QUI SOM?
L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” està ubicada a Sarral, una població de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. Al centre de la població, just al carrer que porta el nom de la nostra escola, hi trobem l’Escola Bressol.
L’escola és petita, d’una planta i totes les estances tenen grans finestrals. Darrere d’ells hi ha el nostre gran tresor: el nostre jardí! L’espai exterior de la nostra escola té uns 130m² i d’ençà que es va inaugurar, ha passat per un procés de transformació que no hauria estat possible si no fos per l’ajuda de les famílies dels nostres infants.
D’ON VENIM?
L’Escola Bressol Municipal “El Patufet” es va inaugurar el curs 2006-2007. Als seus inicis, el jardí de l’escola era un solar de terra que tenia una part enrajolada. Des del sostre de les estances es desplegava una tela llarga fins a la tanca que envolta el jardí, fent de para-sol.
A poc a poc, els cursos posteriors i amb l’ajuda de l’Ajuntament es van anar afegint alguns elements com la tanca de fusta que separa el jardí en dos espais, també es van afegir bancs de fusta per seure, dos para-sols grans i plegables, es van plantar arbres per tenir ombra natural, etc.
COMENÇA EL CANVI
De mica en mica l’espai exterior de l’Escola Bressol s’anava transformant, però no va ser fins al curs 2012-2013 que el canvi va ser més notori. Durant aquest curs, els infants van plantar plantes en torretes i a final de curs l’AMPA va regalar un hort a l’Escola Bressol, es van afegir unes jardineres al voltant de les columnes de formigó i l’Ajuntament va construir el sorral i un jardinet.
A partir d’aquell curs, i arran d’algunes formacions, la direcció de l’escola i les educadores van posar en rellevància la importància que tenien tots els espais de l’escola bressol. Es va fer un canvi d’enfocament, tant en la forma de treballar amb els infants com en el concepte que es tenia dels espais de l’escola. Es va començar a buscar que tant el material com els racons de joc fossin més significatius pels infants, i les famílies van començar a ser partícips d’aquests canvis.
El curs 2013 – 2014, després de Reis, les famílies van plantar avets en un racó del pati, quedant a dins un espai buit que farien servir com a cabana. Els avets portaven el nom de cada un dels infants que hi havia a l’escola en aquell moment.
El curs 2014-2015 es van anar afegint més elements de fusta al pati i el pare d’una alumna, el Josep Amill, arquitecte que després va assistir en alguna de les formacions per transformar el pati en un jardí pedagògic, va construir una tipi feta amb canyes i un tros de tela. Va tenir tant èxit, que quan es va fer malbé, el curs següent, el José (marit de la Montse Serra) va portar els ferros per fer la base i els infants van decorar una tela amb pintures. Al cap dels anys, l’AMPA va comprar una tela especial d’exterior que ens la va cosir la Fina Mateu, una àvia d’ex-alumnes de l’escola.
LES JORNADES DE JARDÍ
A partir d’aquell moment es van continuar fent formacions orientades en la transformació de l’espai exterior i en el pas “de pati a jardí”. Es van visitar vàries escoles que havien iniciat aquest projecte anteriorment i la transformació de l’espai exterior de l’escola va agafar més força.
Malgrat que les famílies dels infants ja havien vingut algunes vegades a l’escola bressol a posar el seu granet de sorra, al llarg del curs 2016-17 es va establir que es farien unes Jornades de jardí cada curs. En aquestes jornades, les famílies dels infants s’encarregaven d’envernissar tota la fusta del jardí i ajudaven a fer les modificacions que eren necessàries, ja fos afegint elements, construint-los, traient-los, etc.
En la primera jornada de jardí es van arrencar les rajoles que hi havia a l’espai exterior, es va afegir una caseta de fusta dins dels avets i a poc a poc es van anar plantant plantes, donant així un aspecte més natural al nostre jardí.
La quantitat de plantes que s’anaven afegint, dificultaven el seu manteniment i per aquest motiu, el curs 2018-2019 l’Ajuntament va instal·lar un sistema de reg subterrani.
Des de llavors, cada curs es busca un cap de setmana o dos, en els quals les famílies dels infants col·laboren en el manteniment i millora del jardí de la nostra escola.
ESTAT ACTUAL DEL JARDÍ
Actualment, el jardí de la nostra escola és un dels espais més apreciats per a les educadores i per a les famílies, però sobretot per als nostres infants.
Avui en dia, el nostre espai exterior gaudeix de diversos racons de joc on predominen els elements naturals com troncs, pedres, terra, plantes, arbres, construccions de fusta, etc. Hi trobem un sorral amb un espai per experimentar amb materials de diferents textures; una balança que els permet apropar-se a la física i a la lògica matemàtica; una cuineta i una casa de fusta on predomina el joc simbòlic; un rocòdrom que els permet treballar la coordinació, el to muscular i l’equilibri, però també els serveix de cabana, ja que a sota hi ha gespa i és un espai ideal on amagar-se; una antiga bobina de fusta on s’enfilen i apilen troncs; un espai de construccions de fusta; una zona de descans on poden seure i mirar contes; una taula d’experimentació on hi ha diferents materials que ofereixen múltiples possibilitats de joc; una taula de pícnic on ens asseiem a l’estiu per berenar i esmorzar; un fals pebrer custodiat pel nostre mussol on els infants juguen enmig de les branques, s’hi amaguen i s’hi enfilen; l’hort que els infants cuiden junt amb els avis i les àvies; la zona de plantes aromàtiques que els permet descobrir les olors de la natura que ens envolta; la tipi, on juguen tant petits com grans; l’hamaca de tela que pengem entre els arbres i els permet descansar; el gronxador de fusta on pugen els més grans; diversos troncs i fustes que provoquen reptes motrius i que estimulen la creativitat dels infants, sent a vegades un vaixell pirata, altres vegades un autobús i altres, fins i tot, un banc on seure i tirar menjar als ocellets. En l’última jornada de jardí, les famílies van construir una tarima de fusta on els infants més petits duen a terme joc motriu i pels més grans s’ha convertit en un racó artístic i d’expressió corporal. A part de tots aquests espais, el jardí és ple de flors i plantes i quan arriba la primavera hi predomina el color i l’alegria.
Creiem que disposem d’un espai privilegiat. El nostre jardí i la metodologia que seguim a l’escola, basada en l’educació viva i la vida quotidiana són el tret d’identitat de l’Escola Bressol “El Patufet”, una escola que obre cada dia amb il·lusió, amb nous reptes, preparada per acollir els nostres infants i les seves famílies.
Per nosaltres, les educadores, l’Escola Bressol “El Patufet” és la nostra segona casa, on compartim el nostre dia a dia amb petites personetes que mai deixen de sorprendre’ns; que cada cop que fan un descobriment, aquest, esdevé un aprenentatge nou que els prepara per a la vida. Amb ells i elles, cada dia és una experiència nova, única i realment enriquidora. Per aquest motiu ens preocupa el futur de l’escola. La davallada de natalitat i el fet que molta gent jove marxi a viure fora de la comarca és un fet preocupant. La desertització dels comerços i la falta de serveis i habitatge encara compliquen més la situació.
Les escoles bressol petites com la nostra tenen moltes dificultats per ser mantingudes. Els ajuntaments reben escasses o nul·les ajudes de la Generalitat i ja són molts els Ajuntaments que cedeixen a la proposta del Departament d’Educació d’implantar el primer cicle d’Educació Infantil a les escoles, deixant exclosos els infants lactants i limitant el nombre de places per infants d’EI 1 i EI 2, ja que aquests comparteixen espai en la mateixa aula. Entenem que és una solució per poblacions que no tenen Escola Bressol, però per les que sí que en tenen suposa el tancament de centres amb història, de centres que s’han fet grans gràcies a la implicació de la gent que hi ha treballat, dels esforços dels ajuntaments i de les famílies que han confiat en els equips educatius. L’Ajuntament de Sarral dona suport al nostre projecte i això ens dona una certa tranquil·litat, de moment. Però sabem que si la situació als pobles d’interior continua igual, el futur de l’escola corre perill.
RECULL DE TESTIMONIS QUE HAN VISCUT LA TRANSFORMACIÓ DEL JARDÍ DE L’ESCOLA BRESSOL EL PATUFET
Quan vàrem poder-nos obrir a les formacions que oferia i ofereix el Centre de Recursos Pedagògic de la Conca de Barberà, que sempre ha estat molt implicat en la formació de les educadores i el personal de les llars d’infants de la comarca, va ser quan va canviar la nostra mirada cap a l’infant. Arran d’una formació que impartia l’Enric Queralt sobre el Currículum de 0-3 i de la importància d’elaborar el Projecte Educatiu de Centre, hi va haver un sotrac. Va ser un abans i un després i allí vam començar un camí de molts anys de formacions per poder donar el millor de nosaltres als infants, a qui miro amb gran curiositat i respecte. Seguirem caminant!
Montse Serra, educadora de l’Escola Bressol des de la seva inauguració.
Com educadora, he tingut el goig d’assistir i participar en el llarg procés de la transformació del jardí de l’escola. Ha estat gràcies a l’esforç de totes les educadores que han passat per l’escola al llarg dels anys, gràcies a l’esforç econòmic de l’Ajuntament i del seu treball, però sobretot i el més important, amb la creació de l’AFA va ser quan es va tenir més força de gent i amb la seva col·laboració es va poder dur a terme la creació de materials i el manteniment del jardí.
Palmira Bartra, educadora de l’Escola Bressol des de la seva inauguració
Jo vaig començar a treballar a l’escola el curs 2012-2013, després de Setmana Santa. En aquella època encara es treballava fent fitxes, la majoria de materials i de joguines eren de plàstic i hi havia molt material fet malbé. Vaig llençar les motos que hi havia al jardí i vam començar a plantar plantes. Amb les famílies dels infants vam fer un racó que quedava com “tancat” plantant-hi avets i a partir d’allí vam demanar que ens portessin materials naturals per fer calaixos d’experimentació, etc. L’escola també va canviar per dins, fent que fos un espai més acollidor i que tots els espais fossin educatius. Recordo que en algun moment una mare va dir que els canvis que es volien fer eren fruit d’una moda, però jo crec que més que una moda va ser una manera d’actuar, de viure i de fer créixer els nostres infants, que són el futur del poble.
Núria Pérez, directora de l’EBM El Patufet des del curs 2012-2013 al curs 2016-2017
Aquest va ser un projecte compartit entre equip docent, famílies i infants. A l’escola bressol passàvem moltes estones al jardí i a poc a poc hi anàvem veient més possibilitats, que esdevenien realitat amb el suport de l’Ajuntament, les educadores i les famílies. El canvi ens va permetre passar d’un espai amb motos per córrer, on els infants cridaven i cada dia hi havia algú que es feia mal, a un espai on regnava més el silenci, on els infants s’organitzaven en petits grups i quasi que desapareixien els conflictes.
Un pati pedagògic o jardí també ens permetia veure i viure el pas del temps: les estacions, l’hort, les flors, etc. A dins també intentàvem trobar més calma, esmorzars i berenars més saludables i el respecte als diferents ritmes amb diferents propostes dins l’aula. Tenir un espai verd també ens permetia que les entrades i les sortides poguéssin ser al jardí, de manera més relaxada i on les famílies es podien quedar una estona si ho creien necessari.
Cèlia Sabidó, directora de l’EBM El Patufet del curs 2016-2017 al curs 2019-2020
El setembre de 2014 la nostra filla gran va començar el curs a l’escola Bressol Patufet. Començava un període de 4 anys lligats a l’escola bressol, primer amb la filla gran i després amb la filla petita. Durant aquests anys vam participar en la remodelació del pati de l’escola, ajudant a les mestres a transformar un pati buit en un pati ple. Ple de racons, de propostes, activitats, entreteniments, jocs, hort, espais relaxats, espais dinàmics… Un pati ple de vida, la de les nostres filles.
L’empenta de la Montse contagiava a pares i mestres. Ens van ensenyar l’important que era que el pati no fos un espai buit, sinó que calia oferir a nenes i nens diferents racons on divertir-se, tranquil·litzar-se, aprendre, jugar, escalfar-se al sol o posar-se a resguard. Cada família participava amb algun aspecte relacionat amb les seves professions o aficions, de forma que tothom es sentia part del projecte. Penso que això va ser important per arribar a bon port.
A nosaltres ens van proposar construir un tipi, per tenir un espai amb ombra, on els nens podien amagar-se i fer-se el seu espai. Qui no recorda aquests amagatalls de la infància. El vam fer amb canyes i un llençol vell, i va tenir molt èxit, així que quan es va fer malbé, en vam fer un altre amb una estructura d’alumini.
Més endavant vam participar en remodelacions més importants al pati, modificant les zones pavimentades, construint taules per al joc a l’exterior, equipant-les amb carretons… Vam fer dues o tres jornades de treball, diumenge al matí, amb la participació de les famílies, i acabant amb una paella de germanor. Hi havia feina per a tots, i cadascú feia el que més li agradava. Qui no sabia posar rajoles, construïa joguines de fusta, mentre els altres posaven sorra al sorral. L’AMPA de l’escola bressol va ser molt activa en aquest temps, recollia diners per invertir-lo en l’escola, i així vam aconseguir una caseta de fusta fantàstica.
Personalment, vaig trobar interessant i molt enriquidor conèixer els criteris educatius de les mestres, amb els que van dissenyar els espais de l’escola, per fer-los uns espais plens de vivències i aprenentatges per als infants. Cada racó de l’escola fou transformat en un espai “especialitzat”, un espai dedicat a una activitat, a un estat d’ànim, a un joc o a un aprenentatge. Cadascun dels jocs, estris o materials era escollit especialment, per la seva textura, color o forma, envoltant als infants de materials naturals i saludables. Una escola on aprendre i créixer amb naturalitat.
Josep Amill, pare i arquitecte
Des de la seva creació l’any 2006, l’Escola Bressol El Patufet ha estat un referent per tota la comarca. Les seves instal·lacions són immillorables, amb espais oberts, amb llum natural a peu de carrer, envoltada d’altres espais importants al municipi i amb un gran jardí. El projecte educatiu fa que es posi en gran valor els coneixements dels infants a través de l’aprenentatge amb el medi que els envolta.
L’Ajuntament dona suport a totes les iniciatives que es duen a terme al centre i està molt orgullós del projecte que estan duent a terme tot l’equip d’educadores.
L’escola bressol El Patufet va formar part de les nostres vides durant uns quants anys, ja que els nostres fills, el Roc i la Bruna, van començar la seva primera etapa d’escolarització en aquesta llar.
Al llarg dels anys, l’escola ha anat fent petits i grans canvis, sempre comptant amb l’aportació i la participació de les famílies. El seu jardí n’és una de les experiències claus. Un espai que s’ha creat i s’ha construït amb la col·laboració de tota la comunitat educativa. Les jornades de famílies han estat un factor clau per poder avançar en aquest projecte. Un espai amb elements i materials naturals que fan gaudir i experimentar diferents sensacions als infants de 0-3 anys.
Com a mare estic molt feliç que els meus fills poguessin adquirir els seus primers aprenentatges en aquesta escola, on sempre s’ha valorat molt la participació de tota la comunitat educativa. La família és i ha estat sempre part de l’escola.
Eva M. Llordes, mare i membre del Consell Escolar com a representant de les famílies fins el curs 2020-2021
En el nostre cas, quan vam entrar a l’escola bressol, al pati hi havia molt asfalt, molt plàstic i poca vegetació. L’AFA que hi havia en aquell moment va proposar participar en unes jornades per canviar el pati i totes les famílies ho vam rebre d’una forma molt positiva. Crec que abans nostre ja s’havia fet alguna vegada, però aquell any va ser un macro canvi perquè érem molts pares i mares i ens vam motivar moltíssim i junt amb l’Ajuntament i l’equip d’educadores vam estar allí tot el dia. Fins i tot vam cosir uns sacs de llavors amb màquines de cosir, vam treure rajoles, vam muntar la caseta de fusta, vam plantar les plantes aromàtiques, que ens pensàvem que no viurien i encara hi són ara. Jo crec que és una bona inversió de temps perquè els nostres infants creixen en aquest entorn.
Roser, mare de l’Arlet i el Nil
Nosaltres no vam estar gaire a l’escola bressol perquè l’Alba només va anar-hi a EI-2. Recordo que vam fer una jornada familiar en la qual es va arreglar el terreny del pati, es van construir unes rampes de fusta, amb els infants vam estar pintant les tanques de separació que hi havia entre zones, es van plantar floretes i arbustos que ells havien de cuidar després.
En una llar amb pocs alumnes com aquesta és important la col·laboració de les famílies per millorar l’espai. Ens ho vam passar molt bé i a la vegada va ser una satisfacció posar el nostre granet d’arena per millorar aquest espai per tots els infants de l’escola bressol.
Mercè Fuentes, mare de l’Alba, curs 2016-2017
Les famílies que actualment portem els nostres fills i filles a la llar d’infants de Sarral ens hem trobat amb una cultura d’escola molt arrelada. Formem part d’una AFA implicada en les necessitats de la llar i amb molts anys de recorregut. Des de l’inici l’AFA s’ha dedicat, en bona part, a la construcció i millora dels espais exteriors de l’escola. El que al principi era un pati de terra i rajoles ha acabat sent un jardí amb moltes possibilitats de joc, gràcies a les jornades anuals de jardí que pares i mares hem organitzat durant aquests anys.
Com a pares i mares creiem que l’etapa 0-3 és fonamental pel desenvolupament dels nostres fills i filles, actualment els infants poden gaudir d’un lloc pensat i dissenyat per ells, que respecta els seus ritmes i la seva tranquil·litat, amb materials, temps i espais adaptats a les seves necessitats. A més, valorem molt el fet que les professionals que acompanyen als nostres infants tenen experiència i estan formades en l’etapa 0-3. Creiem que a les escoles ordinàries no es pot donar cobertura a les necessitats dels nostres fills i veiem que un espai que ens l’hem fet nostre i on hi hem invertit temps i recursos es pot deixar perdre.
Si hi ha pocs alumnes a l’escola bressol, s’haurien de fer polítiques de repoblament com invertir en transport públic amb connexió a les ciutats més grans, reduir l’IBI dels immobles situats en pobles o tenir dies de teletreball. A més a més, entenem que els pobles petits han d’oferir els serveis bàsics pels seus ciutadans com la biblioteca o la llar d’avis, així com l’escola bressol, servei que per nosaltres és essencial. Un poble que es deixa perdre la llar d’infants es deixa perdre el seu futur. Retallant en serveis a les zones rurals s’està reforçant la despoblació d’aquestes.
Escrit dels membres de l’AFA actual, curs 2022-2023
Jo soc de Vilanova de Prades, un municipi molt petit de la Conca de Barberà i després de més de 10 anys vivint a ciutat, tenia ganes de tornar a la vida de poble. Buscava feina prop de casa i així vaig arribar a l’Escola Bressol El Patufet. De seguida em vaig enamorar dels seus espais, les famílies, l’entorn i els infants. Aquest curs és una mica més especial per mi, ja que la meva implicació no només és com a directora, sinó també com a mare d’un dels alumnes. Així que, per una banda, tinc el deure de cuidar aquest espai, però per l’altra, em fa molta il·lusió fer-ho.
Pel meu fill, per tots els infants que han passat per aquesta escola, per tots els que hi passaran, perquè crec en el nostre projecte, perquè sé que un espai com aquest és difícil de trobar, perquè forma part de la meva vida i perquè la meva vida ja forma part de la seva història. Per tot això, espero i desitjo que aquestes parets segueixin vives durant molts anys més.
Anna Vilalta, mare de l’Alex i actual directora de l’Escola Bressol El Patufet des del curs 2020-2021
