Ja fa més de vint anys que els va seduir la proposta d’Elinor Goldschmied de posar materials diversos a l’abast dels infants perquè experimentin. El resultat és una proposta sempre en procés de revisió, on s’interactua amb els objectes i es descobreixen nombroses lleis físiques i matemàtiques sense la intervenció de l’adult. El joc heurístic, a més, permet a l’adult observar cada infant en la seva individualitat.
Idoia Sara i Alfredo Hoyuelos: Quina és la història? Per què i com vau decidir introduir el joc heurístic a la vostra escola?
Asun Cumba i M.ª Carmen Iribarren: Fa més de vint anys que vam començar a posar en pràctica el joc heurístic i a estudiar Elinor Goldschmied, la seva creadora. Ens va motivar l’oferta de materials no estructurats com a complement o alternativa als materials i jocs comercials que utilitzàvem diàriament. Aquests materials responen a la necessitat que tenen els infants d’explorar i descobrir per ells mateixos com es comporten els objectes en l’espai quan els manipulen i els relacionen. Així mateix, ens va convèncer la no directivitat de l’activitat per part de la persona adulta, cosa que possibilita que cada nen faci el que li suggereixen els objectes sense el «compromís» de respostes adequades o inadequades.
L’observació del que els nens i les nenes feien a la sessió i l’interès i la curiositat que despertaven els diferents objectes ens van sorprendre i ens van entusiasmar. Aquesta descoberta ens va dur a voler saber-ne més i a consultar altres autors que parlessin de física i de matemàtiques, cosa que va refermar la nostra tasca i ens va permetre relacionar teoria i pràctica. Per fer-ho, comptem també amb la supervisió del matemàtic i professor de la Universitat de Girona Àngel Alsina.
I. S. i A. H.: Com desenvolupeu el joc heurístic i per què ho feu així?
A. C. i M. C. I.: En la vida diària de la nostra escola, les educadores, de manera sistemàtica, organitzem tallers fora de classe als quals els infants assisteixen en petits grups. Són uns moments excel·lents per poder observar, aprendre i documentar de manera especial.
La combinació d’un grup reduït de nens en un ambient relaxat i, sobretot, de manera continuada, ens permet també a les educadores descobrir cada infant en la seva individualitat, interpretar els processos que realitza i conèixer la manera com construeix el coneixement.
Una situació en què l’infant es troba davant les seves possibilitats és una ocasió per desenvolupar la seva autonomia, la seva iniciativa, els seus recursos simbòlics.
I. S. i A. H.: Quines característiques particulars té el joc heurístic a l’Escuela Infantil Haurtzaro?
A. C. i M. C. I.: Goldschmied deia que la seva proposta no era una recepta, que era un enfocament, i va establir un seguit de característiques per dur-la a terme. Vam començar a treballar seguint les pautes establertes per ella, però, de mica en mica, a mesura que vam anar recollint observacions i analitzant les dades que ens aportaven les imatges dels vídeos, vam anar introduint una sèrie de variables. Així, per exemple, vam introduir catifes individuals que delimitessin l’espai, materials susceptibles de configurar «instal·lacions artístiques», o vam continuar amb el joc heurístic més enllà dels tres anys. També prevèiem la intervenció activa de l’educadora en el joc del nen o la nena, en el sentit de possibilitar-li la prolongació del procés que està duent a terme.
I. S. i A. H.: Quina relació té el joc heurístic amb la panera dels tresors?
A. C. i M. C. I.: En la proposta de la panera dels tresors també es tracta de manipular objectes quotidians, no comercialitzats com a educatius, en aquest cas col·locats en una panera d’una certa mida, i descobrir-ne les possibilitats mitjançant els sentits. És una proposta per als infants més petits, per al grup de lactants, que queda de manera fixa a l’estança i que suposa una oportunitat rica per al desenvolupament sensorial.
L’oferta de la panera pot fer-se en un grup de tres o quatre infants amb una educadora que recull observacions i controla l’entorn, o pot ser una oferta a la qual s’accedeix lliurement.
Igual que en el joc heurístic, el nen o la nena tria un objecte per coneixe’n les característiques: el compara amb un altre, el substitueix, el recupera, el colpeja contra el terra… És com si es preguntés què és això? i què puc fer amb això?
I. S. i A. H.: Com es desenvolupa una sessió? Quins són els passos fonamentals?
A. C. i M. C. I.: Les sessions de joc heurístic estan planificades de manera que tots els nens i les nenes de l’escola hi participen setmanalment amb el seu grup corresponent. Els passos fonamentals són preparar la sessió o proposta, seleccionar el grup d’infants d’acord amb els criteris de cada educadora, anticipar-los el contingut del joc i el nom dels materials, generar documentació, anticipar el final del joc, recollir el material i organitzar-lo per a les següents sessions.
I. S. i A. H.: Quin paper hi fa l’educadora?
A. C. i M. C. I.: L’educadora té tres moments importants: abans, durant i després de la sessió.
Abans de la sessió prepara la proposta en el taller i es qüestiona la idoneïtat i intencionalitat dels materials triats; després els col·loca de manera ordenada, en piles, dins de cada catifa, possibilitant que cada infant pugui triar el seu espai de joc des de dins o des de fora de la catifa, que trobin la proposta interessant i els permeti establir els seus projectes de joc.
Abans d’anar al taller, l’educadora manté una petita conversa amb els nens i les nenes, i els anticipa on aniran, què s’hi trobaran, i els transmet, també, les seves ganes i el seu entusiasme. És una manera de crear expectatives i motivació pel que descobriran.
Durant la sessió, l’educadora observa les aproximacions que els infants fan a la proposta i documenta els processos que van desenvolupant. La primera part és d’exploració i interrelació dels materials. L’educadora observa sense intervenir explícitament, i si ho fa és de manera individual i parlant en veu baixa, per no interrompre els processos de joc de la resta d’infants. Si cal, va reorganitzant els materials. A la segona part, l’educadora convida els nens a recollir els materials, classificant-los segons el criteri d’igualtat. Per fer-ho, col·loca a terra els arxivadors transparents que contenen els objectes i ajuda els infants a classificar-los, participant activament alhora que anomena els materials i les accions que realitzen.
I després de la sessió, és el moment d’analitzar la documentació obtinguda, primer de manera individual i després amb l’equip pedagògic.
I. S. i A. H.: Què en dieu, de la importància del material i de l’espai on es desenvolupa la sessió?
A. C. i M. C. I.: Per a nosaltres, és important l’elecció dels materials, el tractament de l’espai, l’establiment clar de les parts de l’activitat i la definició del rol de l’educadora durant la sessió.
Com ja hem assenyalat, es tracta d’un material no estructurat, que trobem a la nostra vida quotidiana, que pot ser reutilitzat o comprat. En la tria, sempre ben pensada i intencionada, tindrem en compte la diversitat de qualitats dels objectes per fomentar, entre altres coses, el desenvolupament sensorial, les possibles relacions lògiques, matemàtiques, simbòliques, estètiques… Disposem aproximadament de cinquanta elements en cada col·lecció i trenta objectes diferents que hem anat reunint en aquests vint anys de feina.
Pel que fa a l’espai, es tracta d’un lloc tranquil, fora de la classe, que convida a la calma, que ajuda els infants a desenvolupar l’atenció i la concentració necessàries per dur a terme els seus processos de joc.
I. S. i A. H.: Com documenteu i analitzeu els processos dels nenes i les nenes?
A. C. i M. C. I.: Sobretot utilitzem la càmera de fotos, però també el vídeo. Per documentar cal observar, i l’observació parteix de preguntes i interrogants que les educadores ens plantegem entorn dels processos.
Observar processos no és una tasca fàcil, ja que estem acostumats a actuar, a proposar, a organitzar. I observar és precisament aturar-se, esperar, pensar i reflexionar; és un paper diferent, és una estratègia que ens fa replantejar contínuament la pràctica educativa.
Per analitzar què ha passat, visionem la documentació recollida per l’educadora que ha estat a la sessió –primer ella sola i després en grup.
Triar els processos i començar a interpretar és difícil. Posem un exemple: un nen omple i buida un contenidor amb objectes. Pot observar l’augment d’objectes dins del contenidor, que correspon a una disminució de l’espai buit. El nen posa objectes en un contenidor i els treu («introdueix a…» i «treu de…»). En aquest posar i treure, l’educadora observa què passa. D’una banda, mira si té la intenció d’omplir-lo; si descobreix la noció de per què no hi caben més objectes i es desborda…
És també interessant observar els «com»: com omple el contenidor cada un dels infants, si ho fa d’un en un, a grapats, amb objectes iguals, sense criteri d’igualtat, de manera ràpida, pausada… Podem observar també la modalitat del buidat: si es tracta de transvasar d’un contenidor a un altre, si es deixa a terra… Les educadores aprenem si «mirem» amb atenció, respecte i afecte.
I. S. i A. H.: En l’aventura de descobrir, què és el que observeu amb més freqüència?
A. C. i M. C. I.: Quan els infants es troben per primera vegada amb aquesta mena de materials, la majoria desconeguts, el primer que fan és intentar adquirir dades, conèixer l’objecte, el seu comportament, les seves característiques físiques. El comproven amb una mà, amb les dues, amb la boca, contra el terra, contra un altre objecte, al seu cos; de vegades hi ha la necessitat de repetir una vegada i una altra les accions; de vegades depèn també de l’edat en què es produeixin aquestes trobades per primera vegada.
El primer que ens sorgeix és parlar de la creativitat que tenen els infants quan exploren els materials del joc heurístic. Hi ha moltes nocions que observem que es produeixen amb freqüència. Per exemple, la mesura. Observem com alguns infants seleccionen determinats objectes que els permeten mesurar: cadenes, metres, randes, cordills, bastonets xinesos… Són objectes que els infants volen explorar en relació amb el seu cos, el cap, el coll, els braços, les mans, les cames, per comprovar-ne el perímetre. També en comproven la longitud a l’espai.
Tenim documentació d’aquestes nocions: alguns infants mesuren el perímetre del seu cap amb un metre, també la paret i la porta del taller o els límits de la catifa on juguen utilitzant els bastonets xinesos…
Un altre tema que aborden els infants són les composicions artístiques. Són estructures i instal·lacions en què apareixen moltes nocions físiques i logicomatemàtiques. Observem equilibris i desequilibris, allargaments, ordenacions, combinacions, substitucions i un encadenament d’accions generalment amb molt bon gust.
I. S. i A. H.: En el cas que una escola vulgui començar a fer sessions de joc heurístic, quins aspectes destacaríeu com a rellevants?, quines serien les condicions òptimes per al seu desenvolupament?, quins aspectes poden ajudar a organitzar-les?
A. C. i M. C. I.: En primer lloc, tot i que és evident, és molt important que l’equip es cregui el projecte i que tinguin ganes de dur-lo a terme. Després cal triar bé on, com i quan es faran les sessions. La tria de material comporta una reflexió prèvia. Uns objectes seran comprats, però molts altres són a la vida quotidiana. Involucrant les famílies, es pot aconseguir un bon material per començar, que s’anirà ampliant progressivament.
És molt important, fonamental, la documentació. Possibilita compartir el treball de cada educadora amb tot l’equip, la reflexió en comú sobre les propostes, els nens i les nenes, el rol de les educadores i, sobretot, possibilita modificar o introduir canvis d’acord amb les situacions. No s’ha de caure en la rigidesa que de vegades acompanya les rutines.
I. S. i A. H.: Quins són els reptes que us queden per dur a terme en el joc heurístic?
A. C. i M. C. I.: El nostre repte és seguir aprofundint, seguir formant-nos i seguir creient en aquest projecte, i transmetre’l a les persones que van arribant a l’escola.
Un repte molt important ha estat publicar un llibre sobre el nostre projecte: El juego heurístico. Escuela Infantil Haurtzaro, de l’Organisme Autònom de l’Ajuntament de Pamplona.
I. S. i A. H.: Quina relació hi ha entre joc heurístic, projecte educatiu i treball en equip?
A. C. i M. C. I.: Durant dos cursos consecutius el vam convertir en projecte de recerca educativa. Això vol dir que hi participen tots els infants de l’escola de més d’un any i totes les seves educadores.
Vam dissenyar un model d’observació sistematitzada, un calendari i un lloc comú per a les sessions de cada grup i es va establir un dia a la setmana de reunió d’equip pedagògic per coordinar la feina i analitzar la documentació.
L’any 2009 es va publicar el llibre Educación matemática y buenas prácticas, dirigit per Àngel Alsina i Núria Planas. Juntament amb altres experiències d’infantil, primària, secundària i educació superior, al primer capítol, «El juego heurístico un cuarto de siglo después de Goldschmied», hi deixem la nostra aportació. S’hi presenten els processos d’aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques en el cicle 0-3.
Idoia Sara, membre del Consejo de Redacción de Infancia de Navarra.
Alfredo Hoyuelos, doctor europeu.
