Ens llevem amb notícies a la ràdio que ens expliquen com Grècia acomiada 30.000 funcionaris i està al límit de la sortida de la zona euro. També ens donen dades sobre la pobresa a Catalunya (una de cada cinc persones), i algun frívol continua atiant el foc de l’anticatalanisme qüestionant el català a l’escola.
Agafem el transport públic per anar a l’escola, i al diari llegim que el problema de la fam a la Banya d’Àfrica no es resol, i que les borses pugen i baixen, a cop d’especulació, talment com una muntanya russa. Per alleugerir-ho tot una mica, anem a les pàgines d’esports i ens entretenim una mica amb el xou mediàtic entre entrenadors i directius de futbol, que eclipsa l’autèntic joc.
Arribem a l’escola. Som conscients que hi ha famílies que pateixen, que tenen problemes econòmics i ja no deixen els fills al menjador, ni tampoc els apunten a les activitats extraescolars. També hi ha famílies que no confien en l’escola, en els mestres, en el model educatiu que els proposem, i sovint sentim la incomprensió del qui està molt acompanyat però treballa en solitari.
A la tarda, després de la feina, ens trobem amb la família per mirar de resoldre la situació de crisi d’un dels membres (un germà, un cosí), que s’ha quedat a l’atur amb hipoteca, criatures i mil obligacions, i que no sap com sortir-se’n. Entre tots ajudem, econòmicament, però també emocionalment, i és que sovint oblidem que darrere d’un aturat hi ha una persona que necessita molt suport afectiu per no enfonsar-se.
I al vespre sopem amb les notícies, on ens parlen de revolucions àrabs que no es rematen, i de les borses un altre cop, i de Grècia, i de conflictes. Anem a dormir amb una sensació de viure una època estranya de grans incerteses i inestabilitats, esgotats i un xic atemorits, ja que tot apunta que som al bell mig del túnel i que la llum del final costa molt de veure.
Hem de descansar, però, i fer un exercici de pensar en positiu, de mirar de cobrir almenys la part que ens correspon amb fermesa duent a terme la nostra tasca educadora amb qualitat, pensant en cada infant que tenim a l’aula. Perquè l’endemà, a les nou del matí, haurem de ser un cop més, amb la dignitat de sempre, obrint la porta de l’escola.
Editoria del número 358 de la revista PERSPECTIVA ESCOLAR.
