El món educatiu sovint cerca camins de millora observant determinats entorns que per les seves especificitats es veuen obligats a plantejar-se procediments i estratègies didàctiques especials per tal de poder fer front als reptes que tenen al seu davant. Des d’aquesta perspectiva l’educació en centres que
escolaritzen infants amb reducció de capacitats físiques, intel·lectives o conductuals ha estat, sempre, un marc on centrar l’atenció i ésser un far per a la innovació. També en aquesta mateixa direcció l’escola rural, per les seves particularitats, resulta un bon model sobre el qual centrar l’atenció i, sovint, es converteix en mirall per contrastar l’acció educativa que es porta a terme des d’una visió global de país.
Avui, vivim moments de forta atenció al món rural i a la seva escola davant els molt variables reptes que se’ls presenten per sobreviure.
El monogràfic que teniu a les mans s’ha plantejat amb la pretensió de reivindicar la força i les grans possibilitats educatives que té i pot tenir l’escola rural, les seves dificultats i, en conseqüència, els camins possibles per millorar-ne les potencialitats, i alhora, perquè serveixi d’exemple a imitar i
aprendre de la seva filosofia educativa de compromís amb l’entorn i el poble.
El conjunt d’articles que configuren el monogràfic poden diferenciar-se en dos blocs: uns de reflexió general sobre la realitat de l’escola rural i el seu medi i uns altres d’experiències i vivències sorgides de la vida a les aules d’escoles rurals. En el primer bloc podem trobar l’escrit de Jordi Feu i Gelis, el qual, des d’una positiva visió sociològica que desgrana, ens endinsa
en la complicada realitat de les problemàtiques que el món rural afronta i la seva prospectiva de futur. En aquest mateix bloc s’ubica l’article «Clarobscurs de l’Escola Rural», de Josep Callís i Franco, en què fa presents les potencialitats de l’escola rural que no sempre són assolides i aplicades en la seva plenitud. I l’entrevista a Joan Caball, coordinador nacional del
sindicat Unió de Pagesos.
En el bloc d’experiències d’aula i escola es presenten visions i realitats viscudes des de comarques catalanes ben diverses i des d’altres realitats com és el cas de Galícia. Cristina Méndez Arosa, Roberto Maquieira García i Javier Prado Espiñeira, mestres de diferents escoles de Galícia, amb la seva reflexió sorgida del treball crític fet dia a dia, ens apropen a la realitat
de les escoles rurals gallegues i alhora ens permeten sintetitzar unes problemàtiques generals de les escoles rurals de qualsevol territori i país. Carlos J. Blanch, Josep E. Forcadell, E. Vallvé, Josep A. Ferré i P. Pagà, de l’escola Port Rodó de Campredó, ZER Mestral de les Terres de l’Ebre, ens descriuen l’experiència d’integració d’escoles diverses d’una ZER i, paral·lelament, com des d’un treball educatiu es poden treballar projectes d’inclusió social. Hi trobareu també l’experiència que detalla en Miquel Payaró i Pagès, mestre de l’Escola Puig Segalar de Viladamat, ZER Tramuntana de l’Alt Empordà, on es posa en joc la implicació social i el compromís de l’escola amb el desenvolupament cultural del poble. Des de l’escola de Butsènit (Lleida), les mestres Maria José Huete Solsona i Núria Gòdia Canadell descriuen un bon referent documental de com l’escola rural ha estat un element cabdal en la història i la pervivència dels pobles. Finalment, l’article que signen Javi Cáceres, Mar Esteve i Laura Zamora, mestres de l’escola Epiqueia de Mediona (Alt Penedès), mostren la dinàmica d’un treball efectuat en íntima interrelació i integració amb el medi.
Esperem que la lectura d’aquest monogràfic ajudi a aportar més llum i interès sobre l’escola rural. Que estimuli els mestres que hi van destinats a adquirir una bona formació específica que els permeti fer front a les seves particularitats; que engresqui les diverses administracions polítiques a prioritzar la seva pervivència i qualitat, destinant-hi les inversions que ho possibilitin, i alhora, que sigui una crida a les municipalitats i a les entitats socials, culturals, esportives o de qualsevol tipologia existents als pobles per tal que uneixin esforços per convertir els pobles del món rural en vertaders «pobles educadors».
Josep Callís i Jordi Feu
Coordinadors del monogràfic
