Les pantalles estan presents en la vida de qualsevol infant, fins i tot abans de néixer (cada vegada és més comú enviar una captura de l’ecografia fetal a amics i família abans d’acabar l’embaràs). N’hi ha a la sala de parts (molt abans de tallar el cordó umbilical, tothom ja ha vist la primera foto) i n’hi ha a les mans dels progenitors més hores que el mateix infant, ja des dels primers mesos de vida.
Però és important no confondre les criatures amb el món on viuen. Els infants no són digitals. Els nens i les nenes segueixen naixent amb el mateix cervell, les mateixes necessitats vitals i les mateixes potencialitats a desenvolupar. És l’entorn, el que és digital. I això és així llevat d’aquells casos en què la família pregui decisions radicals d’allunyament de les tecnologies.
Però és important no confondre les criatures amb el món on viuen. Els infants no són digitals. Els nens i les nenes segueixen naixent amb el mateix cervell, les mateixes necessitats vitals i les mateixes potencialitats a desenvolupar.
La casuística del que mares i pares pregunten als equips docents quan cerquen escola bressol o escola d’Infantil per als seus fills ja posa en evidència un altre tòpic que domina a la nostra societat: si de ben petits ja s’acostumen a fer servir les pantalles, millor, perquè al cap i a la fi tots les necessitem per viure i com a mitjà d’aprenentatge i treball, així que com més aviat s’hi acostumin millor!
L’escola, els i les professionals de l’educació no podem deixar al marge de la nostra tasca la reflexió sobre l’embat que està suposant la presència de les pantalles. No podem tenir una actitud ni complaent, ni mancada d’autocrítica, perquè som responsables no només de l’educació dels infants que ens han confiat, sinó que també tenim una certa responsabilitat a donar pautes i criteris a les mares i els pares, que a l’educació infantil encara ens en demanen.
L’escola, els i les professionals de l’educació no podem deixar al marge de la nostra tasca la reflexió sobre l’embat que està suposant la presència de les pantalles.
Quan la pandèmia ens ha posat al límit del que pensàvem que érem capaços de fer, hem descobert quines línies vermelles no voldríem tornar a creuar mai més, també, com a docents. Per això és bo diferenciar ben bé les competències digitals dels adults de les propostes que fem a les aules, espais o llars amb els infants.
Les TIC, els mitjans tecnològics, les pantalles entren a l’escola bressol o a l’escola d’Infantil dins les butxaques de mares i pares, però també de les mestres. I prenen formes i usos molt diversificats: des de documentar la vida a les aules (amb una enorme diversitat de criteris) fins a convertir-se en «alternativa única» els dies de pluja. Entre aquests dos extrems hi ha una gran varietat d’activitats en les quals les TIC es poden fer presents a les aules. Tanmateix, encara trobem a faltar criteris educatius clars per identificar quines són convenients i des de quin punt de vista.
L’Educació Infantil ha estat, i és, una etapa que s’ha caracteritzat per ser pionera en innovació pedagògica, en apostar per la mirada vers l’infant i la reflexió educativa a partir de les seves potencialitats. Una etapa on els espais i els temps es vinclen a favor de la quotidianitat i del respecte al ritme de desenvolupament de cada infant. No es tracta, doncs, de deixar fora res que potenciï l’educació dels infants, però sí de fer-ho en coherència amb la identitat de l’Educació Infantil. Per això serà bo observar i avaluar les competències digitals de les mestres, prendre consciència dels tòpics que dominen la criança en moltes famílies, tenir informació contrastada científicament sobre els efectes de l’abús de les pantalles en els infants menors de sis anys, i capturar les bones pràctiques que ja es porten a terme en alguns centres, posant les TIC al servei d’un aprenentatge que respecta l’infant i el potencia.
En nom dels drets dels infants, les educadores d’Educació Infantil hem d’apostar per tenir una fina capacitat crítica sobre les TIC a Infantil: ens cal compartir reflexió i enriquir-la amb evidències educatives.
Anna Ramis Assens
Mare, mestra i pedagoga. Formadora de Rosa Sensat al curs ‘TIC a Infantil? De què estem parlant?’
