Pepa Òdena era mestra. Senzilla, discreta, honesta i lluitadora. Segurament serien molts més els adjectius que la podrien definir però n’hi ha prou dient que era mestra de mestres i una referent per a la infància.
Als meus vint i pocs quan baixava a Rosa Sensat per formar-me sovint la trobava. A prop d’Irene Balaguer i altres mestres de mestres, sempre estava present. Tenia un to de veu que impactava i que feia que la fermesa de les seves paraules es multipliqués i que el valor que donava a la infància agafés una envergadura immensa.
El seu llegat i la seva lluita diària a les escoles bressol catalanes va fer que la Pepa fos una gran referent per moltes persones que vam estudiar educació infantil als anys noranta. Va ser una d’aquelles mestres que et feia estimar la professió. No perquè els infants siguin bonics sinó perquè defensar els seus drets és una responsabilitat de totes les persones que ens dediquem a l’educació dels més petits.
Amb ella vaig descobrir el valor de la feina que ara tinc la sort de poder fer cada dia a les escoles. Amb ella vaig començar a entendre el valor de la quotidianitat. Ens va ensenyar a defugir la idea d’una mestra massa ubicada en el fer per col·locar-nos en estar presents i sense presses. Allà vaig descobrir el valor de les petites coses:
«A través del valor que dona a les petites coses, l’adult contribueix a la formació de la persona. Els detalls de la vida quotidiana, aparentment insignificants i que moltes vegades passen desapercebuts per als adults en realitat són elements bàsics de l’educació de l’infant.»
La Pepa era mestra dels detalls. Sempre tenia a punt un matís en les paraules, en un gest, en una manera de fer o en una conversa. I afinar el fer de mestra només es pot aconseguir si escoltem els referents.
El seu article Cada dia és únic és una pista clarificadora de la organització que mereix l’escola bressol: «Algú profà en la professió podria pensar: Però la mestra què fa? Que bé que s’ho passa aquesta noia! Quina feina més relaxada! Podia semblar que no feia res: no dirigeix cap activitat, fins i tot hi ha moments que està asseguda en una cadira, mirant què fan els nens! Té temps per enregistrar en vídeo les activitats dels infants o per fer fotografies. Els infants van sols, gairebé sembla que n’oblidin la presència. Però, qui pensés així vol dir que no coneix el què passa entre bastidors.
»La mestra ha pensat i ha preparat moltes coses abans d’estar amb el grup, i quan hi és vol que els infants actuïn i descobreixin lliurement. Ningú no negarà que aquesta mestra, i altres com ella, és una entusiasta de la feina, que li agrada que els infants creixin plens de vida i que desenvolupin totes les seves capacitats. Mentre és amb els infants, té ulls davant, darrera i als costats, i orelles per tot arreu».
Amb ella vam aprendre una mica a ser mestra d’escola bressol. I amb ella també ens va quedar clar que seguir-nos formant és indispensable.
El seu llibre L’infant i l’escola bressol és un al·legat a una definició d’infant que encara ara massa sovint queda només en paraules endolcides. Un llibre de provocadora actualitat en un context en què l’efimeritat, el canvi i la immediatesa imperen en el món de la infància. És urgent que el llegim i el rellegim fins que ens impregni de forma ferma.
Persona molt compromesa amb l’educació infantil, al costat de Tere Majem, va fer difusió de les idees de la Elinor Goldschmied sobre el joc de la descoberta i la panera dels tresors i va ser la persona que va apropar les idees d’Emmi Pikler a Catalunya, establint contactes entre l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Institut Lóczy de Budapest.
Pepa Òdena va ser durant molts anys una gran referent de la revista Infància i el seu rigor i coneixement de la llengua i de l’educació van aportar rigor a la revista. Quan al 2021 vam voler dedicar-li un dels sumaris d’Infància sobre mestres de mestres ella no ho va veure massa clar. No volia sobresortir.
Però a la revista número 248 ens hi va deixar noves empremtes valuoses del fer de mestra. Vam poder conversar amb ella i va actualitzar l’article Petits/grans detalls per al bon «fer de mestre», detalls que són un eix clau per tota mestra. El seu elogi a la quotidianitat el podem copsar en els articles, igual que en la seva persona.
La Pepa ha marxat i el seu llegat, ara més que mai, necessita ser expandit. Llegim-la en veu alta i sabrem que cada paraula posa veu a l’infant. Ho mereixen més que mai.
Amb en David Altimir temps enrere vam escriure que en l’era d’Instagram i la superficialitat, l’educació infantil demana a crits recuperar i reivindicar referents que toquin i ens facin tocar de peus a terra. Més enllà dels inputs tan immediats que rebem en l’era digital del segle XXI, el segle XX ens ha permès descobrir professionals que per a nosaltres són avui grans referents. Persones que han conegut les escoles des de dins i han mirat als ulls dels infants. Mestres investigadores insaciables, professionals expertes en les remogudes i la reivindicació, en uns temps convulsos en l’àmbit sociopolític i, és clar, educatiu.
La Pepa Òdena era una d’aquests referents.
Gràcies per ser mestra de mestres!
Eva Sargatal Danés
Mestra d’educació infantil, formadora de mestres, directora de la revista Infància. Secretària a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Impulsora del grup per a la revisió del decret de requisits mínims del 0-3.
El valor de les petites coses. Pepa Òdena. Revista Infància, 100
https://www.rosasensat.org/magazines/in-fan-ci-a/100/icat_100.pdf
Cada dia és únic. Pepa Òdena. Revista Infància, 128 https://www.rosasensat.org/magazines/in-fan-ci-a/128/icat_128.pdf
L’infant i l’escola bressol. Pepa Òdena. Temes d’Infància, 4 https://www.rosasensat.org/producte/linfant-i-lescola-bressol/
Mestres de mestres. Un bon títol per cercar referents de l’educació infantil del nostre país. D. Altimir i E. Sargatal. Revista Infància, 244 https://www.rosasensat.org/revista/infancia-244/plana-oberta-mestres-de-mestres-un-bon-titol-per-cercar-referents-de-leducacio-infantil-del-nostre-pais/
Petits/grans detalls per al bon «fer de mestre» d’educació infantil 0-2 anys. Pepa Òdena. Revista Infància, 248 https://www.rosasensat.org/revista/infancia-248/plana-oberta-petits-grans-detalls-per-al-bon-fer-de-mestre-deducacio-infantil-0-2-anys/
Conversa amb Pepa Òdena: «L’actitud de la mestra és el reflex dels valors que té interioritzats». Revista Infància, 248 https://www.rosasensat.org/revista/infancia-248/entrevista-conversa-amb-pepa-odena-lactitud-de-la-mestra-es-el-reflex-dels-valors-que-te-interioritzats/
