De sempre, les relacions interpersonals han estat basades en converses a la plaça, o a enviar una carta, llegir un diari o fins i tot fer una trucada per telèfon. L’arribada de les tecnologies digitals ha permès la comunicació a tota hora, des de qualsevol lloc i amb qualsevol persona i entitat, coneguda o no.
Actualment el nostre alumnat fa un ús creixent de les tecnologies digitals per comunicar-se, i aquestes formen part del seu món, de manera que se’ls faria difícil pensar en un dia a dia sense la seva existència. Però en fan un bon ús? Tots ells han nascut a l’era digital, però no podem donar per fet que sàpiguen utilitzar la tecnologia eficientment. S’estan formant com a persones i és just en aquest moment quan el rol de l’ensenyant pren rellevància per ajudar-los a ser crítics, a valorar, naturalitzar i integrar l’ús que fan de la tecnologia digital.
L’aprenentatge té un component emocional, i per tant és important acostar-se a l’alumnat per conèixer-ne les inquietuds i interessos, que faciliten la connexió amb el seu aprenentatge i creixement personal. Cal mirar les tecnologies digitals com a oportunitats de millora personal del nostre alumnat.
La tecnologia avança cada vegada més ràpid i és difícil estar al dia de les novetats, però ens cal sortir de la nostra zona de confort per poder acompanyar el nostre alumnat perquè arribin a ser ciutadans digitals responsables i crítics.
Què és una xarxa social
Entenem que una xarxa social (XS) és una estructura formada per un conjunt d’actors, ja siguin individus o organitzacions, que estan connectats entre ells per algun tipus d’interdependència, i que estableixen relacions interpersonals de comunicació i cooperació, tant si són en un àmbit reduït com si són més extenses i globals. Quan les relacions entre els individus d’una xarxa són possibles gràcies a l’ús de dispositius i tecnologies digitals parlarem de xarxes socials digitals (XSD).
Després de tenir cobertes les necessitats fisiològiques, les de seguretat i de protecció, el que necessitem els humans és socialitzar-nos (A. Maslow). Satisfer les necessitats socials (relacionar-se amb altres persones, sentir-se part d’un grup i sentir-se acceptat socialment) ajuda a mantenir un estat de salut equilibrat. Les relacions socials ens han permès una organització que ha afavorit la nostra supervivència gràcies a la capacitat d’adaptació i reacció del grup.
Els humans sempre hem trobat un lloc en el qual debatre, des de les àgores de les polis de la Grècia clàssica al fòrum de la societat romana, i –per què no– els banys o hammam del món islàmic i els safareigs públics que la gran majoria dels nostres pobles tenien no fa pas tant. Tots han estat espais per socialitzar, conversar, i de fet encara ara es fa servir l’expressió «fer safareig» per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones.
Llavors, doncs, com és que les XS han adquirit tant protagonisme darrerament si ja existien des del principi de la humanitat? La resposta la trobem en el canvi de format. La tecnologia digital ha possibilitat una revolució en el món de les comunicacions i les relacions.
Per què utilitzar xarxes socials a l’aula?
Un dels objectius que ens hem de marcar és el de preparar el nostre alumnat per ser competent en el món i el context actuals, i per això no ens podem desvincular de la realitat digital exterior. Les eines TIC, i en concret les XSD, són també recursos inesgotables per generar coneixement i aprenentatge útil, a més d’una eina purament d’oci.
Per això, creiem que cal utilitzar les XSD a l’aula per diverses raons.
- Perquè s’aprèn fent. L’acompanyament, la imitació de l’adult i l’assaig i l’error converteixen l’alumnat en agent actiu del seu aprenentatge i li permeten construir-ne un de profund i significatiu que li possibiliti reflexionar per fer un ús crític de les XSD.
- Perquè l’aprenentatge és social i ja no és aïllat dins d’una institució ni exclusiu d’un col·lectiu. Amb les XSD l’aprenentatge es pot donar en qualsevol moment, a qualsevol lloc i amb qualsevol persona (anytime, anyone, anywhere). Per tant, cal ajudar a despertar i desenvolupar l’esperit crític per discernir la veracitat de tot allò que circula a les XSD. A més a més, l’alumnat pot ser tant receptor com creador de coneixements, ja que les relacions que s’estableixen amb altres persones propicien aquest intercanvi de bones pràctiques: «aprenc amb tu i de tu».
- La seva contribució a l’alfabetització digital és un altre punt important. Haver nascut en l’era digital no implica ser realment competent en els seus instruments i aplicacions, en el tractament de la informació i l’organització dels entorns de treball i aprenentatge, en la comunicació interpersonal i la col·laboració, en la ciutadania, els hàbits, el civisme i la identitat digital…
- Cal incidir en el fet que l’aprenentatge transcendeix l’aula, i per tant ens cal donar les eines a l’alumnat i ajudar-lo a desenvolupar aquesta competència tant en un context educatiu formal com no formal o informal.
- L’aprenentatge pot venir de qualsevol lloc, i és social perquè hi podem involucrar altres agents. L’intercanvi de coneixements, d’experiències i de sentiments on altres agents (família, amics, empreses, institucions…) prenen part ens fan a tots corresponsables en aquesta tasca, i n’hem de prendre consciència.
- Tot allò que pengem a la xarxa pot tenir una repercussió en la nostra vida personal. La construcció d’una identitat digital sana no pot dependre només de la perícia de l’alumnat. Les seves aportacions (comentaris, agradaments, publicacions…) a la XSD creen la seva identitat digital i el fan sortir de l’anonimat. És més, el fet de no tenir cap registre personal a Internet també dona informació de com som: potser desconfiats? O potser analfabets digitals? Per tant, hem d’acompanyar i educar en la reflexió i l’esperit crític, ja que la pressió social i de grup que es genera a les XSD i els possibles perfils fraudulents fan que l’alumnat sigui especialment vulnerable.
Eduquem per un bon ús
Perquè l’alumnat sigui crític i responsable en l’ús de les XSD caldrà acompanyar-lo a fi que integri unes normes de conducta a la xarxa (netiquette) que li permetin assolir la competència de ciutadania digital.
Per preservar els propis drets i els dels altres és bo tenir com a referent les mateixes normes que hi ha establertes per a la convivència presencial. Aquest decàleg ens defineix el possible marc d’intervenció per educar per a l’ús de les XSD:
Privacitat: Cal vetllar per la privacitat personal i la dels altres, procurant no violar mai la intimitat si no es té el permís per publicar un contingut.
Respecte: Les opinions dels altres són tan valuoses com les pròpies. Puc estar-hi d’acord o no, i si ho crec oportú, de forma respectuosa, puc contestar i establir una conversa, però mai fora de to.
Civisme: La publicació d’insinuacions i mentides i la suplantació de la personalitat d’algú altre són actituds considerades èticament reprovables, totalment incíviques i fora de la llei.
Legalitat: Els continguts que es comparteixen quan no són propis cal referenciar-los sempre.
Contingut: Els continguts que pengem a la xarxa tenen repercussions. Abans de dir que alguna cosa ens agrada o de contestar comentaris cal pensar-s’ho dues vegades.
Veracitat: La veracitat de qualsevol contingut s’ha de comprovar abans de compartir-lo. Cal ser conscients que sovint el contingut que es fa viral no sempre conté informació certa.
Tipologia textual: Els símbols, tipus i formats d’escriptura que complementen o supleixen el llenguatge no verbal són importants en el món digital, ja que poden transformar el significat del missatge i fer-lo agressiu per al receptor en cas de no dominar el codi.
Responsabilitat: La sensació d’anonimat, de desinhibició i d’impunitat que ens donen les XSD no ha de servir per tenir actituds incíviques i irresponsables. Cal tenir present que darrere d’un dispositiu digital sempre hi ha una persona.
Fortaleses: Les XSD potencien els valors de col·laboració, cooperació i solidaritat si s’utilitzen correctament.
Identitat: Tot el que fem i no fem ens defineix i construeix la nostra reputació i identitat digital, per això cal cuidar-la.
Propostes de futur
Estem convençudes que l’alumnat aprèn fent i liderant el seu propi aprenentatge, i que la nostra funció en aquest procés és la d’acompanyar-lo donant-li estratègies i ajudant-lo en la reflexió per fer un ús crític de les XSD.
Som conscients que qualsevol canvi comporta dubtes, incerteses i inquietuds per part del docent, però tard o d’hora ens cal sortir de la nostra zona de confort, malgrat que molts docents veuen més perills que no pas avantatges en l’ús de les XSD. No obstant això, creiem que cal avançar fent petits passos i amb objectius raonables, i crear experiències de treball a l’aula a partir d’aquesta reflexió.
Tenim clar que no es tracta de prohibir, sinó que cal educar per poder aprofitar el gran potencial que sense dubte tenen.
Basant-nos en el decàleg per a un bon ús de les XSD, els docents hem de crear activitats d’aula que permetin treballar diferents dimensions de la competència digital.
Proposem que als centres educatius es plantegin, explícitament i implícitament, activitats relacionades amb les XSD, i veiem necessari que s’eduqui l’alumnat des de ben petit per fer-ne un bon ús. Us animem que les xarxes siguin presents a l’aula com a eina d’aprenentatge, ja que permeten el treball cooperatiu i col·laboratiu entre alumnes, docents, escoles…
Família, escola i agents educatius han de treballar coordinadament per educar per fer-ne un bon ús. Per això creiem necessari organitzar activitats de formació i d’acompanyament per a tota la comunitat educativa.
Per saber-ne més
CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA (4 de març 2015). Les tecnologies mòbils als centres educatius.
EDTECH TEAM. «15 Essential Neti-quette Guidelines to Share with your Students». Educational Technology and Mobile Learning, 11 de juny de 2014. Disponible a: http://www.educatorstechnology.com/2014/06/15-essential-netiquette-guidelines-to. htm [Consulta: setembre 2019].
ROCA, G. Les noves tecnologies en nens i adolescents. Guia per a educar saludablement en una societat digital. Hospital Sant Joan de Déu / Quadern Faros 9, 2015. Disponible a: https:// faros.hsjdbcn.org/ca/cuaderno-faro/ noves-tecnologies-nens-adolescents-guia-educar-saludablement-societat-digital http://faros.hsjdbcn.org/ca [Consulta: setembre 2019].
LOIDA PERICH VIDAL
Professora de Llengua Anglesa de l’INS Castellar
de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
MARTA MASOLIVER BRUTAU
Mestra de l’Escola La Trama de Sabadell
(Vallès Occidental)
OLGA ARMENGOL PASTALLÉ
Mestra de l’Escola Sant Nicolau de Sabadell
(Vallès Occidental)
CARMINA PINYA SALOMÓ
Secretària del Consell Superior d’Avaluació
del Sistema Educatiu
