Ha mort Irene Balaguer, mestra, activista pels drets dels infants i puntal de la nostra revista.
La Irene va començar a treballar molt aviat amb nens petits, a la Llar d’Infants. Sempre més va tenir-los presents, igual que no va oblidar el compromís que existia en aquelles escoles que lluitaven per canviar l’escola franquista apostant per un projecte pedagògic d’una força extraordinària. Eren unes quantes escoles, que van impulsar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, embrió de l’actual Associació de Mestres. Aquella Escola de Mestres va organitzar cursos i també una Escola d’Estiu. La Irene es va presentar a la II Escola d’Estiu. Marta Mata li va obrir la porta i ja no es van separar. Sempre hi havia algun projecte, o una idea, o algun aspecte del món educatiu que calia impulsar, o polir, o estudiar. Així, quan Marta Mata va esdevenir regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, va encarregar a la Irene que s’hi fes càrrec de l’educació infantil.
Alhora, des de l’Associació de Mestres, la Irene va impulsar una revista dedicada a l’educació dels més petits, la nostra revista, Infància, que la Irene ha dirigit durant un munt d’anys. Però la xarxa dels que lluiten per una educació de qualitat per als més petits havia de créixer i enfortir-se, i s’hi va sumar una revista germana, la Infancia en castellà, i després la Infància a Europa, i encara la Infancia latinoamericana. Infància va començar a organitzar jornades, i a publicar llibres, i a promoure viatges allí on hi havia experiències de qualitat. Així la Irene va conèixer persones extraordinàries com Loris Malaguzzi i Elinor Goldschmied, i l’experiència de Lóczy, entre moltes altres.
Cursos, persones, viatges, enriqueixen aspectes de l’escola que situa l’infant en el centre de la seva educació. S’adscriuen al moviment de l’escola nova, com l’escola que la Irene va viure de petita, perquè va tenir la sort d’anar a una de les set escoles municipals que van aconseguir preservar, durant la dictadura, l’educació que s’havia dut a terme abans de la Guerra Civil. «La meva escola era una meravella», explicava la Irene. Era una escola on s’aprenia d’una manera feliç, en un ambient agradable i farcit de cultura. Era una escola on els mestres aprenien al costat d’altres mestres, on s’aturaven a reflexionar sobre allò que feien. «L’escola nova fa persones amb capacitat de decisió, amb llibertat d’expressió, amb capacitat d’interrelacionar els problemes, persones realment creatives i, a més a més, felices», deia la Irene. I pensava com hauria de ser l’escola, i la imaginava petita, amb més espai a l’aire lliure que a l’interior, amb un equip de mestres que entengués quines són les prioritats dels nens i que establís una relació de complicitat amb les famílies per construir un projecte comú. És una escola amb arrels profundes i sempre nova. L’escola que s’ha donat a conèixer i que volem seguir donant a conèixer des d’Infància.
