OPINIÓ
Irene Balaguer
Fa uns dies un diari de Catalunya dedicava una doble plana a la recurrent idea de tenir cura dels infants a casa, allò que fa uns anys se’n deia «mares de dia», que a França se n’ha dit «crêche familial», i als països anglosaxons, «nursery». És una manera de tenir cura dels més petits que no ha quallat mai al nostre país, ni a Itàlia, ni a Portugal, ni a Grècia. El sud d’Europa, a diferència del nord, no en té tradició; afortunadament, al sud mai ha prosperat aquesta forma d’atenció als infants, ni al segle XIX ni al XX, potser perquè la industrialització ha estat més tardana o perquè tenim més tendència a fer vida col·lectiva.
Que avui al segle XXI el govern de Catalunya es plantegi regular aquesta modalitat de cura resulta escandalós i vergonyant quan als països que la van iniciar està en plena regressió, i ni les famílies ni la societat no ho volen. Podria fer una llarga llista del perquè no és una forma positiva d’atenció als infants. No és una qüestió de formació, és un terrible problema de soledat.
És per aquesta raó que els governs responsables assisteixen el procés de desaparició del servei amb mesures d’acompanyament, tant a les persones que fan aquest tipus de servei com als infants dels quals tenen cura. Tota atenció a casa té una escola infantil de referència on l’infant ha d’anar dos o tres dies a la setmana i incorporar-se a un grup d’infants, i és preceptiu que també la persona adulta s’incorpori a les reunions de l’equip. Són mesures transitòries fins que s’hagi extingit aquest tipus de servei.
Podria descriure què els pot passar als infants i què li pot passar a la persona que en té cura, però només recordaré una de les grans aportacions del pedagog italià Loris Malaguzzi, que considerava que per treballar amb infants petits sempre hi hauria d’haver dos adults. És interessant que el que Malaguzzi proposava per a l’educació infantil ara es plantegi per a l’educació primària i la secundària.
La ràpida i correcta reacció de les dues patronals de llars d’infants de Catalunya, tot i que en realitat hi ha por a l’aparició de competència en el mercat, s’ha materialitzat amb la sol•licitud de retirar el decret, que comparteixo. Que es produeixi el més absolut silenci dels sindicats, de les escoles bressol indignades, dels manifestants amb samarretes grogues i del mateix MUCE m’ha generat una gran perplexitat.
La notícia del diari ha estat confirmada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família, de comú acord amb el Departament d’Ensenyament.
Per coherència amb la nostra tradició social i pedagògica, es fa imprescindible retirar el decret o no redactar-ne cap.
Irene Balaguer
