Passen els anys, s’encadenen els cursos, canvien els currículums… Potser sí que aquest és un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre quin és el paper de l’educació física a les escoles i instituts, i per qüestionar·se si la nostra acció educativa es manté fidel als objectius que es persegueixen. Aquests són, a grans trets, els propòsits d’aquest llibre.
Es tracta d’un material didàctic que s’adreça fonamentalment a professionals de l’educació física de tots els nivells educatius. La seva estructura queda molt ben definida per quatre capítols escrits per cadascun dels quatre autors, tots ells personatges destacats del camp de l’educació física en l’entorn universitari i dels centres educatius de la demarcació de Girona.
En el primer capítol, Víctor López-Ros ens repassa les bases històrica, epistemològica i teòrica que contextualitzaran el sentit de l’educació física escolar d’avui dia. És un bloc teòric que va evolucionant cap a un posicionament clar i planer sobre quin ha de ser l’objecte de l’educació física escolar. L’autor es mulla per defensar que ha de ser la competència motriu la que ha de centrar les accions educatives de mestres i professors d’educació física. Així mateix, ens presenta una interessant classificació de continguts imprescindibles, importants i/o interessants que pot ser molt útil per als professionals a l’hora d’elaborar les seves programacions, tenint en compte la quantitat tan elevada de continguts que marca el Departament d’Educació i l’escassa assignació horària amb què s’ha dotat l’educació física a les diferents etapes escolars. No s’oblida de la importància de la metodologia, ni de donar un enfocament realista a l’avaluació, ni tampoc de criticar les modes i innovacions pedagògiques que afloren pels claustres.
En els altres tres capítols els autors fan propostes didàctiques per a cadascuna de les etapes escolars, sempre des de la perspectiva de respectar el desenvolupament de la competència motriu i prioritzant els continguts imprescindibles que el facilitaran.
Per a l’etapa d’educació infantil, Joel Comino Ruiz ofereix interessants reflexions no només per a mestres, sinó també per a mares i pares que tenen criatures en aquesta franja d’edat, cosa que un servidor ha trobat d’especial utilitat. En aquest sentit, valora les òptimes condicions que l’entorn social i cultural ofereix actualment i ens encoratja a aprofitar·lo, acompanyat d’una reflexió sobre si els infants fan prou activitat física i la necessitat d’incrementar·la en quantitat i en qualitat.
Ricard Pradas Casas ens recorda que l’etapa d’educació primària comprèn l’edat d’or de l’aprenentatge motriu, i convida a aprofundir en el desenvolupament motor ja iniciat en l’etapa educativa anterior. A partir d’una proposta d’activitats bàsiques, ofereix unes progressions útils que poden servir de guia per inspirar l’actuació educativa dels mestres, uns mestres per als quals reclama la figura de l’especialista i la necessitat d’ampliar hores d’educació física setmanal.
Per acabar, Bernat Llobet-Martí ens parla de l’etapa de l’ESO tot partint d’una anàlisi crítica planera de la realitat del sistema educatiu i fent autocrítica sobre la manca de formació permanent del professorat d’educació física. Ens proposa un enfocament interessant a l’hora de tractar els continguts: utilitzar·los com a eina per al desenvolupament de la competència motriu. Així mateix, fa un seguit de propostes pràctiques i interessants, totes des de la perspectiva del dia a dia en un institut de secundària, on destaca una proposta d’activitats adreçada a l’alumnat menys competent des del punt de vista motriu.
En definitiva, aquest llibre pot resultar una eina que es complementi perfectament amb la tasca de renovació que el nou currículum per competències exigeix a cada professional de l’educació física. Queden qüestions per respondre, com ara quina distribució horària de les dues hores setmanals a l’ESO resulta més efectiva o fins a quin punt encaixa aquesta proposta (que prioritza el treball dels continguts imprescindibles) amb satisfer un currículum marcat pel Departament que ve farcit de continguts. En tot cas, un servidor se sent més preparat per a la seva tasca docent després d’haver llegit aquest llibre i reconeix haver aplicat ja alguna proposta en les seves classes.
LLUÍS FELIU
Professor d’Educació Física de l’Institut Puig Cargol de Calonge (Baix Empordà)
