Aprendre a reconèixer mastegant, olorant, tocant, escoltant, gatejant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer. Aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els seus tres primers anys de vida. Qui gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres? Amb la idea que aquests relats potser haurien pogut succeir, el pas de les pàgines propicia una lectura força interessant, generada per aquesta (remota?) possibilitat.
Straber, S.:El pastel está tan arriba,Barcelona: Juventud, 2015
Un argument senzill i planer de la il·lustradora alemanya Susanne Straber fet a base d’uns dibuixos i colors planers que han estat maquetats damunt un llibre en cartoné més alt que ample. De tot plegat n’ha sortit una història circular. Lector, quan acabis de mirar, torna a començar que el ritual de la repetició és molt aconsellable per fer-se amic dels relats.
Rascal: Petit escargot rouge, París: L’école des Loisirs (Col·l. Pastel), 2017
La lentitud d’un caragol resolta en vermell i l’impacte del seu trasllat en un entorn natural resolt en negre damunt un fons blanc. Hi ha res de més senzill? El creador belga Rascal té aquestes coses, sap dir molt amb molt poc, sap fer grans petites històries amb una enorme aparença d’ingenuïtat. Li coneixem altres
llibres ben interessants.
NEWMAN, B.: Boo!,Londres: Flying Eye Books, 2013
Del més gran al més petit, del més petit al més gran, qui guanyarà la partida?
