de novembre de 2019.
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2020
Pagès; Miquel; Planas, Marc. Parlar al món des de l’escola: l’experiència de Thau TV.
Pròleg de Salvador Alsius. Vic: Eumo, 2020
Palou Sangrà, Juli; Fons Esteve, Montserrat (coords.). La competència plurilingüe a l’escola: experiències i reflexions.
Barcelona: Octaedro, 2019 (Horitzons-Educació)
Roura-Parella, Joan. Textos fundamentales en el exilio: pedagogia culturista y educación viva.
Barcelona:Universitat de Barcelona, 2020 (Pedagogías UB)
Tormo, Pilar. Històries que he viscut.
Barcelona: Rosa Sensat, 2020 (Testimonis; 18)
Consulta el llibre
Recomanació del Club de lectura de la Biblioteca Rosa Sensat
Haffner, Ernst. La banda de Berlín. Germans de sang. Barcelona: La Campana, 2015
Als inicis dels anys 30 del segle XX, a Berlín i altres grans ciutats alemanyes hi havia milers de joves sense sostre que vivien al carrer. Alguns eren víctimes de la precària situació econòmica. Molts havíem fugit d’institucions d’educació social, on la vida es feia insuportable. Quan aconseguien fugir, treballaven de jornalers i nois d’encàrrecs, però sovint acabaven delinquint o prostituint-se. En bandes autoorganitzades trobaven una mica de seguretat i d’escalfor.
En aquests ambients es situa la novel·la que va ser publicada el 1932 amb el títol Joves als carrers de Berlín. El llibre va ser prohibit amb la pujada al poder dels nazis i destruït públicament durant les cremes de llibres.
També el rastre de l’autor Ernst Haffner, es perd els anys de domini del Partit Nacionalsocialista Alemany. Cap a finals dels anys 30 va ser citat, al Servei Bibliogràfic del Reich. I després el seu nom no apareix més.
La Banda de Berlín és un retrat del món del baixos fons on es descriu de manera convincent i atractiva, com aquests germans de sang es mouen d’un delicte al següent, passant les nits en tuguris i lluitant junts per sobreviure a la pobresa del Berlín dels anys 30.
