Vista la necessitat i importància de poder acollir els infants més petits al mateix municipi, el Departament d’Ensenyament (2015) va proposar incloure l’etapa 1-3 a dins de les escoles rurals a partir d’un pla experimental que es va començar a desplegar el curs 2015-2016. Des de les escoles, ajuntaments i famílies, la valoració global de la prova pilot és molt positiva.
La vida als municipis petits no és senzilla. Implica, en gairebé tots els casos, haver de tenir transport privat per fer desplaçaments per qüestions bàsiques com treballar o accedir als serveis més essencials. Quan una família, a més a més, per motius de conciliació laboral, ha de fer obligatòriament aquest itinerari amb un nadó per dur-lo a la llar d’infants més propera a casa, hi ha conseqüències. Per exemple, algunes famílies joves que es plantejarien anar a viure al poble optaran per no fer-ho; d’altres, després de tres anys transportant l’infant cada dia, decidiran seguir-ho fent durant l’etapa infantil i primària, i no el portaran a l’escola del poble. En definitiva, opcions que no ajuden a la sostenibilitat i a la vida dels petits municipis, i que podrien agreujar la situació alarmant de despoblament rural que ja estem patint (Banc Mundial, 2019). Per tots aquests motius, la presència, manteniment i bon funcionament de tota l’etapa d’educació infantil als petits municipis és un tema de cabdal importància.
Les llars d’infants municipals dels pobles son deficitàries, per tant, la seva obertura i sostenibilitat depèn en gran mesura de la voluntat política local. El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya (serc, 2020), una associació de mestres rurals que treballa en favor de l’escola rural i l’educació als petits municipis, ha estat el motor de la reivindicació del 0-6 rural. Vista la necessitat i importància de poder acollir els infants més petits al mateix municipi, el Departament d’Ensenyament (2015) va proposar incloure l’etapa 1-3 a dins de les escoles rurals a partir d’un pla experimental que es va començar a desplegar el curs 2015-2016 en sis centres. En aquest pla, s’hi poden acollir aquells petits municipis de fins a 3.000 habitants que compten amb una sola escola rural al nucli de població, formi part d’una Zona Escolar Rural (zer) o no, i que no tenen llar d’infants, o que aquesta no es troba en funcionament. Actualment, i encara dins del pla pilot que va finalitzar el mes d’agost de 2020, ja hi ha una seixantena d’escoles rurals que acullen l’etapa d’1-3 anys. La normativa diu que els infants d’1 a 3 anys han de formar un sol grup amb una ràtio màxima de deu nenes i nens, i es podran integrar amb els alumnes del segon cicle d’educació infantil sempre que el centre ho decideixi i el nombre màxim dels infants del primer cicle no superi els sis. Des del punt de vista organitzatiu, l’equip directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i per tot això s’han d’adequar els documents pedagògics i de gestió del centre (pec, nofc, Programació anual, etc.). Tot i que s’han identificat per part de sindicats alguns problemes relacionats amb la contractació i les condicions laborals de les educadores, la valoració global de la prova pilot que es fa des de les escoles, ajuntaments i famílies és molt positiva.
Tenint en compte que l’escola rural acostuma a ser un espai de petites dimensions i de relacions estretes, aquest resulta un context idoni per als infants més petits, que necessiten tranquil·litat i exclusivitat en un ambient càlid. A més a més, considerant que la multigraduació és la característica principal de l’escola rural, és a dir, tenir aules amb nenes i nens d’edats diferents, acollir els infants d’1-3 anys a dins l’escola es viu amb naturalitat i de forma positiva. De fet, tots els infants de l’escola es coneixen entre ells i formen una gran família.
Els cels de Rellinars
A continuació es presenta el projecte Els cels de Rellinars, desenvolupat a l’aula 1-3 anys de l’Escola Rellinars durant el curs 2018-2019. Aquest treball va ser fruit de la participació al Projecte amic (Art, Mestres i Creació), que finalitza amb una exposició col·lectiva de les produccions realitzades als diferents centres educatius participants. Al llarg de la proposta, la mestra introdueix la temàtica a treballar i aporta elements enriquidors a les experiències. Acompanya en el procés d’observació de l’entorn, recull les descobertes i experiències dels infants, crea les connexions amb altres grups-classe del centre, i dona forma al producte artístic final que plasma l’experiència dels infants.
Per iniciar la proposta, la mestra explica un conte: Pequeña nube, d’Eric Carle (2018). Després de compartir-lo, la Marta diu: «Mira (assenyalant la finestra), no hi ha núvols!». S’alça per mirar per la finestra, la segueixen la resta d’infants. «I si sortim a fora a mirar-ho?», convida la mestra. Aquell dia no hi ha núvols i ella anima el grup a observar, no només mirant, sinó percebent amb tots els sentits, tot demanant: «Què veieu?» (assenyalant-se els ulls). «No hi ha núvols», diu un infant mostrant certa decepció. «Està blau». «I què sentiu?» (tocant-se l’orella). De cop i volta tots observen en silenci. «Ocells! I un cotxe!». «I noteu alguna cosa?» (tocant-se la cara i estenent els braços). «Jo tinc calor. No puc mirar.» «Jo sí perquè porto una gorra pel sol. La meva mare té unes ulleres amb les que pot mirar el sol.»
L’endemà, un infant explica a la mestra que el cel està tot blanc. La mestra invita l’infant a compartir amb el grup el que ha observat i algú altre proposa sortir a fora. Així es crea aquesta dinàmica diària on els infants perceben els diferents fenòmens meteorològics. Per tal d’enriquir aquestes sessions i ajudar els infants a establir-hi contacte, la mestra va introduint diversos elements. Per exemple, aprofitant un dia que feia molt vent, la mestra convida que cada infant agafi una roba. En sortir a fora, es posen tots a córrer amb la roba a la mà. El Pol es queda quiet mirant com s’enlaira la seva roba. La Martina, que té els cabells més llargs, fa una descoberta i diu rient: «Mira». La resta d’infants se li apropen i es queden mirant com la seva cabellera s’enlaira. Ara tots volen veure si els seus cabells s’enlairen i es miren els uns als altres esperant qualsevol moviment.
La pluja és molt esperada, ja que surten a trepitjar bassals amb les botes d’aigua. Després de jugar una estona, la mestra convida els infants a seure sota el porxo i escoltar la pluja. «Què sentiu?» «Xip, xip, xip», diu un infant. «Xep, xep, xep», fa un altre. Tot el grup s’hi va afegint i, de forma improvisada, acaben creant una melodia plujosa.
Les mestres documenten amb fotografies i les van incorporant a la classe en moments de rotllana, per tal de reviure i compartir com a grup les idees que es van adquirint en relació amb el temps. A una de les fotografies hi surt el Marc, amb un somriure i els ulls tancats. «És el Marc! Està content. I tanca els ulls.» «Sí, perquè fa caloreta», diu el Marc. «I fèiem xep xep als bassals.» «Amb les meves botes!» «I jo el paraigua», van afegint els infants mentre el Pol ensenya una fotografia. També es realitzen uns murals amb els colors dels diferents cels i els infants queden absorts amb el traç que va deixant el pinzell. Paral·lelament, es porten a terme una sèrie d’experiments que ajuden a comprendre els fenòmens: fer un núvol a dins d’una ampolla i veure com plou, fer boira a dins de bosses hermètiques penjades a la finestra de la classe, fer glaçons i veure què passa.
Observen, qüestionen, manipulen, comproven, es fan preguntes…
Per compartir els aprenentatges amb les famílies, les mestres escriuen una nota en què els expliquen algunes de les descobertes que han fet i els demanem que facin un recull del temps del cap de setmana. Durant la setmana, cada infant el comparteix amb la resta del grup –mitjançant fotos, vídeos o presentacions fetes a casa–. A poc a poc, famílies, mestres i infants estan tot el dia als núvols!
Per finalitzar el projecte, les mestres, amb la col·laboració de la classe dels grans de l’escola, van idear el plafó sensorial Els cels de Rellinars. Els grans van fer un circuit elèctric (aquest grup estava realitzant un projecte sobre l’electricitat) que va permetre sentir els sons que els infants havien gravat: la pluja, el vent, els ocells, etc. Quan el plafó va estar enllestit, va ser exposat a l’entrada de l’escola. El grup va anar grup per grup convidant tothom a apropar-s’hi i experimentar. A les primeres classes, tots estaven una mica avergonyits i les mestres els van ajudar més, després ja no. La Carla entra al capdavant de tots, després de trucar a la porta. L’Èric, de 18 mesos, entra als braços de la mestra i, amb un somriure, li dona els fulls explicatius a la mestra de la classe. Tots resten expectants al que diu la Carla: «Hola Carla! Com estàs?», li pregunta la mestra de la classe. «Bé, tenim un plafó que pitges els botons i fa sorolls. Voleu venir? És a l’entrada de l’escola.» D’aquesta manera es creen sinergies que es transformen en un coneixement compartit, fet cohesionador de tota la comunitat educativa.
De la necessitat, virtut
Comptar amb la primera etapa d’educació infantil a dins de l’escola rural suposa una oportunitat, en el sentit més ampli, per a tota la comunitat educativa de Rellinars. Deixant de banda la necessitat del servei, es desprenen alguns elements que resulten clau. L’educadora forma part de l’equip de mestres del centre des de fa molts anys, abans com a vetlladora i, per tant, en té un coneixement profund. Les sinergies i el treball en equip entre les diferents etapes educatives també es concreten en els claustres pedagògics setmanals compartits, aportant riquesa i coherència al PEC, però també, com s’ha relatat, amb col·laboracions constants amb diferents grups del centre. I per últim, el fet de definir-se com «una escola que aprèn» mostra l’actitud d’obertura i repte constant, elements imprescindibles per millorar.
Laura Irigoin Graviz, mestra de l’Escola Rellinars, Laura Domingo-Peñafiel, professora-investigadora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (uvic-ucc)
Bibliografia
Banco Mundial: «Crecimiento de la población rural (% anual)». Recuperat de https://datos.bancomundial.org/indicator/SP.RUR.TOTL.ZG?locations=ES, 2019.
Carle, E.: Pequeña nube, Madrid: Kokinos, 2018.
Departament d’Ensenyament: Pla experimental del primer cicle d’educació infantil en escoles rurals. Ordre ENS/273/2015, de 25 d’agost, 2015.
Escola de Rellinars: Projecte «Els cels de Rellinars». https://serveiseducatius.xtec.cat/bages/treballem-lart-amic/, 2019.
-Bloc de la classe dels Minis. https://agora.xtec.cat/ceiprellinars/categoria/minis/, 2020.
Secretariat d’Escola Rural de Catalunya. https://escolaruralsecretariat.blogspot.com/, 2020.