Dinar a la falda a l’EBM Bellmunt. Acompanyem els àpats a la falda fins que observem que l’infant està preparat per acceptar el pas a taula. Per fer-ho tenim en compte els aspectes que es comenten a l’article. Tant si fa triturats com trossets, acompanyem l’infant des de la falda. Imatges del grup de lactants.
Equip de l’EBM Sant Genís i l’EBM Bellmunt
La nostra aportació sobre l’estona dels àpats parteix del convenciment que aquesta estona és, i ha de ser, un reflex del projecte educatiu de l’escola, de la concepció d’infant que hem construït com a equip i de quin ha de ser el nostre paper com a educadores. No entenem aquest moment sense garantir el dret a la individualitat, el respecte a l’infant i als seus ritmes, l’acompanyament dels processos de l’infant per part d’un adult que observa, escolta i dona temps. Sabem que a l’escola bressol vivim en grup, però ens plantegem: cal col·lectivitzar abans d’hora?
Els equips de les escoles bressol municipals Bellmunt i Sant Genís fa temps que reflexionem sobre el moment dels àpats a l’escola. Ha estat una reflexió fruit del debat constant sobre l’atenció a l’infant en el seu dia a dia a l’escola. Un debat sobre la manera d’acompanyar aquest infant i de poder trobar aquells moments d’atenció individualitzada que sovint es dilueixen a l’escola, a causa de les ràtios que tenim. Hem anat buscant la coherència entre el nostre projecte educatiu i la nostra pràctica diària, cercant les maneres més acurades d’acompanyar els processos dels infants.
En ambdós casos compartim alguns principis que fonamenten els nostres projectes, malgrat ser en dos llocs geogràfics diferents i disposar d’espais i infraestructures diferents.
Les notables aportacions d’Emmi Pikler i la seva mirada respectuosa cap a l’infant, sobretot durant els moments de cura, ens han fet replantejar a ambdues escoles com és la nostra actitud amb els infants i quina és la millor manera d’acompanyar-los.
La filosofia d’Emmi Pikler, concretada en l’experiència de l’Institut Lóczy de Budapest, es basa en:
- Vincle
- Moviment lliure, autonomia de l’infant
- Temps de resposta dels infants
Segons Emmi Pikler, el vincle que estableix l’adult amb l’infant i la manera com el construeix afavoreixen la seguretat i l’autonomia de l’infant.
Els moments de cura són moments propicis de relació directa adult-infant per conèixer-se, moments que ajuden l’infant a la descoberta del propi cos, de l’altre i, en definitiva, del món que l’envolta. També són estones on l’infant rep i viu la visió que l’adult té d’ell i el valor li dona. És per això que cal ser molt curós i respectuós, tant en la manera de tocar com de dirigir-nos a l’infant.
La importància del joc autònom i la llibertat de moviment també formen part d’aquesta filosofia en què es basen els nostres projectes i valorem que són elements indissociables de les estones dels àpats.
Si l’infant no té un joc autònom i necessita constantment un adult al seu costat que el dirigeixi, els àpats en petit grup no esdevindran positius.
El punt de partida:
Idees prèvies
• Quina imatge d’infant concebem.
• Quina escola volem?
• Paper de l’adult.
• Què vol dir autonomia?
• Què vol dir respecte?
Discutir i reflexionar sobre quina és la imatge d’infant que com a equip tenim és el punt de partida per definir i donar forma al projecte educatiu de qualsevol escola. Aquesta imatge d’infant ens obliga a repensar l’escola, quin ha de ser el nostre paper com a mestres i, sobretot, a concretar totes aquelles idees que apareixen en la definició del concepte d’infant i d’escola. Per a nosaltres definir i reflexionar sobre el concepte d’autonomia i de respecte és clau per anar filant prim en l’atenció a la petita infància. No concebem l’autonomia com allò que fa l’infant sol perquè nosaltres li hem dit que ho faci. Creiem que l’autonomia és un procés que l’infant va construint i que li permet identificar i resoldre situacions per ell mateix.
Pedagogia des de les aportacions d’Emmi Pikler
Vincle que dona seguretat.
• Joc autònom.
• Temps de resposta dels infants-moment evolutiu.
• Estabilitat de l’educadora i de l’infant.
Entenem també que l’estabilitat de la persona educadora, la regularitat i evitar que massa adults passin per un grup d’infants, afavoreixen l’establiment d’aquest vincle.
Així mateix, els mestres hem de deixar temps de resposta als infants davant les nostres demandes i saber si les nostres demandes só coherents amb el seu moment evolutiu.
Què pretenem a l’estona de dinar
• Que l’infant es vulgui alimentar.
• Que sigui un moment prou íntim per fer vincle.
• Que sigui una estona distesa.
Perquè l’infant es vulgui alimentar
• Ha de tenir gana.
• L’adult ha de conèixer molt bé l’infant i tenir en compte: l’hora en què han esmorzat, el neguit dels infants, la gana.
D’acord amb això l’adult decideix l’ordre en què dinen i la quantitat de menjar.
Hem de conèixer molt bé l’infant per no confondre la demanda de gana amb la demanda d’atenció que molts cops es dona quan un infant veu que l’educadora agafa un altre infant. Per aquest motiu, l’educadora ha de decidir quins són els infants que necessiten menjar primer i quins ho poden fer després. Aquesta decisió no és aleatòria sinó que es fonamenta en alguns indicadors que ens poden ajudar:
• Segons l’hora en què ha esmorzat cada infant (que no s’ha de confondre amb l’hora en què han arribat a l’escola).
• Quin infant es mostra més neguitós en l’estona dels àpats.
• La gana de cada infant.
Un cop més volem recalcar la importància que la persona educadora conegui l’infant i que el traspàs d’informació entre família i escola als matins garanteixi conèixer com ha esmorzat, a quina hora s’ha llevat…
Ha de ser una estona distesa
Per a l’infant que menja
- Cal que tingui ganes d’alimentar-se.
- Hi ha d’haver un ambient de joc autònom de la resta d’infants.
- L’educadora ha d’estar per ell de manera respectuosa, receptiva i el més exclusiva possible (ha de tenir el seu temps).
Per a la resta d’infants
- Han de poder saber que ells també dinaran i tindran el seu temps. Regularitat.
- Han de tenir l’espai de l’estança i el material a punt per poder jugar.
- Han de saber jugar de manera autònoma.
- No hi ha d’haver interferències: moviments de l’educadora, discusions i conflictes entre ells, canvis de bolquers…
Per a l’educadora
- Ha de tenir el material a punt: pitets, gots, aigua, coberts…
- El menjar ha d’estar a punt: el carro ha d’estar a l’hora, el menjar ha d’estar a la temperatura correcta.
- L’espai ha de ser còmode: ampli, separat de la resta d’espai per evitar interferències.
- Ha de saber que pot dedicar el temps necessari a cada infant.
EBM Bellmunt. La cadira alta ens permet acompanyar l’infant de manera exclusiva quan ja és prou autònom per menjar sol, però volem evitar les possibles interferències que hi pugui haver en una taula baixeta. Ens permet fer aquesta primera separació abans de fer el pas definitiu amb més infants. Imatge del grup de caminants grans.
Dinar al grup de grans en grups de sis. Uns mengen, els altres juguen.
Per poder-ho dur a terme
- Cal la implicació de tot el personal de l’escola: educadores, educadores de suport, educadora complementària, cuineres, direcció.
Cada infant ha de tenir interioritzat que també dinarà. Per això és important l’estabilitat i regularitat en l’ordre individual o bé en els petits grups. Ha de confiar en l’educadora quan li diu que després ho farà ell. No es tracta d’aprendre a esperar, sinó que ha d’estar tranquil jugant sabent que ara no és el seu moment encara (tornem a recordar que aquest ordre no és aleatori).
Perquè pugui jugar tranquil, l’estança ha d’estar preparada i en ordre com la resta del dia, amb el material atraient per convidar-lo a jugar, i ha d’haver pogut descansar durant el matí si ho necessitava. Si les dues educadores donen dinars a la vegada, val la pena que un cop s’acabi un dinar es recol·loqui el material abans d’iniciar un altre àpat.
Què aporta a l’infant aquesta manera de fer?
• Atenció individualitzada en un entorn col·lectiu.
• Ser acompanyat amb cura en un procés d’autonomia complex.
• Tenir l’oportunitat de jugar de manera autònoma i en grup petit mentre els seus companys mengen.
Dinars als grups de mitjans, de manera individual, a la falda. Una educadora acompanya el joc, i l’altra ofereix els dinars. La barana, tot i els prejudicis que pugui generar, permet posar un límit visual i físic que garanteix la tranquil·litat d’aquesta estona per a l’infant que està dinant.
Creiem que aquesta manera de fer les coses permet donar una atenció el més individual possible i adaptada a cada infant, malgrat les condicions que tenim a les escoles actualment. D’aquesta manera els podem acompanyar amb la major cura possible en el seu procés d’autonomia, que és un procés molt complex per als infants, i en un moment en què passen moltes coses alhora.
Evidentment, totes les persones de l’escola són part implicada d’aquest moment, des de la preparació dels materials als carros, la temperatura dels aliments, fins a l’atenció directa a l’infant.
Entenem que l’estona dels àpats i com la projectem no ha de dependre del grup-classe a què va cada infant ni del nombre d’infants que hi ha a cada estança, sinó que cal tenir en compte el moment evolutiu en què es troba cada infant i, per tant, el punt de partida dependrà de les seves necessitats en el moment d’iniciar la seva escolaritat. Partim de la idea i el convenciment que l’estona dels àpats són moments privilegiats de relació individualitzada o en grup petit on podem acompanyar els processos dels infants des de la proximitat, on es va construint el vincle adult-infant.
Iniciem el procés a la falda, on l’educadora dona el menjar a l’infant en biberó, got, farinetes, triturats o fins i tot sencers, en els grups de petits. Però si cal, en el grup de grans també!
Després a poc a poc es va fent el pas a la taula baixeta. Per fer-ho també valorem una sèrie d’indicadors que ens diuen en quin moment es troba l’infant.
Indicadors per fer el pas de falda a taula baixeta:
• Sap utilitzar la cullera ja sigui menjant triturat o sencer.
• Sap agafar i deixar el got de vidre a la taula.
• Té interès per menjar sol i és capaç de menjar més cullerades ell sol del que les educadores li donen.
• Observem i valorem que se sent preparat per separar-se de la persona educadora en aquesta estona.
• Sap asseure’s i baixar de la cadireta tres posicions ell sol
A l’EBM Bellmunt tenim un pas intermedi, en cadira alta, que permet als infants fer l’àpat sols a la taula braser amb l’educadora que l’acompanya, abans de fer el pas a la taula baixeta amb un altre infant.
Què implica tot això? Doncs que en una mateixa estança es poden estar donant àpats a la falda, a la cadira alta i en taula baixeta.
Per acabar, creiem que la nostra responsabilitat com a mestres és cercar la coherència entre allò que diem i allò que fem per poder donar una atenció de qualitat als infants. Per això, busquem en la nostra pràctica diària situacions i fets concrets que mirem d’analitzar per si estem sent coherents amb el que diu el nostre projecte. Analitzem situacions per veure si podem polir encara més el nostre respecte cap a l’infant i busquem aquells moments que ens permetin oferir una atenció el més individualitzada possible.
Per això, l’estona dels àpats no és una qüestió organitzativa perquè tenim molts infants a les estances, sinó que és una concepció pedagògica. I per això tant els dinars com els berenars es fan de manera individual o en petit grup.
Resum de la presentació a la formació Mirades d’Intercanvi, organitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
Equip de l’EBM Sant Genís i l’EBM Bellmunt.
