A mitjan agost, el Departament d’Educació va publicar el Protocol dels centres educatius davant els casos de Covid-19, on s’estableixen les pautes d’actuació per tractar casos positius. Aquest document va rebre l’assessorament de la Societat Catalana de Pediatria i s’aplica en el marc del conjunt de mesures de prevenció i protecció de la salut contemplades en el Pla d’actuació per a centres educatius en el marc de la pandèmia. El 9 de setembre va publicar-se el document de Mesures complementàries.
Aquest protocol va significar per a tots els centres reinventar l’organització i estructura dels recursos humans, de temps, d’espais i materials, mirant de reüll si arribaven les promeses 8.258 contractacions de personal docent i no docent anunciades el 14 de juliol.
No és suficient l’espai assignat a l’editorial per relatar l’incompliment de les mesures promeses, algunes molt presents, com «ràtios no superiors a 20 a l’educació infantil i primària» (mesures de seguretat del 25 d’agost), i d’altres quasi oblidades, com que «cada centre educatiu té assignada una persona de referència del seu centre sanitari» (mesures extraordinàries del 2 de setembre).
Als mitjans periodístics i televisius, i per tant de manera directa a les famílies, s’ha mostrat un relat d’#EscolesSegures i #EscolesObertes que en cap cas correspon a la realitat que s’ha viscut aquests dos primers mesos de curs.
Els mestres estem fent tots els possibles per complir les mesures sanitàries, de seguretat i de prevenció demanades en els diferents protocols i que apel·len a la salut col·lectiva per evitar cadenes de contacte, renunciant, amb molta tristesa i frustració, a molts aspectes dels projectes educatius i de relació amb les famílies.
Tenint en compte els protocols, la responsabilitat amb la qualitat educativa xoca de front, entre altres aspectes, amb
• ràtios al màxim, mateixa plantilla i espais insuficients;
• mestres en situació molt precària si hi ha un positiu al seu grup;
• escassa atenció i relació amb les famílies en les entrades i sortides;
• projectes educatius que perden prestigi en no poder-se portar a terme en condicions mínimes.
A més, els escenaris fora de l’àmbit educatiu no ajuden:
• transport públic, necessari per als desplaçaments, sense augment de servei i sense distància sanitària entre usuaris;
• disminució de dies de confinament i sense proves pcr a mestres;
• desconfiança de les administracions en l’estil de vida dels mestres fora de l’escola;
• familiars de risc que conviuen amb els mestres.
#EscolesSegures sí, però amb els suficients recursos per continuar apostant per una pedagogia de qualitat que posi en relleu el que mereix la infància dins les escoles i les escoles bressol. Les mestres i els mestres mereixen un respecte pel que estan sostenint malgrat el xàfec. I això, en algun moment, l’Administració ho haurà de valorar i resoldre, i no només amb paraules.
