En aquest article ens proposem presentar-vos tot un seguit d’experiències d’aula per donar a conèixer les possibilitats i potencialitats didàctiques que tenen les xarxes socials digitals (XSD). El nostre alumnat viu en una dualitat: per una banda és en un entorn plenament digital, i per l’altra, molts dels centres educatius prohibeixen i temen les XSD.
Hem dissenyat projectes i activitats d’aula per treballar el currículum de manera transversal incidint en els aspectes de ciutadania digital. Els exemples que us presentem a continuació es van dur a terme en un context determinat i per a uns alumnes concrets, però pensem que es poden adaptar en qualsevol entorn educatiu.
Pinterest a quart de Primària
Pinterest és una XSD on es comparteixen imatges o vídeos entre els usuaris a través de taulers i pins. És una xarxa molt visual, que permet escollir el contingut a partir de la imatge. Els usuaris poden cercar, organitzar, compartir i penjar imatges i vídeos amb informació o sense i fer-se seguidors d’altres en funció dels seus interessos.
En aquesta activitat, demanem als alumnes agrupats en grups cooperatius que elaborin un mural sobre una civilització en concret. Ha de ser un mural visual en el qual destaqui la informació més rellevant; Pinterest permet treballar el procés de recerca d’informació, que inclou l’anàlisi, la discriminació i finalment l’elaboració o creació de coneixement.
Sessió 1: On trobem la informació?
L’alumnat, tot i haver nascut immers en la tecnologia, necessita que se l’acompanyi en l’ús de les eines digitals. Quan els demanem que busquin informació acostumen a fer la recerca en aquells mitjans que ja coneixen i en els quals se senten més segurs, com ara Google, Viquipèdia… Presentar Pinterest té la voluntat de mostrar una altra possible font d’informació.
Per registrar-nos-hi ens demanen una sèrie de dades personals; en aquest moment introduïm el concepte de privacitat i el que suposa compartir dades personals a la xarxa. A partir del diàleg creem el perfil com a grup classe a Pinterest.
Sessió 2: El tauler del grup
Compartir informació (penjar un document, enllaçar una URL o fer un «m’agrada» a un altre tauler) en aquesta xarxa s’anomena pinejar.
Comencem pinejant alguns exemples per practicar i després cada grup crea el seu tauler, n’escriu el títol i un petit resum del que hi podem trobar a dins. L’alumnat passa a fer la recerca per Internet, i recull als seus taulers la informació analitzada i que creu que li serà útil.
Sessió 3: La recerca d’informació
Inicien la recerca d’informació des de Pinterest, els apareix en diferents idiomes i així s’adonen de la importància de conèixer diverses llengües. També constaten la necessitat de fer bons comentaris quan pinegen continguts per facilitar el procés de recerca d’informació.
Sessió 4: L’extracció d’informació
Un cop cada grup ha obtingut la informació sobre la civilització de la qual ha d’elaborar un mural, comencen a verificar-la, contrastar-la i classificar-la per trobar què és rellevant per al seu projecte. Això els permet adonar-se que no tot és important i que es fa necessari un procés de filtratge i selecció.
Sessió 5: El mural
Ara, ja, un cop seleccionada la informació, poden fer el mural per explicar amb imatges i text la civilització que els ha tocat. Els murals es poden penjar als passadissos de l’escola i a la pàgina web del centre, i explicar-ho a les famílies permetrà que l’aprenentatge sigui significatiu.
Instagram a Cicle Superior de Primària
Instagram és una xarxa social molt popular i molt usada entre els adolescents. Permet editar, retocar i afegir efectes a les fotos fetes amb els dispositius mòbils i, finalment, mostrar-les als amics o seguidors. Pot servir com a repositori de recursos i com a eina per a les empreses en estratègies de màrqueting.
En una sortida de tot el cicle superior a la natura amb l’objectiu d’observar-la i fotografiar-la, aprofitem l’aplicació Instagram per aprendre a etiquetar i a comentar amb respecte les publicacions dels companys, tot i que treballant en format paper, ja que l’alumnat encara no té edat legal per fer-la servir.
Sessió 1: Com fotografiem la natura
Els tutors expliquem els tres tipus de plans que els caldrà conèixer per desenvolupar el treball (pla general, primer pla i primeríssim pla) i el concepte de fotografia natural.
Sessió 2: Fem grups i ens coneixem
Tenim la primera trobada amb el grup cooperatiu. Es duu a terme una dinàmica de coneixement i es decideix un nom per al grup i l’encarregat de portar la tauleta digital a la sortida.
Sessió 3: Sortida de tot el dia a la natura
Durant la ruta es programen quatre parades de 10-15 minuts per treballar amb el grup. L’objectiu és fotografiar un mateix element de la natura fent servir els tres plans treballats a classe.
Sessió 4: Escollim les fotografies
Els grups revisen les fotografies fetes i decideixen quins tres plans del mateix element volen publicar. Els alumnes de sisè pengen les imatges al Google Drive en una carpeta amb el nom del seu grup. Els mestres imprimim les fotografies dels grups que tenim a càrrec.
Sessió 5: Instagram
Els tutors expliquem el significat d’etiquetar (escriure un hashtag) i proposem a l’alumnat fer activitats de classificació, de paraules clau i d’elaborar petits resums.
Sessió 6: Etiquetar i penjar
Els grups distribueixen i enganxen les seves fotografies en un mural procurant respectar l’aspecte que té Instagram. També escullen les paraules que creuen més adients per persones que en són víctimes, fins al punt que es veuen incapaces de rebatre’ls. En canvi, els comentaris positius reforcen l’autoestima de les persones i generen bona convivència.
Sessió 8: Comentem les fotografies
Donem a l’alumnat tires de paper de diferents colors segons la classe a què pertanyen perquè escriguin comentaris lliurement sobre les fotografies penjades al passadís. En penjar-les es produeixen converses entre ells. Aquesta activitat permet veure si l’alumnat distingeix el comentari negatiu de la crítica constructiva. El que es dona al passadís és el que pot passar a Instagram.
Valoració de l’activitat d’Instagram –
5è de primària
Una vegada acabat el projecte calia fer-ne una valoració posterior per saber l’impacte que ha tingut. Volíem conèixer l’opinió dels alumnes i valorar si s’havien donat els aprenentatges esperats, però també avaluar la tasca docent (metodologies, objectius i organització de grups i mestres).
Vam passar unes enquestes a tots els nois i noies per saber què havien après, com havien treballat en grup i com valoraven el projecte. Pels comentaris vam poder observar una gran diversitat de percep-cions sobre el que van aprendre.
Les mestres vam quedar gratament satisfetes malgrat no haver pogut desenvolupar l’experiència directament amb la XSD. Pel que fa als alumnes, cal dir que van gaudir durant tot el procés de treball, tant perquè se’ls plantejava un projecte diferent i motivador relacionat amb les XSD com perquè treballaven amb companys d’altres cursos. L’impacte del projecte va ser diferent a cinquè i a sisè; hi va haver diferències segons el curs en diversos moments del projecte, des de la resposta després del visionat de la «Paty» fins a la quantitat d’alumnes que tenien un perfil creat a Instagram.
Twitter a tercer d’ESO (aula d’anglès)
Twitter serveix per publicar missatges d’una llargada màxima de 280 caràcters. És una xarxa molt utilitzada per seguir persones rellevants, influencers de qualsevol àmbit.
L’objectiu de l’activitat és, per una banda, el treball lingüístic en llengua anglesa, i per l’altra treballar la dimensió d’hàbits, civisme i identitat digital.
Sessió 1: Tot queda a la xarxa
Visionem un vídeo que permet adonar-se de la quantitat de continguts que queden penjats a la xarxa. La metodologia think-pair-share –estratègia col·laborativa per fomentar l’expressió oral i/o escrita en què el docent inicia el tema amb una pregunta i es deixa temps per pensar de manera individual, després es comparteix en parella i finalment en el gran grup; d’aquesta manera, el docent s’assegura partir de l’experiència prèvia de cada alumne, i que ningú es quedi en blanc i no sàpiga què dir o no participi per timidesa– fomenta l’expressió oral, i permet obrir un debat sobre la importància d’analitzar el que publiquem.
Sessió 2: Identitat digital
Llegim, de forma col· laborativa, un article que parla de la identitat digital dels menors amb la tècnica jigsaw puzzle, estratègia col·laborativa per fomentar la comprensió escrita i l’expressió oral i escrita. L’alumnat esdevé expert en un tema llegint en grup un determinat text. Després es distribueixen els grups de manera que a cadascun hi hagi un expert en els diferents temes que comparteixi el coneixement que té sobre la matèria.
Fem un debat sobre el concepte de sharenting, anglicisme que prové de share (compartir) i parenting (criança), i que fa referència a l’increment del nombre de pares i mares que comparteixen fotografies, vídeos i experiències dels seus fills a les xarxes, de manera que són les famílies les que inicien la identitat digital dels nens i nenes. Posem les idees en comú i destaquem la dificultat de controlar allò que altres pengen sobre nosaltres mateixos.
Sessió 3: Google me
Descobrim la petjada digital del nostre amic o amiga a la xarxa i redactem un petit text del que trobem (aficions, interessos, relacions…). En parelles, reflexionem i valorem la informació que hem trobat a la xarxa.
Sessió 4: Piulem
L’alumnat, lliurement, obre un compte de Twitter sense pautes sobre quina informació, fotografia de perfil i dades cal posar-hi. Es fan seguidors del docent i mitjançant un hashtag fan una piulada inicial explicant qui són i alguna cosa que els agrada.
Sessió 5: El perfil diu molt
Un petit glossari d’adjectius en anglès els inicia en les descripcions físiques i de caràcter. En parella, busquen adjectius per descriure perfils de Twitter que hi ha a la xarxa, i així s’adonen que prejutgem els usuaris segons la imatge que pengen, el text que posen i fins i tot el tipus de lletra que fan servir. Demanem que repensin la informació que tenen al perfil que han creat.
Sessió 6: Sexting
Llegim una notícia que ens parla d’un cas de sexting entre adolescents. Els nois i noies responen preguntes i redacten una petita opinió, que corregim primer en parelles i després en grups, i la publiquen amb un hashtag. Finalment, llegeixen les opinions dels altres i en contesten almenys una.
Sessió 7: Propietat intel·lectual
Els alumnes es fan seguidors d’algú rellevant en un camp que els interessa, i fan un resum de la informació que aquesta persona ha penjat a la xarxa, citant-ne l’autoria. En fan un tuit amb un hashtag comú de la classe. Llegim totes les piulades i en trien una per retuitejar-la i contestar-la donant la seva opinió.
La nostra funció és acompanyar l’alumnat i ajudar-lo en la reflexió per fer un ús crític de les XSD.
Plantejar activitats relacionades amb les XSD permet que les vegem com un recurs per obtenir informació, crear coneixement i compartir-lo. Al mateix temps, ens faciliten fer aprenentatges significatius, perquè s’aprèn fent, i fer un aprenentatge social, perquè faciliten el treball en grup.
Les activitats que fomenten el treball de les emocions, els sentiments i l’empatia afavoreixen una sana pertinença als grups socials i una millora de l’autoestima i l’autoconcepte.
Qualsevol canvi comporta dubtes, incerteses i inquietuds. Per això, proposem oferir formació i acompanyament a la comunitat educativa per fer un ús crític de les XSD tant a l’aula com fora.
L’ús responsable de les XSD és cosa de tots.
Per saber-ne més
Equip Món Digital i Educació (2016). Xarxes socials als centres? Experiències a les aules. Col·lecció «Equips ICE» [Consulta: setembre 2019]
https://intranet.uab.es/doc/Xarxes_ Socials_Centres
AMPA INS CASTELLAR (2012). Taller de pares: Ús de les xarxes socials. [Consulta: setembre 2019] https: //sites.google.com/a/xtec.cat/taller-de-pares-l-us-de-les-xarxes-socials/
OLGA ARMENGOL PASTALLÉ
Mestra de l’Escola Sant Nicolau
de Sabadell (Vallès Occidental)
CARMINA PINYA SALOMÓ
Secretària del Consell Superior
d’Avaluació del Sistema Educatiu.
Departament d’Educació,
Generalitat de Catalunya
LOIDA PERICH VIDAL
Professora de Llengua Anglesa
de l’institut Castellar de Castellar
del Vallès (Vallès Occidental)
MARTA MASOLIVER BRUTAU
Mestra de l’Escola La Trama de Sabadell
(Vallès Occidental)
