Els guardons Marta Mata, atorgats per l’As­so­ciació de Mestres Rosa Sen­sat, reconeixen el treball de persones i entitats que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueixen a fer visibles els valors positius de l’educació.

L’Associació de Mestres Rosa Sen­­sat atorga els premis anualment des de fa setze anys. Els guardons tenen la col·laboració del Depar­ta­ment d’En­se­nyament de la Gene­ralitat de Cata­lunya, la Diputació de Barce­lo­na, l’Institut d’Educació de l’Ajun­tament de Barcelona i la Fun­da­ció Artur Mar­torell. En edicions anteriors han estat guardonats, entre d’altres, Joaquim Carbó, Car­les Capdevila, Francesco Tonucci, Sole­dat Sans, Vicenç Navar­ro, Eulà­lia Valeri, Jordi Cots, Maria Dolors Bonal, Cesc, Joan Barril i Mariano Dol­ci, a títol individual, i el Diari de l’Educació, l’Audi­tori, Raval Xamfrà, el Moviment de les Comu­ni­tats Edu­catives de les Illes Balears, Cavall Fort, Pallassos Sense Fron­te­res, Cro­­mo­soma, Nous Formats de tv3 i InfoK, a títol col·lectiu.

Carme Solé Vendrell, il·lustradora, dibuixant i artista, ha deixat la seva empremta inconfusible en un gran nombre d’àlbums il·lustrats, animacions i llibres de text des de fa cinquanta anys. És autora de llibres que avui són una referència en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil internacional i del nostre imaginari col·lectiu. Ha explorat temes molt diferents, a vegades arriscats i difícils, i ha treballat amb tècniques d’il·lustració molt diverses, mantenint el seu estil inconfusible, sempre renovant-se i sent molt crítica. Ha estat sempre molt a prop del món de l’escola i del món de la infantesa, i és una ferma defensora dels drets dels infants, de la pau i de la justícia. Se li concedeix el guardó en agraïment al seu compromís per la millora de la qualitat de l’educació de tots els infants i reconeixent la seva vàlua com a autora, com a il·lustradora i com a artista.

El Projecte de Formació i Circ Social de l’Ateneu Popular 9 Barris fa més de quaranta anys que funciona. Ha estat un espai on moltes criatures i adolescents han après diverses tècniques vinculades al món del circ i s’ha convertit en una oportunitat per afavorir la cohesió social a través d’aquesta pràctica artística. Se li concedeix aquest guardó en reconeixement a la seva manera de treballar, que combina diferents edats, s’adapta als processos individuals, crea un clima de confiança, facilita l’autogestió i el treball en grup, en la línia del que intenten els ensenyants tot possibilitant la col·laboració amb escoles.

Duran l’acte, Jordi Domènech va rebre el XXXVIII Premi Marta Mata de Pedagogia pel manuscrit Indagación, ABP y controversias. Apuntes para la competencia científica. L’autor hi demostra una capacitat molt lloable d’autocrítica i reflexió sobre la tasca educativa a l’eso i al Batxillerat. És a partir d’aquest punt de partida que l’autor ofereix sis propostes diverses que reflecteixen el seu recorregut per la didàctica de les ciències.

Carmé Solé a l’acte de lliurament del Guardó Marta Mata.

Infància viatja a la Toscana

El passat 6 i 7 de desembre de 2018 els consells de redacció de la revista Infància vam anar a la Toscana en un viatge pedagògic que ens va portar a Lucca i Empoli. Érem vint persones (17 mestres i 3 estudiants), que vam gaudir durant aquests dies de l’hospitalitat i la coordinació de l’Associa­zio­ne Crescere, amb les pedagogues Sonia Iozzeli i Anna Lia Gallardini. Aquesta associació, profundament conscient del paper fonamental que l’educació i la formació tenen per al benestar de les persones, té com a objectiu principal participar en l’àmbit social, cultural i científic per millorar la funció dels educadors, sigui quin sigui el seu lloc a l’escola –coordinadors, mestres, auxiliars, administratius…–. Perquè tots els adults són importants i imprescindibles en l’acollida i el creixement dels infants.

En aquest viatge hem conegut com es planteja la continuïtat educativa entre el Nido (1r cicle d’educació infantil) i la Scuola dell’infanzia (2n cicle d’educació infantil). Aquesta qüestió està al centre d’un debat tant pedagògic com polític, depenent de les regions. La Toscana, per mitjà de lleis regionals, ha valorat la necessitat d’afavorir la continuïtat entre el Nido i l’escola infantil amb la posada en comú d’idees sobre l’educació de l’infant i sobre les etapes del seu desenvolupament i creixement, amb intercanvis entre el personal educatiu dels centres. També ha proporcionat temes comuns sobre orientació pedagògica. La continuïtat, ara per ara, significa compartir i dialogar sobre els mètodes educatius i explicar la pròpia intencionalitat educativa.

La contribució més representativa a la pedagogia de la infància de la Toscana és la del pedagog Enzo Catar­si, el qual va fundar i dirigir el Centre de Recerca Bruno Ciari a Empo­li, que també vam visitar.

Els punts sobre els quals se sustenta la pedagogia de la infància tenen a veure amb l’atenció als espais (connexió dins-fora), l’educació de l’estètica, la documentació, el sistema integrat dels serveis (serveis municipals, cooperació social i empreses privades), l’educació de les famílies, la continuïtat en el grup de 0 a 6 anys i la figura del coordinador pedagògic.

Ens va cridar l’atenció la qualitat en l’àmbit pedagògic-organitzatiu dels serveis pedagògics i, especialment, la figura del coordinador pedagògic. Tam­bé ens van sorprendre molt gratament les ràtios del 0-3, molt més baixes que les de les escoles bressol municipals de Catalunya.

El coordinador pedagògic té un paper fonamental en el control sobre la xarxa de serveis per assegurar la qualitat i la sintonia entre les administracions locals i les cooperatives socials i les empreses privades. Quant a funció més pedagògica, el coordinador dissenya el projecte educatiu del servei que regula l’activitat educativa. A més, promou l’actualització de la formació entre els professionals del 0-3 i del 3-6. És la persona encar­regada d’afavorir la continuïtat educativa entre 0 i 6 anys, i garantir, dins dels serveis, les relacions amb les famílies per aconseguir una veritable educació de qualitat.

Ha estat un viatge molt ric en experiències i projectes, que ens ha deixat, com a feina, replantejar-nos una possible etapa 0-6 efectiva i unida en un mateix edifici.