Sentir «Qui ha tret el color i les veus a la pel·lícula?», «Estan trencats els vídeos?» tot just començar el nostre projecte, i acabar-lo amb aquesta combinació perfecta, mostra com els infants poden unir un os rentador boig amb Chaplin i crear una pel·lícula de cine mut. No cal cap altra presentació de tot el procés que hem viscut a les classes d’infantil. Com vam sentir tantes vegades durant aquestes setmanes intenses: «Rodant!».
1. Partint del cine mut… provoquem emocions i aprenentatges
–No parlen perquè potser no saben parlar.
–Sí que en saben, perquè mouen la boca. L’ordinador deu estar espatllat.
–Em sembla que eren així les pel·lícules dels ‘temps antics’, que no tenien colors ni parlaven, però així i tot són molt divertides.
Aquests són els primers comentaris que sentim en la nostra sessió de «jugar a pensar» després d’haver vist un tros de pel·lícula de cine mut on el protagonista és Charles Chaplin.
Aquest va ser el punt de partida i l’eix motivador per provocar emocions en els nostres nens i les nostres nenes, que es materialitzarien en intencions, cada vegada més clares i tangibles, de crear ells mateixos la seva pellícula.
Tot i que en aquest cas la idea no va sorgir directament d’ells, no va costar gaire que agafés força entre els infants el que seria el nostre producte final: elaborar un curtmetratge de Chaplin, després d’haver investigat, és clar, sobre el nostre curiós personatge.
Aquesta tasca es va desenvolupar de manera conjunta i coordinada entre les dues classes mixtes que formaven part del ceip Pedro Antonio Cerviño el curs 2014-2015. Inicialment vam fer un treball previ de recerca a través d’una metodologia basada en projectes de treball. En cada un dels grups, es va dur a terme de manera independent d’acord amb els interessos i els gustos de cada grup i del camí que es va anar dibuixant a partir de la seva curiositat, del seu voler saber, observar, interpretar, inferir…, camí que van anar construint en aquest viatge.
El producte final era molt ambiciós i havia d’anar canviant d’acord amb la motivació que exercís sobre els infants, i podem dir que des del minut u els infants es van sentir tan còmplices i tan identificats amb el personatge que tot el procés, i també l’objectiu final de gravar la pel·lícula, van ser realment sorprenents.
Els dos tutors vam dissenyar i planificar l’estructura inicial d’aquest projecte, que en tot moment es va regir per la flexibilitat, tenint en compte canvis i propostes dels mateixos infants.
2. I així ho vam dur a terme… Enfocament metodològic
Tal como diu Álvaro Bilbao, «durant els primers anys de vida, l’infant percep el món, principalment, a través de les emocions, el joc i l’afecte». Amb propostes d’ensenyament-aprenentatge que combinen aquests factors, l’èxit està garantit.
La primera de les tasques, investigar sobre Chaplin i sobre la realització de curtmetratges, es va desenvolupar com qualsevol altre projecte de recerca en què els infants expressen les seves creences i idees, elaboren hipòtesis sobre el que no saben, es fan preguntes, descobreixen les respostes de maneres diferents posant en joc l’atenció, la memòria, l’escolta, l’exposició als altres, la representació d’aquests descobriments de maneres diverses, la gestió, la classificació i l’ús de la informació, sempre amb els tutors com a guies i facilitadors per donar sortida a tots aquests nous coneixements i plasmar-los.
La segona part, que va ser la posada en pràctica del que s’havia descobert, així com la materialització d’un desig conjunt i compartit, que els va convertir en directors, actors, dibuixants… d’un projecte comú, també es va basar en tots aquests principis abans esmentats, que cobren més força i valor quan es conjuguen amb un altre d’importantíssim: la confiança en les possibilitats dels infants, ja que «no hi ha res que faci arribar més lluny una persona que sentir-se capaç d’aconseguir allò que es proposa» (Álvaro Bilbao). I nosaltres, els mestres, som els grans impulsors de confiança en els nostres nens i nenes.
Finalment, per mostrar el nostre producte final a la resta de membres de la comunitat educativa –mestres, infants i famílies–, potenciem novament l’autonomia d’acció, la presa de decisions, la iniciativa, el diàleg, la posada en comú de propostes, la negociació i l’arribada a acords i el treball en equip.
Totes les tasques, propostes i activitats dutes a terme es van regir per fonaments i principis relatius a la perspectiva constructivista, així com al treball per projectes. Prevaldrien, doncs, l’activitat de l’infant, la presa de decisions amb totes les seves conseqüències, tenint en compte que equivocar-se és tan important com tenir iniciativa per intentar qualsevol proposta, i que això permet a l’infant aprendre i modificar esquemes cognitius. El component emocional, en sentir-se tan pròxims al personatge de Charles Chaplin, també va ser clau, i totes les habilitats de pensament, així com les competències clau, van ser a l’abast dels infants, pel fet de donar-los autonomia d’acció i molt protagonisme.
Cal destacar també el treball cooperatiu en tots dos grups, que estan organitzats des de l’inici del curs en equips cooperatius que, tant en els projectes de recerca com en moltíssimes altres tasques –artístiques, d’expressió corporal, creació literària…–, han regit la vida a la classe.
Així, organitzats en equips cooperatius en què cada component acompleix una funció i en què tots fan aprotacions a la tasca conjunta, es van traduir i es van exposar diferents preguntes del projecte, es van crear obres plàstiques entorn de Chaplin, es van elaborar invitacions per assistir a la projecció de la pel·lícula i una llarga llista de tasques que anirem detallant.
3. Comencem… investigant sobre Charles Chaplin
A cada grup d’infantil, els infants van exposar les seves opinions, idees i creences entorn de Chaplin, un cop vist el fragment de vídeo d’una de les seves pel·lícules. Així mateix, van quedar exposats tots els interrogants, totes les curiositats i les qüestions sobre els quals s’investigaria i que van plasmar en un enorme mural.
Aquest treball de recerca es va dur a terme:
- Amb diferents tipus d’agrupaments: de manera conjunta tot el grup, per parelles, per equips cooperatius, de manera individual en moments puntuals.
- Tenint a l’abast tota mena de recursos per a la recerca de respostes: textos en paper duts de casa, imatges de revistes, llibres, vídeos de pàgines web sobre la seva vida i les seves pel·lícules, ordinador i tauletes per buscar a Google –imatges sobre tot el necessari per fer un curtmetratge, títols i imatges sobre alguna de les seves pel·lícules…
- Traduint a diferents llenguatges els nous coneixements: exposicions orals als companys de l’altre grup, gravacions, creacions plàstiques, dramatitzacions, ús de la càmera de fotos i de vídeo, textos escrits per al mural –llista de tot el que cal per fer una pel·lícula, dades de la seva biografia…– i per al dossier individual.
A més d’aquesta gestió, classificació i ús de la informació, que es va plasmar al mural, també es van dur a terme totes aquestes tasques:
- Visionat d’escenes d’algunes de les pel·lícules de Chaplin, amb el consegüent diàleg sobre elles.
- Sessions de jugar a pensar o «filosofia per a nens i nenes» entorn d’escenes d’algunes de les seves pel·lícules.
- Dramatització de moltes d’aquestes escenes: a la fàbrica a Modern Times («Temps moderns»), menjant una sabata a La quimera de l’or, escena del lleó a The Circus («El circ»), amb el bebè a The Kid («El noi»), o caminant…
- Treballant l’expressió facial, imitant els diferents gestos de Chaplin en diverses imatges, pintant-nos un bigoti i fotografiant-nos.
- Gravació d’«El ball de panets», imitant el ball que va fer a la pel·lícula La quimera de l’or, caracteritzats com Chaplin, amb gorra i bigoti. Aquest ball formaria part del nostre curtmetratge quan el vam acabar.
- Activitats plàstiques: realització del retrat de Chaplin amb tremp, pintar amb ceres les seves fotografies estil Chaplin per decorar el passadís, confecció d’un fotomaton enorme amb el dibuix de Chaplin de mida natural, que situem al passadís d’infantil al costat d’una càmera, perquè qui vulgui s’hi fotografiï.
- Activitats musicals, gaudint amb les diferents bandes sonores, donant-los forma movent-nos lliurement segons el que la música ens inspirava, deduint quins eren els diàlegs a partir de la intensitat de la música i les expressions dels protagonistes.
Qualsevol d’aquestes propostes es va poder connectar molt fàcilment amb molts dels continguts curriculars de l’etapa d’infantil: aproximació a la lectura i l’escriptura, lògica matemàtica, continguts espacials, temporals, autoestima, expressió oral…, seguint el principi de globalització d’aquesta etapa.
4. «Càmera i acció»: creem, planifiquem i rodem la pel·lícula O mapache tolo
Finalitzat el procés de recerca va arribar el moment de posar-nos a la feina per crear la nostra pel·lícula «com les de Chaplin» i, com que entre les respostes que vam trobar, hi havia les diferents etapes necessàries per a la creació i el rodatge d’una pel·lícula, vam acordar seguir aquest procés per fer-la possible.
A partir de diversos diàlegs a classe amb els infants, vam arribar a la conclusió que hauríem de «repartir-nos la feina», atès que la llista de tasques necessàries per fer possible el rodatge de la pel·lícula era força llarga. Així, vam crear els diferents equips i rols necessaris, que ja coneixien com a resultat de la recerca prèvia: equip de guionistes, directora, càmeres, actors, fotografia, perruqueria, maquillatge, muntatge i efectes especials… A través de diàlegs, vam anar recordant quines eren les funcions de cada un d’ells en relació amb el producte final: la creació i rodatge d’una pel·lícula.
Vam plasmar aquestes funcions i equips en un gran mural al costat dels noms i les fotografies de cada un dels infants, de manera que es pogués consultar en qualsevol moment del procés. Alhora, cadascun dels diferents equips va triar un color que els identificaria, tant en la «taula-mural» com en el pla de rodatge que elaboraríem posteriorment.
Aquest pla de rodatge va ser de nou elaborat pels infants mateixos, distribuint en un nou «calendari-mural» les quatre setmanes –un mes– que vam calcular que caldrien per dur a terme tot el procés, seqüenciant-les temporalment de manera lògica (quins elements del procés calia fer abans o després). En aquest pla de rodatge s’hi van distribuir els diferents rols indicats anteriorment, amb els colors respectius, de manera que els infants podien saber cada dia quin equip seria el responsable del treball d’aquella jornada i en quin moment correspondria al seu equip participar en el procés. També van escriure el rol assignat, així com el número del dia, o dies, en què es durien a terme les funcions encomanades.
En tots dos casos, es van incloure els elements d’iniciació del procés lectoescriptor, com en totes les tasques que es desenvolupen a les nostres classes, dins d’una perspectiva funcional per a usos en contextos reals. Igualment, en el cas de la planificació del rodatge, es va iniciar un procés d’aproximació a l’ús funcional de sistemes de mesura del temps, novament dins un context d’actuació real.
Feta la planificació, i seguint el que s’hi indicava, es va iniciar el procés amb la creació del guió a càrrec de l’equip de guionistes, que van anar dictant a un dels mestres diferents idees del que podria passar a la pel·lícula i en quin ordre. Va ser aleshores quan va aparèixer per primera vegada la idea de «l’os rentador», que acabaria esdevenint el protagonista indirecte de la història i que li donaria títol.
Es va presentar la primera versió del guió a tots els companys i, després de diverses lectures per part dels mestres, van anar introduint canvis necessaris per ajustar la lògica de l’argument o per eliminar allò que resultava impossible de dur a terme. En aquest sentit, durant aquesta mena de debats dels esborranys successius del guió, els mestres van assumir la tasca de formular preguntes que donéssin lloc al debat i al desenvolupament dels pilars de pensament dels infants, enfrontant-los a «conflictes cognitius» en relació amb els seus coneixements –en aquest cas, la visió del guió.
Amb el guió elaborat, un altre equip es va encarregar de crear l’storyboard de la pel·lícula. Ja en coneixien la funció, que ha de plasmar gràficament amb dibuixos com es rodarà cadascuna de les escenes de la pel·lícula, alhora que inclou un petit text escrit on s’indicava què hi passarà.
Partint de l’storyboard, va entrar en acció l’equip de fotografia i localització, buscant, càmera fotogràfica a la mà, «localitzacions en interiors i exteriors» on poder rodar cada una de les escenes. Fou llavors quan es va fer necessari establir quines escenes s’haurien de rodar amb «efectes especials», de nou a partir de diàlegs en gran grup, plantejant sempre preguntes als nens i nenes del tipus: «Com podrem viatjar fins al Pol Nord per rodar aquesta escena?» o «On podem trobar un dormitori per gravar a l’escola?».
Tant l’storyboard com les fotografies de les diferents localitzacions es van incloure també al mural del passadís de les classes d’infantil, que va acabar convertint-se en el nostre centre de control de tot el procés de rodatge.
Paral·lelament als equips anteriorment indicats, els responsables de l’equip de música i so van triar les músiques que apareixerien en cada escena (tenint en compte que es tractava d’una pel·lícula de cine mut), mentre que els encarregats del vestuari i l’attrezzo van anar buscant, a partir d’un llistat elaborat per ells mateixos, els elements que caldrien en cada una de les escenes, en alguns casos amb material propi disponible a les classes i en altres buscant solucions originals davant els problemes que sorgien, com va ser el cas de la recerca del protagonista, l’os rentador, que, després de diverses propostes, van decidir demanar-lo en préstec a una companya dels cursos superiors que tenia un peluix d’aquest animal.
Per la seva banda, l’equip de maquillatge i perruqueria va preparar, amb l’ajuda sempre inestimable de les famílies, tot el material que necessitarien per fer la seva feina durant el rodatge.
Fets tots aquests passos previs, i seguint el pla de rodatge establert, vam començar el rodatge de les diferents escenes, no sense abans fer una lectura conjunta del guió, com en qualsevol pel·lícula seriosa, amb l’equip d’actors principals per assignar-los els personatges. A més dels actors principals, durant la creació del guió es van incloure personatges secundaris que representarien tots els companys i companyes, de manera que tots fossin presents a la pel·lícula, independentment del paper que tinguessin assignat en la producció.
Dirigits per la directora de la pel·lícula, amb la claqueta a la mà, vam anar rodant les diferents escenes en un ordre no seqüencial, de manera que després poguéssim treballar, durant el muntatge, aspectes relacionats amb les seqüències temporals i l’ordre cronològic, tenint com a referència el que indicaven el guió i l’storyboard.
Abans de cada sessió de rodatge, la directora organitzava tant el material necessari per a l’escena com l’emplaçament i l’equip de persones que necessitaria: quins actors, en quin lloc rodaríem, quin vestuari… També hi era present l’equip de perruqueria i maquillatge i els responsable d’il·luminació, so i càmeres. Amb tots ells es van anar rodant les diferents escenes, amb una o diverses preses, o introduint canvis sobre la marxa, per les necessitats operatives del rodatge.
En alguns casos va ser necessari demanar permís per escrit a la direcció del centre per poder utilitzar la sala de professors com a espai de rodatge. Per fer-ho vam escriure una carta formal on sol·licitàvem l’autorització per usar aquella dependència, que vam lliurar personalment a la direcció del centre. Vam obtenir una resposta favorable a la carta. De nou, la lectura i l’escriptura s’utilitzen amb un ús funcional i contextualitzat, i els ajuda a resoldre una situació real a què s’enfronten, amb l’afegit de veure’n l’ús ampliat a un context i un llenguatge més formals.
Algunes de les escenes del rodatge, ja marcades com a tals en l’storyboard, van ser rodades sobre un croma verd, que després utilitzaria l’equip d’efectes especials per introduir el fons corresponent. Són aquelles escenes en què durant els debats en gran grup vam acordar que era inviable el desplaçament fins a aquells llocs. Arribat el moment, un cop finalitzat el rodatge de les escenes, l’equip buscaria quines imatges podien inserir-se sobre el fons verd per donar una sensació de realitat.
Després de complir amb el pla de rodatge, i no sense alguns canvis sobre la marxa deguts a inclemències meteorològiques, totes les escenes ja estaven rodades i va començar el torn dels equips de muntatge, efectes especials i música en el procés de postproducció. En aquests casos els equips van anar acompanyant els mestres en l’ús del programa informàtic per ordenar les seqüències, canviar els fons verds per imatges o inserir-hi la música i eliminar les veus dels actors durant la gravació. Els responsables d’aquests equips anaven indicant què i on posar cada element, i era el mestre qui realitzava la part tècnica (tot i que en alguns casos, alguns nens i nenes, van arribar per observació a ser capaços de fer-ho sols a petició pròpia). Amb aquest treball amb eines i programes informàtics buscàvem acostar els infants a un ús responsable de les tic com a recurs funcional i no només lúdic.
Acabat el muntatge, la pel·lícula ja estava a punt per ser visionada per part dels creadors, tots els nostres nens i nenes. En aquest primer acostament a la seva gran creació, van poder observar que encara faltaven alguns elements, com els crèdits finals o els textos entre les escenes, sense els quals no s’entenia l’argument. Per part nostra buscàvem que fossin ells els qui, desenvolupant l’esperit crític i sobretot autocrític, valoressin la seva creació i proposessin canvis i modificacions.
De la mateixa manera, durant aquest visionat ens vam adonar que calia incloure una escena nova en cert moment, perquè, tal i com va dir un dels infants, «en Chaplin no pot arribar volant des d’un lloc fins a l’altre. Algú l’hi hauria de dur». Així doncs, vam inventar i vam rodar una escena nova que vam incloure en el moment temporal correcte dins la seqüència d’escenes de la pel·lícula.
Amb l’escriptura dels crèdits finals, i després d’acordar quins textos caldria inserir entre les escenes perquè es pogués entendre l’argument, la pel·lícula ja es podia presentar al públic.
Abans, però, vam afegir al mural de recerca més detalls com a resposta a la pregunta formulada sobre com es feia una pel·lícula, ara que ja teníem dades de primera mà, incloent una seqüència de fotografies de tot el procés que havien dut a terme per crear-la. Aquesta mateixa seqüència l’ordenaria cadascun dels infants al seu dossier individual per a la recerca, juntament amb la resta de respostes a les preguntes plantejades.
5. La «gran estrena» davant les famílies i els companys
La pel·lícula acabada, que podeu trobar en l’enllaç disponible al peu d’aquest article, ja estava a punt per presentar-se. Després de crear un tràiler promocional, els nens i les nenes dels nostres grups van elaborar unes invitacions per a les famílies, on van escriure tant el títol de la pel·lícula com la data i l’hora de l’estrena, acostant-nos de nou a l’ús funcional dels instruments convencional per mesurar el pas del temps. Evidentment, també vam apuntar la data al calendari de classe. Així podíem comptar quants dies faltaven per a la gran cita.
A la invitació, que a més de fer-la en paper es va publicar a la pàgina web del centre, s’hi va incloure un codi qr enllaçat al tràiler de la pel·lícula, un procediment que els nostres infants van poder provar en primera persona utilitzant diversos dispositius mòbils.
Amb l’elaboració de cartells anunciant la gran cita, tant per a les famílies com després per a la resta de companys del centre, vam finalitzar els preparatius per a la presentació en societat de la nostra gran creació cinematogràfica.
La projecció de la pel·lícula a les famílies comptaria també amb una presentació a càrrec de dos integrants del grup de producció. En aquest cas vam acordar que fossin la directora i un dels guionistes els qui, acompanyats per una presentació de fotografies projectades sobre una pantalla, expliquessin als convidats com havia estat el procés de creació. Amb això preteníem fer una recapitulació del treball realitzat, i que els nens i les nenes fossin conscients del seu procés d’aprenentatge, així com de visibilitzar i interioritzar de quina manera el treball en equip i la col·laboració amb la resta donen com a resultat grans creacions, que en solitari seria impossible de realitzar.
«L’ús didàctic de grups reduïts en què els infants treballen plegats per maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres.»
Johnson i Johnson, 1999
Després de preparar la sala de projecció habilitant un local del centre i comptant si hi havia prou cadires, i després dels assajos pertinents sobre com es desenvoluparia la presentació, va arribar el dia assenyalat, i una tarda les famílies convidades van assistir per veure, al costat dels seus petits productors, actors, guionistes…,
la gran producció O mapache tolo. La gran acceptació de les famílies i els seus comentaris després de la projecció van servir als infants de reforç dels aspectes funcionals treballats durant tot el procés de creació, alhora que van reforçar també la seva autoestima i la confiança en les seves possibilitats.
La següent parada a la nostra ronda de presentació en societat de la pel·lícula va ser una projecció per a tots els companys i companyes del centre, i per a la resta de mestres, que van venir a veure una creació realitzada per companys que tenien fins a sis anys menys que ells, cosa que suposava un nou àmbit per desenvolupar habilitats de respecte vers les produccions i creacions dels altres, així com la reafirmació en la confiança en les pròpies possibilitats.
Per fer aquesta segona projecció pública, els diferents equips cooperatius, organitzats en totes dues classes, es van encarregar de crear una nova invitació per dur-la a cada un dels grups de companys de primària, utilitzant el mateix format que havien fet servir per a la invitació a les famílies, però amb els canvis necessaris de dia i hora.
A diferència de la projecció amb les famílies, i després de diversos diàlegs duts a terme en gran grup per organitzar la projecció, vam acordar que en aquesta ocasió convidaríem els assistents a la nostra «sala de cinema» a crispetes, per la qual cosa va caldre calcular quants companys hi assistirien, repartir totes les crispetes en tantes bosses com calgués perquè cadascú en tingués una…, aplicant a la pràctica real diferents habilitats de càlcul, com l’aproximació de quantitats i el tempteig.
El dia assenyalat, altre cop la directora i un dels guionistes van fer una presentació prèvia que va donar pas a la projecció de la pel·lícula, que va tenir una gran acollida per part dels companys i companyes més grans.
I fins aquí la nostra aventura cinematogràfica, que sens dubte ha contribuït al nostre creixement personal, i també a potenciar la creació d’una sensibilitat artística des de les primeres edats i ajudar a prendre consciència de la importància dels altres per aconseguir teixir una gran teranyina d’experiències, aprenentatges i sentiments que formaran la base i els fonaments dels nostres primers anys de vida, decisius en el nostre desenvolupament.
Óscar Abilleira i Ángela Mileti,mestres del ceip Pedro Antonio Cerviño de Campo Lameiro, Pontevedra.
Referències web
Enllaç al procés de recerca i creació a la web:
http://centros.edu.xunta.es/ceippedroantoniocervino/?q=node/2083
Enllaç a la pel·lícula:
Enllaç a la presentació:
http://centros.edu.xunta.es/ ceippedroantoniocervino/files/presentacion_equipo.pdf
