Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància

L’any 2016 l’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar la nova guia de Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys), que substitueix la publicada el 2009. Suposa un canvi de paradigma i posa èmfasi en la importància de la lactància materna, la introducció de l’alimentació complementària condicionada pel grau de creixement i maduració de l’infant, reconeixent la diversitat de tècniques i opcions alimentàries de les famílies, com ara el baby-led weaning, les dietes vegetarianes, veganes…

La realitat dels infants a casa nostra és cada any més preocupant. Només tres de cada deu infants són alletats en arribar a l’any de vida i només el 28,5 % arriba als sis mesos amb lactància materna exclusiva. Quant a l’obesitat, un dels principals problemes de salut pública, afecta considerablement la infància –a Catalunya, el 25,7 % dels infants té sobrepès i el 16,8 %, obesitat.

La nova guia, coordinada per les dietistes-nutricionistes Maria Manera i Gemma Salvador, és fruit d’una exhaustiva revisió bibliogràfica dels estudis més recents, consensuada per professionals de la pediatria, la pedagogia, la nutrició i la dietètica. Des d’un llenguatge clar i entenedor, la guia pretén oferir informació d’utilitat, tant per a professionals de centres d’atenció primària com per a les famílies i els professionals de les escoles bressol, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’alimentació dels nostres infants.

Lactància materna

La llet materna és, indiscutiblement, el millor aliment que es pot oferir al nadó. Són molts els organismes –l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAF) i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP)– que recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers sis mesos de vida, alletament que és extensible de manera recomanada fins als dos anys de vida i més enllà, fins que la mare i el nadó ho decideixin.

Els avantatges que l’alletament aporta tant a la mare com al nadó són àmpliament coneguts. Per a la mare suposa una millor recuperació física postpart, la reducció del risc de càncer de mama i ovaris, la reducció del risc d’anèmia i osteoporosi, entre d’altres. I per al nadó és la millor protecció enfront d’infeccions i al·lèrgies, redueix el risc de mort sobtada del lactant…

En el primers sis mesos de vida, el nadó s’ha d’alimentar exclusivament de llet materna. En cas que no sigui possible, es pot oferir llet adaptada de tipus 1. És convenient recordar que durant els primers sis mesos, sempre que el nadó prengui només llet –sigui materna o adaptada– a demanda, no és necessari que begui aigua.

La incorporació de la mare al seu lloc de treball no hauria de comportar un inconvenient per continuar amb la lactància materna. És important facilitar a les mares lactants espais condicionats per fer l’extracció de llet i, des de les escoles bressol, oferir la possibilitat d’emmagatzemar aquesta llet i administrar-la al lactant.

Introducció de l’alimentació complementària

No hem d’oblidar que, durant tot el primer any de vida, l’aliment més important per a la nutrició i el desenvolupament del nadó continua sent la llet, ja sigui materna o adaptada. Dels sis mesos –mai abans dels quatre mesos– fins a l’any de vida s’introdueixen de manera progressiva aliments diferents a la llet amb l’objectiu d’augmentar l’espectre nutricional, però sobretot amb la voluntat d’oferir al nadó altres sabors, textures i gustos, de manera que se’n pugui diversificar de mica en mica la dieta.

La forma adequada d’introduir els aliments sòlids i semisòlids hauria de ser individualitzada. El procés maduratiu de cada infant és diferent i no tots estan preparats a la mateixa edat per assumir altres consistències diferents a la líquida. El nadó estarà preparat per a la introducció de nous aliments quan hagi assolit una sedestació més o menys estable, hagi perdut el reflex d’extrusió (reflex innat de protecció de la via aèria que assegura que qualsevol sòlid que entra a la boca el nen l’extreu amb la llengua) i sigui capaç de donar senyals de sacietat.

La incorporació de nous aliments s’ha de fer sempre de manera progressiva, en petites quantitats i s’ha d’oferir el mateix aliment en diferents ocasions per tal d’observar-ne la tolerància. És important no oblidar que el desenvolupament de preferències pels aliments es fonamenta en l’exposició repetida, amb l’objectiu de superar el fenomen de «neofòbia», o rebuig als nous aliments, propi dels omnívors. Es necessiten entre cinc i deu exposicions a un nou aliment per tal d’augmentar-ne l’apetència. El procés d’adaptació al nou aliment pot durar de tres a cinc dies aproximadament.

Com en altres aspectes del seu desenvolupament, cada infant és únic i té un ritme diferent, de manera que no s’ha de comparar el que menja un nen amb un altre, ni tampoc comparar la ingesta d’un mateix nen en les diferents etapes de creixement (per exemple, quasi tots els infants disminueixen la quantitat d’ingesta al voltant de l’any de vida, ja que també s’alenteix considerablement el seu ritme de creixement).

Pel que fa a la consistència dels aliments que s’ofereixen, la guia obre altres possibilitats més enllà dels clàssics triturats i aconsella incorporar preparats diferents sempre que el grau de desenvolupament de l’infant així ho permeti. El fet d’oferir aliments sencers o a trossets dona al nadó que inicia l’alimentació un grau d’autonomia que els triturats no permeten i fa que pugui gaudir de diferents gustos, textures i olors. Aquesta pràctica és la que es coneix amb el nom d’alimentació dirigida per l’infant o, en anglès, baby-led weaning.

Particularitats de la incorporació dels nous aliments d’acord amb l’edat

La nova guia ofereix un calendari d’incorporació d’aliments, tot i que se’ns recorda que és una informació orientativa. S’allunya clarament de les anteriors edicions, molt més estrictes i normatives, i permet que cada família adapti aquesta època d’introducció alimentària als propis costums i maneres de fer, però sobretot destaca el fet d’aprendre a observar el ritme de maduració de cada infant.

De tota manera, no hem d’oblidar una sèrie de consideracions importants:

No s’ha d’afegir ni sucre, ni mel, ni edulcorants als aliments dels infants. La mel, pel risc de botulisme en menors de dotze mesos.
És convenient evitar la sal i els aliments molt salats. Cal evitar els daus de brou, la sopa en pols. Si hem d’utilitzar sal, usem la sal iodada.
No hi ha evidència científica per recomanar la incorporació de gluten en un moment determinat, així que es pot oferir amb la resta d’aliments a partir dels sis mesos.
El pa, la pasta i l’arròs integrals són més rics en nutrients i fibres. Les clàssiques farinetes per a nens no tenen cabuda en aquesta nova guia, a causa de l’elevada quantitat de sucres afegits que contenen.
Tampoc hi ha evidència que justifiqui posposar la incorporació dels aliments més al·lèrgens, com poden ser les fruites exòtiques o la fruita seca (que no s’ha d’oferir sencera abans dels tres o quatre anys pel risc d’ennuegament; la podeu introduir triturada).
Per l’elevat contingut en nitrats, s’ha d’evitar incloure espinacs i bledes abans dels dotze mesos.
Per l’elevat contingut en mercuri, s’ha d’evitar en menors de tres anys i en mares lactants el consum de peix espasa, emperador, caçó, tintorera i tonyina vermella.
Per la presència de cadmi, els infants han d’evitar el consum habitual de caps de gambes, llagostins i escamarlans o el cos de crustacis similars al cranc.
Mentre el nadó només pren llet materna –o adaptada– a demanda, no necessita beure aigua. A partir del sisè mes, se li pot oferir aigua segons la sensació de set que tingui. L’aigua ha de ser la beguda principal. De sucs i d’altres begudes ensucrades, com menys en prengui, millor.
El millor oli, tant per cuinar com per amanir, és l’oli d’oliva verge extra.
A partir del primer any, si els infants no prenen llet materna, poden prendre llet sencera de vaca. Les llets de creixement no són recomanables i les begudes vegetals –arròs, civada, ametlla, etc.– no són una bona alternativa a la llet.
En el berenar i altres piscolabis, cal donar preferència a la fruita fresca, el iogurt natural i el pa –amb oli, tomàquet, formatge, etc.–, juntament amb l’aigua.
Les fruites, verdures, hortalisses, llegums, pasta, arròs, pa, etc., s’han d’oferir en quantitats que s’adaptin a la sensació de gana.
De segon plat, carn preferiblement blanca –pollastre, gall dindi i conill–, peix i ous. És important limitar-ne les quantitats –20-30 g de carn/dia o bé 30-40 g/dia de peix o bé una unitat d’ou petit/dia–.
Cal tenir en compte aspectes importants de seguretat i higiene: rentar-se les mans, garantir que els estris i les superfícies de treball estan nets, comprovar que els aliments estan en bon estat i conservar els aliments en refrigeració o en congelació.

L’alimentació més enllà del punt de vista nutricional

La guia posa especial atenció en punts fins ara una mica oblidats, com ara el valor de l’alimentació més enllà del punt de vista nutricional. Des del naixement, els nadons van adquirint habilitats que els faran progressar en la relació amb el menjar: mamar, tastar, mastegar, empassar, portar-se objectes a la boca, manipular aliments, descobrir olors, gustos i textures… Tal com indica la guia, l’educació de la conducta alimentària en aquesta franja d’edat té l’objectiu d’aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables i una bona relació amb el menjar. És per això que hem d’assegurar, com a adults responsables de l’infant, que els diferents entorns on es desenvolupin els àpats (ja sigui en l’àmbit familiar o a l’escola bressol) ofereixin el marc idoni per transmetre uns hàbits bàsics tant d’higiene com de comportament.

El moment de l’àpat ha de ser per a l’infant un moment de relació, d’afecte, de comunicació i d’aprenentatge. Permet el contacte físic, visual, olfactiu i auditiu amb la mare, el pare o la figura d’aferrament. No hem d’oblidar tampoc en aquests moments que els ritmes dels infants acostumen a ser més lents, de manera que els adults ens hem de carregar de paciència, temps i comprensió.

L’adult a càrrec ha de ser conscient que ell és el responsable de l’oferta del menjar pel que fa al què, quan i on, però és decisió de l’infant, i així s’ha de respectar, la quantitat que finalment menjarà. Institucions com l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units i l’Acadèmia Americana de Pediatria també indiquen que cal respectar la sensació de gana i sacietat dels infants, com a estratègia de prevenció del sobrepès i l’obesitat des de la primera infància.

Alimentació vegetariana, vegana i d’altres

Tant l’alimentació vegetariana (que exclou la carn i el peix, però inclou ous i productes làctics) com la vegana (que exclou la carn, el peix, els ous, els productes làctics i la mel) poden satisfer les necessitats nutricionals de l’infant entre 0 i 3 anys si estan ben plantejades i suplementades quan cal. La guia recomana activament consultar un professional expert que faci l’acompanyament en la introducció de proteïnes –ou, iogurt, formatge fresc o tendre, llegum, fruita seca triturada, tofu, begudes de soja fermentades i altres preparats a base de soja, i seitan–. Totes les persones vegetarianes necessiten suplement de vitamina B12 de forma regular i els infants, a partir del moment en què finalitza l’alletament matern.

Les alimentacions extremadament restrictives com la macrobiòtica, la frugívora o la crudívora es desaconsellen per a infants pel risc de no aportar els nutrients necessaris en aquesta etapa crítica del creixement.

La publicació d’aquesta nova guia ha suposat per a tots els que tenim relació amb infants i la seva alimentació, un canvi de mentalitat i de la nostra manera de fer, ajudant a oblidar les antigues recomanacions, molt més estrictes, ja desfasades i no basades en l’evidència científica actual.

Aquesta guia es complementa amb un document, que també podem trobar a la pàgina web de la Generalitat, titulat Preguntes més freqüents. Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància, i que és un recull dels principals dubtes que s’han formulat arran de la publicació de la guia, donant-los resposta amb enllaços a les fonts bibliogràfiques de suport.

Verònica López, metgessa pediatra, i Esteve Ignasi Gay, metge especialista en prevenció i salut pública.

Bibliografia

Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància

Preguntes més freqüents: PMF. Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància

Alletament matern a les escoles bressol

Consells per preparar el biberó amb seguretat

Lactancia materna: guía para profesionales

Verònica López i Esteve Ignasi Gay