La preocupació pel fracàs escolar ha estat sempre un repte en el món educatiu. Avui, a causa, entre altres coses, de les moltes proves externes aplicades als centres educatius, el sentiment sobre com solucionar o reduir aquest problema s’ha incrementat enormement.
Les proves diagnòstiques externes valoren els resultats, on el grau de correccióerror és la clau essencial per validar resultats i fer les oportunes catalogacions. Les mitjanes estadístiques ens fan sentir la necessitat que cal canviar, això sí, fent-ho en la direcció que determinen les proves, direccionalitat que no cal que sigui la més adequada des d’una concepció educativa oberta i activa.
Cercar camins que possibilitin millores en l’aprenentatge és un repte que cap professional no pot deixar arraconat a cap calaix de projectes pendents. En bona mesura, moltes de les dificultats d’aprenentatge se situen o s’originen a conseqüència de la forma en què transferim els coneixements, o sigui, en els procediments didàctics que emprem a les nostres aules. El que una persona aprèn i com aprèn, tal com remarca Seymour Pappert (1928-2016), depèn dels models en què s’ubica i que se li posen davant.
La reducció de les dificultats implica, entre altres canvis, substituir el sentit negatiu de l’error i entendre’l com un factor positiu. Com diu Célestin Freinet (1896-1966), no ha de ser una manera d’aprendre, sinó la forma d’aprendre o, com remarca Francis Bacon (1561-1626), la veritat sempre sorgeix més de l’error que de la confusió. Ovide Decroly (1871-1932) ens recorda que l’aprenentatge necessita partir de la realitat atès que l’observació és el pont imprescindible que lliga el món amb el pensament; o, com diu Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827), només quan l’observació és assumida i integrada es pot emprar la paraula per explicar la realitat, de manera que cal tenir molt present que tot coneixement comença en els sentits.
La pretensió d’ajudar que el nostre alumnat pugui millorar el seu aprenentatge és l’objectiu d’aquest monogràfic, Dificultats d’aprenentatge, que mira d’esbrinar les causes que dificulten la comprensió significativa dels aprenentatges per tal de cercar camins de millora i de canvi. El conjunt d’articles que el configuren s’estructuren en tres blocs més una entrevista:
La perspectiva del desenvolupament neurosensorial. La reflexió sobre aquesta maduració que és el fonament sobre el qual es consolida la construcció de les estructures cerebrals necessàries per al posterior desenvolupament cognitiu es fa amb tres articles. El d’Esther Ochoa i Maria Garau, «Dificultats d’aprenentatge a les aules», fet des d’una visió general, ens apropa a les tipologies mésfreqüents de dificultats d’origen neurològic que es poden viure a les aules. Roberto Maquieira, a «La prevenció de les dificultats d’aprenentatge: una mirada al nostre cervell», fa especial èmfasi en la necessitat d’una eficient maduració motriu com a aliment imprescindible per ajudar al desenvolupament cerebral. M. Jesús López, en el seu article «Importància del processament auditiu en les dificultats d’aprenentatge», se centra en un àmbit que ens resulta poc conegut i ens fa palesa la seva importància per reduir moltes dificultats comprensives.
Procediments didàctics. En el segon àmbit se situen les anàlisis centrades a determinar algunes de les dificultats específiques presents en les diferents àrees de coneixement i, en aquesta direcció, l’article «Tenir consciència de les dificultats en l’aprenentatge matemàtic en possibilita la millora», de Josep Callís, se centra a prioritzar l’atenció
en determinats factors que resulten imprescindibles per consolidar la capacitació matemàtica. Antoni Poch, a «Per comprendre i transformar el món: Les dificultats d’aprenentatge de les ciències naturals i socials», reflexiona sobre com cal treballar les ciències naturals i socials per poder-ne millorar l’aprenentatge. En el camp de la llengua,
Margarida Falgàs i Carme Güell, a «Una didàctica de la llengua escrita amb bastides per prevenir dificultats. De la reflexió a la pràctica compartida», aporten la seva visió per millorar l’aprenentatge de la lectoescriptura i la capacitat expressiva en general.
Recerca d’aula. En el tercer bloc se situen experiències escolars en què, a partir de processos de reflexió de claustre, hom es planteja la investigació del grau d’evolució que presenta l’alumnat sobre determinats dominis i, a partir dels resultats, estructurar una proposta d’acció que n’atengui les deficiències detectades. Hi trobem l’experiència de l’escola de Muntanyola (Osona), on Beth Solà, amb «Millorem l’aprenentatge a partir de conèixer les dificultats», se centra en el pas del comptatge al calculatge; i, en l’article «Investigant el desenvolupament matemàtic de l’alumnat reduïm dificultats d’ap,renentatge», Sònia Altarriba i Ester Ortega, de l’escola de Canovelles (Vallès
Oriental) se centren en la millora del comptatge i la conservació de la quantitat.
L’entrevista a Luz Rello, per la seva experiència professional i vivència personal en aquest àmbit de les dificultats d’aprenentatge, ens aporta elements de reflexió perquè davant de les dificultats sigui possible millorar i tirar endavant.
La pretensió del monogràfic és ser un element útil de reflexió per impulsar-nos vers un canvi personal tot atenent les orientacions que aporten cadascun dels articles, amb el benentès que afrontar aquest canvi no és fàcil. Emprendre el camí de la innovació sempre resulta un repte delicat, ja que això obliga a enfrontar-nos amb nosaltres mateixos i amb les nostres preconcepcions pedagògiques. Fins i tot pot resultar descoratjador si hom no troba suport al costat, però, tal com diu Marcel Proust (1871-1922), encara que res no canviï, si jo canvio, tot canvia.
JOSEP CALLÍS I FRANCO
Coordinador del monogràfic
