Si als germans Grimm, quan van escriure la seva versió de la història dels fets de la ciutat d’Hamelín, els haguessin dit que les nenes i els nens de totes les ciutats i pobles desapareixerien setmanes, no s’ho haguessin cregut i es farien un fart de riure.
En canvi, és el que ha passat: els infants no s’han vist ni s’han sentit durant més de cinquanta dies. Ben bé com la llegenda del Flautista d’Hamelín.
De la certesa d’un tornada en quinze dies es va passar a la imprecisió i ambigüitat d’una no tornada aquest curs acadèmic. I ara inclús es comença a pensar en un primer trimestre diferent per al curs vinent.
El tancament dels centres educatius a partir del 13 de març en el marc del pla d’actuació per a emergències associades a malalties transmissibles amb potencial d’alt risc, va fer que també es tanquessin altres centres i serveis socials d’atenció a persones vulnerables i a situacions urgents d’emergència social. La reacció davant de l’eliminació de programes de nutrició escolar s’ha compensat amb targetes moneder per a les famílies usuàries dels serveis d’intervenció socioeducativa amb servei d’àpat. Aquesta actuació ha deixat palès que la invisibilitat dels infants comença per la no visibilitat social de la població més vulnerable. Els propòsits municipals i governamentals d’equitat i atenció preferent que tant omplen els programes electorals incorporant la infància com el centre de les agendes socials, han topat amb una realitat que va molt més enllà de qualsevol previsió. La forquilla socioeconòmica és molt més àmplia, espinosa i submergida del que ens mostren.
Alhora, el tancament ha fet saltar les alarmes de l’exposició dels infants a ser víctimes d’explotació, negligència, abusos o maltractaments que els serveis socials podien tenir detectats i que es poden haver magnificat pel fet de viure en pisos de pocs metres quadrats, poc habilitats i condicionats per conviure molts membres d’una (o més) unitat familiars.
Un punt clau d’aquest confinament també ha estat el desconeixement del paper que tenen els infants en la transmissió de la Covid-19, ja que majoritàriament els estudis indiquen que sí que el tenen en la majoria dels virus respiratoris. Com també ho és esbrinar si el quadre asimptomàtic o poc simptomàtic que poden presentar els infants significa que estan afectats o té relació amb altres malalties. Els estudis i investigacions des del camp de l’epidemiologia estan treballant per trobar la vacuna esperada. Perquè fins que no es trobi i es pugui aplicar a la població, tot el món seguirà sota l’amenaça de la infecció.
Per aquesta síntesi de raons no es pot permetre que aquesta crisi deguda a la pandèmia es converteixi en una crisi dels drets dels infants, dels drets a viure la infància.
Cadascú dels que llegiu aquest editorial penseu i actueu perquè els infants no acabin com la versió més cruenta del Flautista d’Hamelín, sinó que des de cada rol social, sanitari i educatiu que tenim, puguem fer visibles els ciutadans de ple dret que són els infants.
