Iniciem l’any 2021 amb l’esperança que sigui millor que l’anterior, però des de la cautela que ens serveix la dita de «No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat». No ens plantegem hipòtesis sobre quines novetats ens esperem els propers dotze mesos. En canvi, sí que estem segurs del lema escollit per enguany, «la força dels infants», que ens acompanyarà des de les portades de la revista. Una vegada més i més que mai es tracta de reivindicar la infància des de la seva fortalesa i bonhomia, i no des de la pretesa vulnerabilitat que han divulgat diferents altaveus educatius, culturals i socials.
Tant és així que discursos sorgits del mateix col·lectiu i comentaris de col·lectivitats alienes han qüestionat la professionalitat i l’expertesa dels mestres. Quants mestres no han rebut amb recel els agraïments de final de trimestre? Perquè està bé donar les gràcies quan s’ha fet tot el possible per assegurar un escenari educatiu segur i compromès amb la salut de tota la comunitat educativa. Però fer-ho quan s’han menystingut les peticions de qui ha estat dia a dia reivindicant unes condicions òptimes de seguretat i dignes de treball i no s’ha sentit recolzat és un acte només de cara a la galeria.
Seguir amb aquest relat en positiu quan els mestres han arribat esgotats físicament i mentalment al final del trimestre, perquè la seva professionalitat generosa i callada ha estat molt per sobre de l’impacte mediàtic de les administracions, diu molt d’aquest col·lectiu. Els mestres han respost a les circumstàncies extremes amb esforç i solvència.
Perquè han estat uns mesos molt més complexos que altres cursos, on ha calgut respondre a situacions inesperades i on l’exposició ingent de l’acompanyament emocional s’ha esvaït davant d’una quotidianitat de cerca educativa constant i rellevant. En tot cas, s’ha de reconèixer l’adaptació, des de la solitud de cada escola, a la vigilància d’espais, materials i distàncies entre grups; l’adequació a noves estructures i gestió de grups i mestres, quan s’han vist anul·lats els suports per atendre de manera eficient les necessitats específiques dels infants; el ràpid aprenentatge de nous serveis i programes audiovisuals per fer reunions virtuals o per enregistrar festivals de final de trimestre gairebé com a professionals de l’àmbit de la comunicació; i, per acabar-ho d’adobar, l’acceptació sense rèplica, el penúltim dia del trimestre, del cessament del contracte del personal substitut de mestres vulnerables per la renúncia obligada dels titulars, cosa que porta a no cobrar les quasi tres setmanes de vacances.
No és un tasca desitjada estar en una posició política. Però sí que els mestres demanem voluntat de ser garants dels nostres drets. La petició unànime de baixada de ràtios, amb una gran repercussió a l’escola bressol, no ha tingut cap resposta per part de les administracions, ans al contrari, s’han fet declaracions erràtiques i s’ha passat la responsabilitat social i de prevalença laboral als mestres pel sol fet d’haver guanyat una plaça d’oposicions o bé per haver estudiat una carrera vocacional i tenir una feina en una escola.
Tanmateix, ho seguirem reclamant des del nostre deure de reivindicar la força dels petits.
