Plana oberta. Loris Malaguzzi, 100 anys
Aquest 23 de febrer s’han complert cent anys del naixement de Loris Malaguzzi (1920-1994). A Correggio, lloc de naixement del pedagog italià, i a Reggio Emilia hem tingut l’oportunitat emocionant de bufar les cent espelmes i de participar en les diverses iniciatives educatives, socials i culturals que s’han organitzat per recordar l’extraordinària actualitat del seu pensament i la seva obra.
Alfredo Hoyuelos
Educar 0-6 anys. Joc de risc protegim massa els infants?
La motivació principal dels infants per llançar-se a jocs arriscats eren les emocions agradables que aquests els procuraven a mesura que es feien més excitants i que dominaven uns riscos que no pensaven que haurien gosat prendre. Un dels beneficis de la implicació dels infants en jocs arriscats resideix en les «lliçons per a la vida» que aprenen inconscientment a partir de la manipulació del risc. És essencial permetre que els infants posin a prova les seves capacitats, per desenvolupar competències que podran utilitzar a tot el món i familiaritzar-se amb les conseqüències reals de l’assumpció de riscos.
Ellen Beate Hansen Sandseter
Escola 0-3. L’impuls imitatiu, un impuls innat
El cervell humà està biològicament preparat per a la imitació des del naixement, i aquest impuls imitatiu ens acompanya tota la vida gràcies a les neurones mirall que ens empenyen a imitar els altres. Però per activar les neurones responsables de l’empatia cal que hi hagi una empatia prèvia. Aprenem dels altres, del tracte que rebem i del que vivim de ben a prop.
Missi Casacuberta, Adriana Verdaguer
Escola 0-3. Detalls que fan camí cap a l’escola que volem
La nostra tasca educativa hauria d’estar fonamentada sobre la recerca d’escenaris propicis on els infants puguin trobar-se segurs i acompanyats. Afavorir i augmentar els moments individuals de relació amb l’adult esdevé un camí que hem decidit recórrer i que ens ha aportat resultats molt interessants. És doncs, cap aquesta direcció que volem seguir treballant.
Sandra Sanz
Bones pensades. Entre rosques, molles i cargols
Envoltats pel món més tecnològic de la història, vivim allunyats dels objectes que el fan possible. Per això l’escola infantil té la responsabilitat de generar contextos des dels quals descobrir els enllaços complexos «que mouen muntanyes» per poder educar una infància capaç de ser creadora d’objectes tecnològics que millorin el món, i no solament de consumir-los.
Mamen Láinez
Escola 3-6. Fem art amb els artistes locals
L’any passat, al ceip Azorín vam tindre la idea de sol·licitar a la Conselleria un projecte d’innovació prou diferent als que fèiem al centre. Es volia donar cabuda a les arts al nostre centre, perquè ens hem adonat que és una àrea que, als alumnes, els interessa moltíssim i desenvolupa les competències marcades al nostre currículum. A més a més, volíem reconèixer el treball dels nostres artistes locals i que els alumnes reconegueren les seues possibilitats artístiques.
Equip docent del CEIP Azorín
Escola 3-6. El parvulari anem de bolo
Tenim el convenciment que, a través del teatre i de moltes altres disciplines artístiques, ajudem al desenvolupament integral dels infants. Per això creiem que és necessari abordar aquesta àrea des de les escoles, on tradicionalment s’ha donat valor a activitats més acadèmiques i mecàniques.
Nens, nenes i mestres de parvulari de l’Escola Sant Jordi de Lleida
L’entrevista. L’educació infantil en temps de confinament. Una identitat per construir i compartir
Transcrivim la conversa entre dos mestres d’educació infantil. Eva Sargatal està vinculada sobretot al 0-3, mentre que David Castillo va començar també en el 0-3 però actualment se situa al 3-6. Tots dos estan vinculats a l’Asso-ciació de Mestres Rosa Sensat, i reflexionen sobre la identitat de l’etapa educativa partint de la certesa que és el fruit de la construcció que se n’ha socialment al llarg del temps i que ha evolucionat amb els diferents canvis socials, econòmics i culturals que s’han esdevingut. Les experiències que cada persona viu en aquest temps de confinament, com també els debats educatius, mediàtics i socials que s’estan obrint sobre els infants tancats a casa –què els podem oferir, si cal fer «escola a casa», etc.–, de ben segur faran canviar els punts de vista, les idees i la identitat que atribuïm als infants i la funció de l’escola i de les mestres.
Revista Infància
Infant i salut. La promoció de les vacunes com a afer intersectorial
Compartir informació del sector de la salut sobre les vacunes amb professionals d’altres sectors ha de permetre aconseguir sinergies en benefici d’una major informació de tota la població, que millori el seu estat vacunal i així arribar a una major protecció de les malalties transmissibles a partir de la implicació intersectorial i comunitària.
Esteve Ignasi Gay, Verònica López Garcia
En ple esclat de primavera i tot fent passes de gegant cap a l’estiu podrem gaudir d’aquest conte popular portuguès, curiós i divertit, que conserva plenament la frescor de la tradició oral. La seva estructura és rítmica, acumulativa i circular, i el relat transcorre per fets fantàstics explicats amb sentit de l’humor. El pollet plomat és una història que ens fa riure, però que també ens fa reflexionar sobre l’astúcia, la generositat i la justícia.
Montserrat Rebollo
Llibres a mans. Tornem a mirar aquest llibre?
He formulat així aquesta pregunta, perquè crec que tant pot sortir de la boca d’un infant com d’un gran. Només cal, això sí, que un dels dos mostri algun interès pel llibre en qüestió.
Roser Ros
Els Drets de l’Infant. Commemorem la Convenció sobre els Drets de l’Infant
Aquesta Convenció va ser aprovada per les Nacions Unides el 1989. L’Estat espanyol la va adoptar el 26 de gener de 1990 i la va ratificar el 6 de desembre del mateix any. En publiquem una versió redactada per als infants, simplificada i reduïda, per P. Benevene, F. Ippolito i F. Tonucci per a la Fundació Basso (Itàlia).
Revista Infància
Blogs, llibres i més. Per a la comunicació amb infants amb trastorn de l’espectre autista
Revista Infància
El sorral forma part d’aquests espais de vida del jardí.
L’Agustín va més enllà d’omplir i buidar les galledes. Omple l’embut de sorra i es desplaça per diferents racons, on viu un ventall d’experiències. Deixar fer als xiquets i xiquetes provoca poder tenir la possibilitat d’inventar, de descobrir, d’experimentar, de combinar… i crear altres jocs de manera natural.
Qui acompanya l’Agustín és un adult que entén el seu desig. El desig de conèixer, d’experimentar, de descobrir, de fer i de transportar.
Revista Infància
