El 4 de març de 2015 el Consell Escolar de Catalunya aprova un document titulat Les tecnologies mòbils als centres educatius. Aquest document posa les bases sobre com aprofitar el potencial educatiu de les tecnologies mòbils, entenent que dins d’aquestes tecnologies estem parlant de telèfons mòbils intel·ligents, que habitualment són propietat d’un individu, però també de tauletes tàctils, lectors de llibres electrònics i reproductors portàtils d’àudio i consoles de jocs.
La presència social de la tecnologia és del tot natural per a infants i joves. Aquestes eines poden tenir un gran impacte i una important contribució en l’educació. El document posa de manifest que l’aplicació de qualsevol nova tecnologia comporta un canvi en les regles socials, en les institucions, en els rols personals i les relacions amb l’entorn. «La incorporació de l’ús de dispositius mòbils a la vida quotidiana de nens i adolescents és una realitat que requereix ser abordada des de vessants diversos de la vida escolar, que van de la convivència i els valors ètics i ciutadans als aspectes tècnics, al currículum i a l’aprenentatge al llarg de la vida.»
Segons el Consell Escolar de Catalunya, les escoles i els instituts hem de tenir en compte que la regulació de l’ús dels mòbils dins dels centres ha de respectar el que determina la Llei 14/2010, del 27 de maig, que estableix que «qualsevol infant o adolescent té dret a ésser considerat un ciutadà o ciutadana, sense altres limitacions que les establertes explícitament en la legislació vigent per a les persones menors d’edat, i a ésser protagonista de la defensa dels seus drets».
Queda clar, doncs, que el CEC proposa integrar amb normalitat els dispositius mòbils en les activitats d’aprenentatge i que aquest és un gran repte de l’educació actual. Els centres han de saber aprofitar les possibilitats de processament i comunicació, de retroacció i avaluació, de resolució de problemes, de personalització de l’aprenentatge i d’atenció a necessitats educatives especials, sempre des de l’organització efectiva d’aquestes possibilitats segons les normes de convivència del centre i, si escau, d’acord amb les famílies.
Des de Perspectiva Escolar sabem que aquest tema genera debat en el si de molts claustres docents i hem volgut acostar-nos a persones, entitats i grups que, des de diferents entorns i realitats, han rumiat sobre el tema i ens poden aportar estudis, reflexions, programes i propostes concretes.
El primer article del monogràfic, signat per diferents membres del grup de recerca Món Digital de l’ICE de la UAB, ens ajuda a posar de relleu les possibilitats de les xarxes socials digitals per a la millora dels processos d’aprenentatge, argumenta els motius per utilitzar-les i ens aporta un decàleg per educar en un bon ús d’aquestes xarxes.
El segon article està escrit per tres persones del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i ens presenta el programa d’innovació pedagògica mòbils.edu, que el Departament iniciarà aquest curs. Podeu consultar tot el programa en línia a l’adreça que trobareu al final de l’article.
A continuació, el professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) Xavier Carbonell ens parla d’un nou camp d’estudi, les anomenades addiccions tecnològiques, i ens ajuda a reflexionar sobre la situació valorant la necessitat d’abordar-la des d’una perspectiva psicoeducativa i no com una addicció.
Seguidament el senyor Marc Masip, responsable del programa Desconnecta, comparteix amb nosaltres el seu posicionament.
Els dos articles següents recullen algunes experiències a les aules de primària i de secundària.
Per tancar, el professor de Tecnologia educativa de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) Miquel Àngel Prats ens dona dades per comprendre el context sociotecnològic actual. També ens anima a reflexionar als centres educatius i ens aporta un seguit d’alternatives per estimular l’ús dels mòbils a les aules i unes orientacions per fer un ús saludable dels dispositius mòbils.
Som conscients que el tema comporta certes controvèrsies i que encara són pocs els centres que han anat més enllà d’una primera experimentació. Segurament caldrà fer un altre monogràfic d’aquí a un temps per poder oferir moltes més experiències.
Maria Ballbé i Leonor Carbonell
Coordinadores del monogràfic
