Sort i encerts per aquest nou curs que comença.
Dic això i m’adono que és un desig que té un sentit absolutament literal. Una frase maca i encoratjadora, però que expressada sense un context amb més contingut fa una mica de vertigen.
Abandonar l’educació dels nostres infants i joves a l’atzar és del tot irresponsable, però em temo que les decisions del Departament quant a l’horari escolar 23-24 no van tenir una previsió lògica i coherent amb la realitat d’escoles i instituts.
Aquests quatre dies de setembre s’ha lliurat una batalla admirable, s’ha desafiat al temps invertint hores més enllà de les que corresponen com horari laboral, minimitzant els efectes devastadors d’un inici precipitat i amb l’exigència de ser-hi amb tot a ple rendiment.
Aquest esforç, aquesta sensació de no fer bé les coses, d’arrossegar un mal començament de curs que repercuteix en tots els àmbits de l’escola i tota aquesta angoixa no sabem ni estem segurs que es comprengui prou bé per part de les famílies i de la societat en general.
L’adjudicació de les plantilles dels centres no estan mai garantides la primera setmana de setembre, la mobilitat del personal, aquest curs moltíssima més (estabilització d’interins), provoca que les places no estiguin definides amb prou temps; generant una incertesa d’adjudicacions que impedeix coordinacions, acollida i acompanyament de projectes definits per cada centre als docents nouvinguts.
Aconseguir i exigir una educació de qualitat significa donar valor a un temps de coordinació, de programació i d’ambientació.
De veritat es pot planificar, organitzar, condicionar i acollir amb qualitat només amb quatre dies no lectius? Matrícules d’última hora, personal nou, material escollit per les activitats programades i mobiliari pensat i distribuït atenent la demanda del moment. Quan parlem d’aquesta problemàtica concreta, material i mobiliari, ens referim principalment a espais d’acollida per esplais i tallers al llarg de l’estiu, els quals utilitzen zones que cal reconvertir i personalitzar per als grups que l’ocuparan al setembre. No són casos aïllats, cada vegada més, a les escoles i alguns instituts, es comparteixen espais i necessiten ambientar-se segons el seu ús.
Aconseguir i exigir una educació de qualitat significa donar valor a un temps de coordinació, de programació i d’ambientació. No podem lliurar-ho tot a la sort i a la bona voluntat dels docents. No juguem més al joc de saber que passi el que passi, ho farem. Són massa coses i massa pressions acumulades afegint una pressió d’una societat que no entén les nostres reivindicacions perquè no s’expliquen o perquè la necessitat d’una conciliació familiar amb poques ajudes i mal entesa passa per l’escola.
Ens reiterem en la reivindicació que l’escola no ha de ser l’agent de conciliació familiar; és un deure polític, una aposta més global amb unes solucions que ha d’assumir govern i empreses. Els docents ensenyem, programem, ens formem i posem el focus en una educació de qualitat que garanteix el desenvolupament d’infants i joves.
Així doncs, professionalitat i rigor, com sempre, confiem que des de la conselleria d’educació revisin aquest nou horari escolar, escoltin a la comunitat educativa, apostin per un temps de qualitat invertit en coordinació i debat entre docents com a prioritat per generar una cultura de centre del tot necessària si volem ser l’exemple d’un bon i necessari treball en equip.
Mar Hurtado
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
