“Ningú no pot continuar ensenyant si no és capaç de continuar aprenent.”
En els darrers anys Magisteri ha estat una de les carreres més demanades. Estudiar Magisteri era una molt bona opció per als joves, ja que any rere any vèiem créixer l’oferta de places. Les universitats, conscients d’aquest mercat de treball tan voraç, anaven formant mestres per satisfer aquesta demanda.
Com és ben sabut, la justificació politicoeducativa de l’adopció dels graus deguda a la necessària convergència europea és habilitar l’estudiant per entrar en el mercat de treball, avui tan castigat. El canvi més important que assumeix l’adopció del Grau de Mestre és el de vetllar per l’adquisició d’un grapat de “competències professionals” que constitueixen l’eix vertebrador dels nous plans d’estudi. Veiem que l’augment de crèdits assignats a les pràctiques és la novetat estrella. Les pràctiques realitzades a les escoles seran molt més llargues que les de plans anteriors.
La pregunta que ens formulem, però, és: què passa amb la resta de programes i activitats del nou Magisteri? Hi ha canvis substancials que incorporin nous reptes a la carrera acadèmica dels futurs mestres per assegurar que el seu magisteri mantindrà viu el desig i la curiositat personals per aprendre al llarg de tota la vida, sense obviar l’interès per la vida dels infants i adolescents?
Creiem que la reforma no es planteja crear les condicions perquè els futurs mestres adquireixin l’hàbit de ser actius en algunes pràctiques tan fonamentals i a l’hora tan difícilment avaluables com és l’exercici permanent de la lectura de diaris, obres literàries, revistes de divulgació científica, textos en diferents llengües; la creació de projectes professionals propis i col·lectius; la participació en debats educatius, polítics, ciutadans i ètics; la presència activa en conferències, en seminaris de formació, jornades o congressos tant al llarg del curs com a l’estiu, mantenint i alimentant la curiositat per diferents àrees de coneixement; l’interès pels espais culturals públics, museus, galeries, teatre, cinema, per la vida comunitària…
Sospitem que la reforma de magisteri no es planteja la formació humanística dels que seran responsables de fer estimar als infants la cultura. Sospitem que la formació inicial de veritables intel·lectuals (que és el que un bon mestre ha de ser), encara queda lluny dels objectius establerts en els títols de grau.
