Tot va començar amb l’afició d’atrapar cucs bola –porquets de Sant Antoni– al pati, afició que es repeteix cada curs, any rere any. No sé com és que encara queden cucs bola! Al mateix temps vam descobrir un cuc dins una castanya que havia portat l’Elna. Vaig comentar als nens i les nenes de cinc anys que, si volien tenir durant un temps els cucs bola a la classe i el cuc de la castanya, els havíem de muntar un habitacle que cobrís les seves necessitats.
Ho vam estar parlant i tenien molt clar que els cucs bola necessitaven aire, aigua, menjar i humitat. I el cuc de la castanya, castanyes.
Però l’Adriano va dir:
–Sí. Però ha de ser tan avorrit, tot el dia foradant i menjant! Si té una mica de terra pot jugar.
–I un tobogan.
–I li podem fer ninos tovets –Elna.
Així va ser com uns quants van començar a crear espais de joc per als cucs bola.
Vam agafar capses del paper de la fotocopiadora i per grupets les transformaven en espais plens de sorpreses i bones idees. Ho feien gairebé totalment sols, buscant solucions per foradar, enganxar… Els vaig proporcionar tot el material que se’m va acudir: trossos de cartró i de cartolina, escurapipes, trossets de roba, plàstic de bombolles, cordills, esponges…
Quan van intentar posar els cucs bola a les capses perquè juguessin i treure’ls del terrari que els havíem construït, vaig fer ràpidament una nova proposta per salvar els cucs i també per continuar una activitat que els entusiasmava. Els vaig dir que podien portar tots una capsa de sabates i que imaginarien un espai de joc per a ells mateixos, tal com alguns havien fet per als cucs. Però que potser els cucs després de jugar una mica estarien millor al terrari. I així ho vam fer.
Però hi havia un problema ben gran:
–No hi cabrem. No hi podrem jugar.
Era difícil la idea de proporció i escala. Els vaig dir que ells també serien petits, que podrien jugar amb un clic.
Després se’ns va acudir que es podien dibuixar ells mateixos per poder entrar i jugar dins el món màgic de la capsa. Perquè fos més real que eren ells, els vaig donar a tots la seva cara fotografiada impresa perquè acabessin de fer-hi el cos.
Cadascú va començar a somiar què hi voldria a la seva capsa. La Mar volia veure els peixets de la peixera i fer nanses a la capsa per poder portar-la amunt i avall. La Lúa hi volia rajoles de colors, un llit per estirar-se i mirar les estrelles i una molla per saltar. L’Orianna volia finestres rodones per mirar el cel. La Candela volia una capsa-castell i el terra de bombolles per fer-les explotar quan hi saltés al damunt. La Carla, un tobogan i un cau. El Walid, una claraboia per veure la nit i un mirall. L’Elna volia lianes al sostre i un pal per enfilar-se…
Molts elements estaven relacionats amb el moviment: laberints, gronxadors, escales, túnels, llits elàstics, jocs d’equilibris, ponts, piscines de boles, coses per escalar, cistelles de bàsquet.
Van anar treballant en grups petits per fer la seva capsa, muntar-la, pintar-la… van fer molta feina. El més difícil era com es podia fer tot allò que havien pensat amb el material que tenien a l’abast. S’ajudaven uns als altres i es donaven idees.
Ho anàvem fent en diferents moments del dia.
Era interessant perquè, malgrat que s’intercanviaven moltes idees, cada capsa era diferent, cada una tenia les seves particularitats: cortines de pluja, sostres de núvols, escales toves, cortines, llits, sofàs, finestres i portes de tota mena.
Al final vam pensar que, abans d’emportar-s’ho cap a casa per jugar, podíem fer una petita exposició per a les famílies de la classe, ja que era el primer petit projecte que fèiem aquest curs.
Ells mateixos van decorar i posar etiquetes, van arreglar tot allò que queia, van col·locar el personatge (ells dibuixats a proporció) a la seva capsa.
Les famílies van veure l’exposició un divendres en recollir els fills.
El dilluns alguns tornaven dient que havien jugat amb les capses a casa amb clics i ninos petits. Aprofitant el que deien, i com que fins a aquell moment em costava tenir converses que impliquessin tothom, vaig intentar parlar del que havien fet, què els havia semblat, si havia estat difícil…
–He fet coses noves que no havia fet mai –Mar.
–Pensàvem les coses però no sabíem com fer-les. Amb l’ajuda de l’Agnès ho he aconseguit fer –Adela.
–Ara tenim una joguina nova per jugar a casa.
–Fer-la ens ha fet pensar –Àfrica.
–Jo no sabia fer llits elàstics ni equilibris de joc i ara ja sí –Violeta.
–Tu ens vas ajudar.
–I la Lurdes també.
La Lurdes, la mestra d’educació física de l’escola, que comparteix força estones amb nosaltres, va tenir una bona idea i ens va proposar muntar al gimnàs un espai de joc amb algunes de les propostes que havien construït a les seves capses.
Els va demanar que li recordessin què hi volien:
• Un llit elàstic
• Coses per fer equilibris
• Una cistella de bàsquet
• Cordes per penjar-se
• Una casa per amagar-se
• Un gronxador
• Un sofà
• Una piscina de boles
• Un skate
• Una rampa i un tobogán
• Núvols, estrelles i planetes al cel
• Un laberint
• Un pont
La Lurdes va anar al gimnàs i, amb el material que té, tot el que recull i la seva imaginació, va muntar un espai de joc com el que havien somiat. Els nens es van quedar bocabadats!
• Una piscina de boles! (Un espai tancat amb escumes ple de pilotes petites)
• Un llit elàstic! (Un trampolí envoltat de matalassos)
• Un balancí! (Muntat amb llistons de fusta i un cilindre)
• Un tobogan! (Amb el banc d’equilibris agafat a l’espatllera)
• Peces per fer equilibris!
• Una cistella de bàsquet penjada a la seva mida…
• I fins i tot estrelles i núvols (mocadors i teles lleugeres penjant del sostre)
Els infants van passar una bona estona provant-ho tot: saltant, enfilant-se, escalant, llançant-se, llançant la pilota, fent equilibris, lliscant, jugant i movent-se sense parar.
Ningú no va dir allò que calia fer, però va ser una veritable activitat de joc i moviment!
Suggerida pel material, però lliure. Inspirada en les seves idees, però transformada en reptes…
Els infants s’ho van passar tan bé que posteriorment vam fer diverses activitats convertint el gimnàs en una selva, en un vaixell pirata, en una teranyina gegant…
La nostra escola disposa de bosquet i està situada dins un parc que utilitzem regularment per jugar i explorar. Per tant, els infants es mouen i molt, sobretot a l’aire lliure, perquè s’enfilen als arbres, es gronxen a l’hamaca, salten de les soques, rellisquen, escalen… Però també és engrescador jugar a moure’s amb altres materials, amb reptes diferents, en espais diversos.
Hi ha espais que provoquen moviment, i el moviment per a ells és una eina importantíssima per conèixer l’entorn i per conèixer i provar les seves pròpies capacitats.
Sílvia Majoral, mestra de parvulari, Escola Parc del Guinardó, Barcelona.
