Respostes a l’Instagram de @revistainfancia
@evita_bean
Com un aïllament i un treball en solitud. Perquè si poguéssim reunir-nos en equip, o fer sobretaules on també es comparteixen reflexions de la vida a l’escola, seria diferent. Ara ens trobem soles al grup, sense recursos i sense opcions de poder compartir amb la resta de l’equip les dificultats, les oportunitats, les reflexions… El projecte d’escola, inevitablement, es veu afectat. I és molt frustrant professionalment no poder arribar on saps que hauries de ser. Potser és un curs de resignar-se i acceptar que no hi arribarem? Potser.
@verofdezol
Comparteixo les paraules de @evita_bean. Falta el caliu de les companyes, el poder compartir i acompanyar-nos davant els neguits i les reflexions. Poder ampliar la nostra mirada a tots els infants de l’escola, i no només del nostre grup bombolla. Dels projectes d’escola… ufff. Mans i mànigues per adaptar, repensar i reinventar. I llavors ens plantegen si ara cal fer-ho… I tant que cal! Els infants s’ho mereixen!
@la_mardebe
Ho visc com una oportunitat per centrar-me més en el grup i crear vincles i complicitats. Conec cada nen i cada nena i els miro d’una forma més global, no existeixen les especialitats que trenquen horaris i miren l’infant des d’un sol àmbit. No ser l’especialista em suposa un treball en equip i una coordinació molt enriquidora. Estic aprenent en molts aspectes. És veritat que hi ha risc d’aïllament però penso que l’escola ha de vetllar per això i crear dinàmiques que ens recordin que som tota una comunitat.
@unanovamirada
El que estem vivint a les escoles
és una oportunitat per reflexionar, per canviar, per millorar. La mestra no està sola, cada un dels infants li dona un aprenentatge, una visió de l’escola, una visió de la infància. Creiem que els mestres poden fer comunitat amb les noves tecnologies, no hem de tenir por de provar, d’equivocar-nos, de compartir…, però el més important és que hem de continuar gaudint del que fem.
@juditdm3
Com un aïllament. Perquè treballàvem per ambients i els infants tenien lliure circulació i es podien relacionar amb tothom, les famílies podien entrar a l’estança i aquest curs tot això no és possible, i a mi em genera una sensació com de solitud o que falta alguna cosa, potser no és aïllament però sí que és una sensació més trista, tot i que, dins del que es pot fer, ho fem amb tota l’alegria!
Respostes a l’sticker d’Instagram de @revistainfancia
@crisbegui
Una mica de tot: aïllament i reflexió de com portem a terme i com seguim l’infant. Sovint amb soledat.
@estherzarrias
Oportunitat, sempre.
@mdnonell
Sentiments creuats, des d’estar a gust amb el grup bombolla i gaudir en tot moment, a trobar a faltar el caliu de les companyes per compartir, parlar…
@risasmarsol
Com un abandonament. Sense suport amb 23 alumnes de P3.
@laia.iniesta
Oportunitat de reconnectar amb un mateix.
@lovexa1986
Com una oportunitat!
@neusgabarro
Com una oportunitat.
@annagiberta
Al juny com un aïllament… Però ho vam transformar en una oportunitat.
@canals_psico
Jo, com a dire de bressol, amb molta solitud. I amb pocs moments per compartir.
@marilomatanieto
Una oportunitat.
