El nostre treball ha de centrar-se a avaluar les rutes implicades en l’entrada d’informació i el processament d’aquesta informació al cervell (ruta visual, auditiva i tàctil) i també les rutes de sortida d’informació del cervell (ruta de la mobilitat, del llenguatge i de la funció manual). I trobar la dificultat subjacent, que fa que el treball sigui difícil i poc reeixit. Els problemes d’aprenentatge són, gairebé sempre, el símptoma extern d’una falta d’organització neurològica subjacent. La pregunta que hauríem de fer-nos és: «Té aquest nen totes les eines neurològiques necessàries per processar la informació de forma adequada i eficaç?». En el gràfic que hi ha a continuació po-dem observar quines són les eines més directament implicades en aquest procés.
Hi ha diverses vies d’entrada d’informació al nostre cervell; la ruta visual i la ruta auditiva són les més directament implicades en l’entrada d’informació en l’espai escolar, per tant mereixen una avaluació més detallada, però en general podem dir que la ruta visual rep més atenció i seguiment per part dels pares i els professionals que l’auditiva.
No és el mateix l’oïda que l’audició
La ruta auditiva d’entrada d’informació al cervell és possiblement una de les menys ateses dins de l’àmbit del desenvolupament
cerebral infantil, i no obstant això té implicacions molt importants sobre el desenvolupament de la comprensió, del llenguatge i d’altres aspectes cognitius, així com en les funcions executives —memòria auditiva de treball, autoinstruccions, atenció dirigida a la tasca, etcètera.
Els problemes auditius solen ser ignorats amb afirmacions del tipus «Si un nen hi sent, ha de sentir-hi bé». Això no ens porta al fons del problema, perquè entre sentir-hi i sentir-hi adequadament per entendre i parlar, hi ha diferents nivells de processament de la informació.
S’anomena processament auditiu central «allò que fa el nostre cervell amb el que li envia l’oïda»; tot el podat previ de la informació auditiva, abans d’arribar a la com-prensió del missatge, a l’àrea de la comprensió auditiva o àrea de Wernike. L’ASHA —Associació Americana d’Audició i Llenguatge— defineix el processament auditiu central (PAC) com l’eficàcia i efi-ciència amb què el sistema nerviós central empra la informació auditiva. El PAC és el processament de tipus perceptiu de la informació auditiva i l’activitat neurobiològica subjacent, és a dir les connexions sinàptiques i la transmissió d’informació a través de potencials d’acció des de l’òrgan receptor —oïda externa, oïda mitjana, oïda interna— fins a arribar a les àrees corticals de la comprensió, mesurada mitjançant els potencials evocats auditius.
A continuació veiem els elements fonamentals del PAC segons l’ASHA (2005):
- Localització de la font del so
- Discriminació auditiva
- Identificació de patrons auditius
- Resolució temporal auditiva
- Competències auditives amb senyals acústics competitius
- Competències auditives amb senyals acústics degradatsConseqüències sobre el rendiment acadèmic
Quan el nen té problemes en la resolució d’alguna d’aquestes característiques del senyal d’entrada d’informació al seu cervell, el processament sensorial de la via auditiva es veurà compromès i tindrà conseqüències sobre altres aspectes corticals implicats en el rendiment acadèmic. A continuació veiem els efectes en cascada d’aquesta situació en el rendiment acadèmic del nen:
Problemes de processament sensorial
Representacions corticals
Integració sensorial – Mapes de la realitat confusos
Cognició – Comprensió del món
Elaboració de la resposta de sortida
Problemes d’aprenentatge
On tot comença
Les funcions bàsiques més estudiades del processament auditiu central tenen a veure amb la connexió sensorial auditiva amb l’entorn, la localització de la font de so, el control i l’ajust del volum d’entrada de la informació, el filtrat del senyal, és a dir la capacitat de fer l’anàlisi figura-fons auditiu i la instauració del codi fonològic del llenguatge. Durant la infància totes aquestes eines bàsiques de processament auditiu han d’anar desenvolupant-se, per la qual cosa qualsevol problema com les otitis, les infeccions de vies altes, la privació d’estimulació del llenguatge, etcètera, poden tenir conseqüències a mitjà i llarg termini en el desenvolupament quan aquests problemes tenen lloc durant els períodes crítics de maduració sinàptica i mielinització de la ruta auditiva i les seves radiacions cap a les àrees del llenguatge i el lòbul frontal.
En la taula que ve a continuació, podem veure símptomes típics de nens que presen-ten dificultats en el processament auditiu de la informació, tant si són hiposensibles com si són hipersensibles o si presenten problemes amb el filtratge del senyal, és a dir, amb la capacitat que té el cervell de discriminar figura/fons auditius o, en paraules més senzilles, de separar el que importa del que no importa en l’audició.
Per concloure si l’organització de la ruta auditiva del nen durant dels primers anys de vida no s’ha desenvolupat adequada-ment, podrem trobar nombrosos símptomes lligats al nen amb dificultats escolars: des de problemes lleus per centrar i mantenir l’atenció auditiva, problemes de descodi-ficació fonològica o problemes en el des-envolupament del llenguatge oral i escrit, fins a extrems en què al nen se li pugui diagnosticar un trastorn de l’aprenentatge o un trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperac-tivitat. Per això, un adequat seguiment del desenvolupament auditiu del nen en l’edat preescolar és imprescindible per aconseguir l’èxit escolar i el desenvolupament social.
Per saber-ne més: Brancal, M. F.; Ferrer, A. M.; alcantud, F.; Quiroga, M. E. Evaluación de la Discriminación Auditiva y Fonológica. 2a ed. Barcelona: EDAF – Editorial Lebón.
Lopez-Juez, M. J. ¿Por qué yo no puedo? Fundamentos biológicos de las difi-cultades del aprendizaje. 3a ed. Ma-jadahonda: CON Neocortex, 2018.
Munar, E.; Rosselló, J.; Mas, C.; Moren-te, p.; Quetgles, M. «El desarrollo de la audición humana», a Psicothema. 2002. Vol. 14, núm. 2, p. 247-254.
DRA. MARIA J. LÓPEZ JUEZ
Neuròloga
