Àngels Ollé (Sant Sadurní d’Anoia, 1937 – Reus, 2019) va ser una docent incansable i va deixar tots els racons de la seva vida impregnats per la vocació de mestra. Era pedagoga, professora i escriptora, i es va dedicar incansablement a l’ensenyament de la llengua catalana, a la redescoberta de la literatura infantil i juvenil i a l’impuls de la renovació pedagògica a Catalunya.
Amb la seva mort es fa encara més present la seva feina i el seu llegat: les paraules d’una professora que va voler transmetre als alumnes la importància de l’educació, l’exemple d’acompanyar amb amor, d’escriure amb el cor i de transformar i millorar l’entorn que ens envolta.
Exemple d’aquesta tasca ho és el seu pas per l’escola La Talitha de Barcelona i l’Escola Mowgli de Reus, on va treballar durant els anys 60 per trencar amb el model polític imperant durant el franquisme en defensa d’una escola mixta, en català i renovada, que fos motor de canvi social.
A més, va col·laborar amb diverses editorials com La Galera, Terra Nova, Casals, La Magrana, Onda, MSV Editors, Beascoa, Pragma, Eumo i Arola, i amb les revistes Cavall fort i In-fàn-ci-a, on també formà part del seu Consell.
Ollé ens deixa desenes de llibres infantils i juvenils gràcies als quals podem endinsar-nos una vegada i una altra en el plaer de la lectura i en la descoberta del món a través dels contes i les històries, moltes d’elles escrites durant la dècada dels 60 i els 70 i recuperades de nou en l’actualitat.
D’entre elles destaca “Tula, la tortuga” (La Galera, 1964) que va ser publicada per primer cop el 1964 i reeditada l’octubre del 2018. Una tendra i poètica història que camina sense pressa de la mà de la Tula i la seva nova família, on anem coneixent l’animal quasi sense adonar-nos-en amb la curiositat i la mirada de l’infant, en una mostra magistral d’escriptura, present en cada un dels relats que Ollé ens ha regalat.
A l’aire, però, també ressonen altres històries que no han quedat impreses: les que l’Àngels va explicar juntament amb el grup de Mestres Àvies Recuperadores de Contes (MARC) de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Una proposta de mestres jubilades que han treballat sempre per l’educació i que van apostar fermament per la recuperació dels mites clàssics, pel goig de l’oralitat i pel lligam entre els infants i joves i la gent gran a través dels contes.
Ara que ens ha deixat es fa evident la dificultat de copsar en poques paraules una gran dona i tota una vida dedicada a l’educació. Amb aquestes línies volem rendir un petit homenatge a una figura imprescindible per a l’Associació i per a totes les persones que formem part de Rosa Sensat, i alhora acompanyar i enviar una forta abraçada a tothom qui l’estima i la recorda.
Rere la tristesa que sentim per la seva absència, però, sabem que de ben segur aviat tornaran els sentiments d’agraïment i alegria dels qui van tenir la sort d’aprendre amb ella i d’ella (sentiments potser avui encara amagats com les potes i el cap de la Tula durant els dies de pluja).
