Vet aquí una vegada un camp de pomeres plenes de petites pomes que creixien lentament al sol. Enmig de totes les pomes, n’hi havia una que tenia un desig ben curiós: a ella no li agradava ser una poma, ella volia ser una estrella. Aquest era el seu anhel d’ençà que va néixer de la flor. Cada nit mirava el cel i s’imaginava com es devia veure el món des d’allà dalt i es preguntava com se sentiria si pogués brillar a la nit fosca.
Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!
