Aquest any que acabem de deixar enrere ha estat un any d’efemèrides importants per a la infància. El 20 de novembre es va commemorar el 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, vàrem tenir el goig de veure com es lliurava el Nobel de la Pau a la jove Malala Yousafzai i a l’activista indi Kailash Satyarthi, que ha lluitat des de fa temps contra l’explotació i el treball infantils. I en una dimensió més nostra, va aparèixer el número 200 de la revista.
Però iniciem aquest nou any orfes. Orfes perquè hem sabut que l’exercici pressupostari del Departament d’Ensenyament no compta amb cap euro per a l’educació dels infants de 0 a 3 anys. Serà la primera vegada en democràcia que el Govern no preveu cap partida econòmica per a aquest cicle de la nostra maltractada etapa. Aquesta inhibició de responsabilitats de la nostra Conselleria ens deixa, de nou, molt preocupats.
Els ajuntaments més petits, que ja estaven patint aquest abandonament arran de la disminució substancial de l’aportació de la part que pertocava a la Generalitat, hauran de prendre decisions difícils que afectaran, novament, els més vulnerables de tots: els infants. Veurem que les condicions d’acollida que es defineixen al Decret 282/2006, i que des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat sempre hem vist com a inacceptables, s’acabaran imposant com les mesures estàndard en l’educació dels infants més petits. Tot plegat és un terreny encara més ben adobat per l’entrada del mercat privat en la gestió de les escoles.
Mentre el mateix Govern celebra l’activisme de persones com Malala o Kailash i sembla reconèixer els drets de la infància, les seves polítiques s’allunyen cada cop més del seu discurs. Però sobretot, s’allunyen cada cop més de les necessitats reals i dels drets que com a ciutadans tenim.
Editorial de la revista Infància 202 (gener-febrer 2015)
