Fa uns dies llegíem la següent reflexió: com explicarem als nostres fills que ens hem deixat prendre tot el que els nostres avis i pares van aconseguir?. Aquestes paraules ens han de fer aturar i agafar consciència que realment el nostre futur, el de totes i tots, és a les nostres mans. Creiem que és el moment de canviar, però cal pensar molt bé de quina manera haurem de fer-ho. No podem moure’ns pensant en la immediatesa perquè aleshores caiem una i dues vegades en el mateix parany. Cal doncs saber molt bé perquè es pren cada decisió, preguntar-nos en quin món volem que creixin els nostres infants? I quin futur els espera?. I com diu el nostre amic Philippe Meirieu, quins infants deixarem en aquest món?.
És evident que ens trobem davant d’una situació de crisi i pensem que ara més que mai hem de defensar escoles petites de qualitat, on els infants visquin i convisquin en un ambient acollidor que els proporcioni benestar. Una escola on les relacions siguin el motor per créixer conjuntament, viure els valors i les experiències que han de formar infants lliures, crítics i compromesos, en una societat democràtica, i així anar construint la societat que volem. Una escola que sigui plena de vida i que ajudi a mantenir identitats (de pobles petits, de barris, de ciutats…).
Sentim que tenim el deure i la responsabilitat de mantenir l’essència d’unes generacions que han lluitat molt per aconseguir que es reconeguin els drets dels infants. Són temps difícils que a la vegada ens donen una gran oportunitat per créixer, reflexionar i millorar. I només unint esforços, anant de la mà infants, famílies, mestres i polítics ho podrem aconseguir amb l’objectiu únic de creure en un infant capaç que demana ser respectat i tractat amb dignitat.
Etapa d’Educació Infantil
